• Colominas impulsa una Setmana consagrada al gènere policíac

Cucurull i Colominas són, amb Pol, els tres impulsors de la Setmana Negra Foto: EL PERIÒDIC

Ara que per fi havíem sortit de la fatídica llista de paradisos fiscals, va i al periodista Arnau Colominas –exgerent del Centre de la Cultura Catalana i, diguem-ho així, dinamitzador cultural– se li posa al cap que Andorra ha de tornar al negre. O millor al Negre. Serà al novembre i de la mà d'una Setmana (Negra, és clar) que durant cinc dies –que és el que duren les setmanes a can Colominas– pretén convertir el nostre racó de món en la capital pirinenca del gènere policíac. Val que hi ha precedents –BCNegra i Tiana Negra, aquí al costat, i ens en podríem anar fins a Gijón i Salamanca. Però Colominas –que no està sol en aquesta aventura: l'acompanyen Josep David Pol i Maria Cucurull– està convençut que hi ha lloc per a un nou inquilí, i en qualsevol cas la idea arriba en un moment d'excel·lent salut per al gènere, que any rere any col·loca un o més títols entre els més venuts de Sant Jordi. A més, la nostra Setmana neix amb una vocació total: la novel·la s'erigirà òbviament en la columna vertebral del programa, però hi haurà també un lloc destacat per al cine de gènere i un espai per a editors –i esperem que també llibreters– especialitzats en el sang i fetge. El cartell està encara en una fase molt preliminar, però l'objectiu és convidar quatre escriptors, un dels quals s'erigirà en protagonista de l'edició i projectar un grapat de pel·lícules, amb alguna idea tan prometedora com un cicle dedicat als megaclàssics del gènere –¿s'imaginen un cartell consagrat a Philip Marlowe, amb tots els actor que l'han encarnat al llarg dels anys? Nyam, nyam, ¿oi?

Però tot això ja es veurà. Diu Colominas que les limitacions pressupostàries –si no apareixen patrocinadors, tot plegat s'haurà d'aixecar amb els 1.300 euros procedents d'una subvenció del ministeri de Cltura– comporten una dosi de realisme i de sentit comú que es traduirà en la nòmina d'autors convidats, en aquesta primera edició previsiblement catalans perquè són els que són més a l'abast, cosa, però, que no vol dir que la Setmana –a diferència per exemple de Tiana– neixi amb la vocació de tenir el català com a única llengua literària: l'idioma, assegura, «no serà una barrera». Es tracta, en fi, de descobrir la vitalitat del gènere més enllà del boom escandinau –i la ressaca italiana–, especialment entre els autors que tenim més a la vora però que rarament juguen a Primera Divisió: «És un gènere que funciona, que té un públic fidel, gairebé diria que devot, i que en els últims anys viu una petita edat d'or en les lletres catalanes», diu. L'objectiu aquest any passa per aixecar una Setmana «sòlida, perdurable i sobretot, interessant». I entre les idees a mitjà termini, no descarta la convocatòria d'un premi especialitzat. Així que ja poden anar fent la quiniela –o escrivint la carta als reis: per començar, ¿què els semblaria, Francisco González Ledesma? En tornarem a parlar. I tant, que sí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.