• La Capsa convoca una subhasta en benefici de la Fundació Privada Tutelar
• Una trentena de creadors, amb Sánchez, Calvente, Zoe, Keshta i Valdés al capdavant, aporten obra a un preu d'excepció

"El miracle de la vida" de Rosa Mujal (mixta sobre paper). A la galeria i en aquest ordre, "Sense titol", de Francisco Sánchez (mixta sobre tela); "Eterna-Ment en busca del paradís" de Zoe (mixta sobre tela); "Connexió xen, d'Angel Calvente (mixta sobre tela); "Nitjja, de suèc utilitzar", d'Eve Ariza (llapis sobre paper); "Teoria del caos" d'Ahmed Keshta (mixta/fusta). Foto: EL PERIÒDIC

Si mai havien somiat a posar a la seva vida un dels paisatges fantàstics de Francisco Sánchez –ja saben, el nostre primer venecià– ara és la seva. I a un preu sense competència: 1.600 euros. El tenen aquí baix i no dubtin que es tracta d'una oportunitat única, probablement irrepetible, perquè Sánchez ha rebentat per una nit el mercat i ha retallat el preu fins a la meitat de la cotització en galeria. I com ell, Calvente, Ahmed Keshta, Alfons Valdés, Martín Blanco, Gemma Piera, Zoe, Rafa Contreras i Eve Ariza: és a dir, l'equip titular de l'art que es fa i desfà ara mateix al nostre racó de món, descomptades les absències de la resta de venecians (i rodalies).

Però no hem vingut aquí a parlar dels absents sinó dels presents, aquesta trentena d'artistes que han respost a la crida de La Capsa –l'«espai de creació», que aquest és el cognom de la cosa, que aquest curs ha substituït a les escoles d'art d'Ordino i la Massana– per aixecar un projecte no direm que inèdit –les galeries comercials s'hi han atrevit altres anys– però que aporta una mica de xup xup al nostre escarransit panorama artístic. Diguem-ho d'una vegada: una subhasta d'art en benefici de la Fundació Privada Tutelar, que tindrà lloc el 5 de juny a l'hotel Coma d'Ordino, i que anirà precedit un sopar benèfic en aquest mateix establiment. A banda dels ja citats, tots ells reconsagrats, hi aporten obra una vintena d'alumnes de La Capsa. En total, una trentena de creadors amb peces que oscil·len entre els 30 i els 3.000 euros. Això, és clar, és el preu de sortida. Caldrà veure si la cosa s'anima –i si és així, millor.

Les obres s'exposen des d'avui mateix a la galeria del Coma, i perquè se'n facin una idea, el Calvente d'aquí dalt –Connexió Zen, es diu– té un preu de sortida de 1.500 euros; Teoria del caos, el blanc sobre blanc de Keshta, 3.000 no s'espantin: és el més alt de la subhasta; Eterna-Ment en busca de paradís, de Zoe, 2.000; Nitjja, del suèc utilitzar, d'Ariza, 1.000; Scherzo XIII, de Piera, 800; Horitzó, de Contreras, 500, i un dibuix de Martín Blanco, 250. El tiquet per assistir al sopar té un preu de 50 euros, la meitat dels quals seran també per a la Fundació Tutelar –representada ahir per la seva presidenta, Ester Fenoll. S'ha habilitat també una (diguem-ne) Fila 0 –adquirir tiquet sense necessitat d'assistir a l'àpat– i també és possible enviar ofertes escrites per les obres a subhasta. La Fundació destinarà íntegrament els ingressos de la vetllada a sufragar les colònies d'estiu dels 22 tutelats: l'objectiu és satisfer el seu dret a l'oci, diu. Una cosa no tan evident com sembla i que per a ells, insisteix, és especialment necessari perquè es tracta de persones que viuen majoritàriament en règim de residència i per tant en un entorn humà i físic molt monòton. Unes colònies –en centre regentat per una associació catalana especialitzada a prestar serveis a discapacitats– constitueixen per als tutelats una oportunitat única i que, diu, «recordaran tota la vida». Segons els comptes de la Fundació, cada plaça pot comportar una despesa mitjana d'entre 40 i 600 euros. Depenent dels ingressos que generin el sopar i la subhasta es podrà atendre un major nombre de casos, donant prioritat als tutelats que menys hagin sortit i als que tinguin un entorn menys favorable. Però, això, adverteix Fenoll, «només ho podem fer entre tots».

Val a dir que la iniciativa va sortir de La Capsa, com una «excusa» –diu la directora, Rosa Mujal– per involucrar a través de l'art i en una causa benèfica gent d'àmbits diferents. De fet, un dels ganxos de l'àpat serà la possibilitat de compartir taula i confidències amb artistes que es prodiguen poc en els saraus socials i que, en fi, tendeixen més aviat a l'hermetisme. D'altra banda, és en activitats paral·leles com aquesta amb què La Capsa demostra la vocació d'anar més enllà de l'estricta docència, de superar tot el que d'encotillat i acadèmic té una escola d'art diguem-ne convencional i que justifiquen el cognom aquest d'«espai de creació». De fet, La Capsa acaba aquets jny el primer curs i pel que sem bla amb èxit notable,perquè tant la consellera de Cultura d'Ordino –Gemma Riba– com la de la Massana –Jael Pozo– van coincidir ahir que ha complert l'objectiu d'acostar l'art al ciutadà. I va i a sobre aconsegueixen el que semblava impossible: que art rimi amb solidarita(r)t. I això només és el començament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.