• Antoni López Massó va presentar ahir l'últim Carlemany

L'autor de L'home dels ulls grisos camí de la Biblioteca Nacional, seguit pel ministre Albert Esteve Foto: ÀLEX LARA

Quinze dies enrere el president dels editors, Lluís Viu, clamava aquí mateix i amb motiu de la presentació de l'últim Fiter i Rossell per la desaparició dels guardons literaris que patrocina el ministeri de Cultura. Doncs el ministre Albert Esteve va tancar ahir la polèmica –si és que n'hi ha hagut cap, perquè les paraules de Viu van passar incomprensiblement desapercebudes– amb contundència: entre els seus plans per a la legislatura no figura eliminar cap dels premis que dota actualment –el Fiter i Rossell de novel·la, el Carlemany per al Foment de la lectura, el Pirene de periodisme, el Martí i Pol de poesia i el Ramon Llull de traducció– perquè tots ells «funcionen» en el format actual. Es referia especialment el ministre al Fiter i Rossell i al Carlemany, que reparteixen conjuntament 25.000 euros en premis. Sosté el ministre que el fitxatge de Pagès Editors ha permès rellançar el Fiter i Rossell i que per tant la pròxima edició tornarà a ser el segell lleidatà el que el promourà i el publicarà; pel que fa al Carlemany, Esteve es va fer ressò de l'òptima acollida que el singular format del guardó –ja saben: el guanyador el decideix un jurat format per estudiants d'entre 14 i 16 anys– ha obtingut entre els autors i la comunitat educativa, inclosos alumnes i professors. Així que ni l'un ni l'altre es tocaran a curt termini. Cosa que no vol dir, va afegir el ministre a mode de consolació, que no estigui obert a estudiar fórmules perquè els editors del país es puguin involucrar d'alguna manera en el Fiter i Rossell. Això seria, en el millor dels casos, el 2015, l'últim any de la legislatura i amb les eleccions a la vista...

Però ahir era, en fi, el dia del Carlemany, que en aquesta tercera edició va anar a parar al sarró del català Antoni López Massó (Terrassa, 1943), autor novell que s'ha endut els 10.000 euros de la bossa amb L'home dels ulls grisos, biografia novel·lada d'Amadeu, un nen de la guerra barceloní –els fills de republicans que es van refugiar a l'extinta URSS durant la Guerra Civil espanyola, la majoria dels quals s'hi van establir definitivament– enrolat de seguida al KGB i que viurà des de primera fila els avatars de la Guerra Freda, primer als EUA, infiltrat als cercles científics que estudiaven el desenvolupament de la Bomba, i després al Berlín del Mur, on ajudarà científics soviètics a passar a Occident fins que el mateix Amadeu es decidirà a fer el salt, per acabar vivint a l'Espanya de Franco capítols com ara l'anomenada bomba de Palomares. Una novel·la basada, atenció, en fets reals –la peripècia d'un home a qui Massó va conèixer en els últims mesos de la seva vida i com a voluntari d'Oncolliga, associació de suport als malalts de càncer– i que li ha servit per estrenar-se contra tot pronòstic en la ficció, després de 46 anys dedicant-se al comerç. Doncs li devia agafar el gust perquè ja té nou manuscrit al calaix: aquest, a compte de Blanca de Centelles, l'última inquilina del castell terrassenc de Vallparadís, i del periple europeu com a dama del sèquit de la infanta Elisabet, filla de Jaume II d'Aragó que el 1315 es va casar amb Frederic d'Habsburg, rei d'Alemanya. Si els ha fet tilín, per Nadal el tindran a les llibreries.

Per a més informació consulti l'edició en paper.