PUBLICITAT

Valora torna a portar cua

  • Els afectats consideren que la instrucció «es vol tancar en fals perquè falta practicar moltes proves»
GLÒRIA GURDÓ
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Les antigues oficines de Valora amb l'aute judicial de liquidació penjat a la porta, en un cèntric edifici de la capital. Foto: TONY LARA

L'enuig contra la Justícia andorrana va escalar uns quants graons més, quan les víctimes del cas Valora van tenir coneixement de l'aute de sobreseïment parcial de les diligències de la causa, dictat el passat 12 de maig per la jutge instructora, Núria Garcia. Alguns dels afectats ultimen la presentació d'un recurs contra aquesta decisió que consideren injusta. «L'aute té 60 pàgines, conté una relació de totes les querelles i de les persones implicades i un copiat i enganxat de les declaracions de tots elles i evidentment ningú no s'autoinculpa», va explicar un dels afectats, que va insistir en que «espero que el meu advocat ja hagi presentat el recurs sinó, hi ha altres afectats que també el presenten».

La desesperació d'aquesta i altres persones és tal, que les porta a pensar que «aquesta instrucció es vol tancar en fals perquè encara falten moltes proves per practicar». I consideren que «no tenen en compte l'informe de perit francès en absolut. El baix preu de la venda de les participacions de Fibanc a Valora es va qüestionar perquè segons el perit hauria d'haver estat de dos milions d'euros i no de 700.000 cosa que podria ser un indici de contracte simulat i, a més a més, al final, segons l'informe del perit va ser inferior a 700.000 euros».

Els afectats lamenten que les diligències del Commerzbank encara no hagin arribat i que l'auditoria que va fer Deloitte hagi desaparegut en un sinistre, «i no tenen còpies!»I recorden que «el peritatge recull que el fet d'amagar pèrdues ja es va detectar entre els anys 2001 i 2005 quan Valora era 100 % de Fibanc, i ara la jutge troba que aquesta entitat no hi té cap responsabilitat». La decisió de deixar fora del cas Jordi Jofre, Jordi Martí i totes les societats que tenien relació amb Valora, però sobretot Fibanc que era qui havia captat més clients des de Barcelona, indigna les víctimes. «Quan Fibanc va informar de la creació de Valora en l'informe anual del 2001 deia que gestionava carteres amb perfil de risc, i va resultar fals!»

De fet, el 2005 Fibanc va fer una auditoria interna a Valora abans de vendre's la gestora, segons l'Informe anual de l'entitat bancària del 2005. Les víctimes consideren que «és sospitós que desprès d'aquesta auditoria Fibanc vengués precipitadament i a baix preu!» I reiteren que «no s'ha tingut en compte ni l'informe del perit ni l'informe dels liquidadors ni les declaracions de les víctimes. L'Aute de sobreseïment es basa únicament en les declaracions dels imputats». I recorden que «Fibanc manté que no va informar de la venda de la filial andorrana als seus clients perquè no els coneixia. En canvi, altres bancs com BBVA o La Caixa van publicar notes de premsa als diaris per informar de la venda de les seves filials a Andorra!»

Els afectats estan consternats per la manera com s'ha portat tot l'afer que va començar ara fa set anys, a començaments del 2007. De l'aute dictat el passat 12 de maig també recorden que «diu que hi havia un mandat molt ampli de gestió quan això va contra tota normativa». I insisteixen en les normes de conducte que dicta l'INAF. Per tot plegat conclouen que «no sabem què pensar, potser s'actua així per desconeixement del funcionament financer; fa poc vam llegir un article que deia que l'any vinent nominarien batlles especialitzats en delictes financers, potser és el que ens fa falta». El que queda clar després d'aquest última decisió judicial és que l'únic que continua inculpat pels presumptes delictes de falsejament i estafa qualificada, entre d'altres, és Xavier Felipó, exdirector de la financera Valora. En canvi, els afectats volen que no quedin tantes parts fora, sobretot el banc català, per això recorren la decisió de la batlle. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT