• Castellbò s'apunta a una iniciativa d'èxit irregular, ressò mediàtic i promoció turística

Foto: EL PERIÒDIC

La imputació d'un famós coincidint amb l'inici de la campanya de la declaració de la renda a Espanya, els eixams d'abelles a llocs cèntrics i els exàmens finals; no falla, és el mes de maig, el de Maria. Només faltava l'anunci de la convocatòria d'una caravana de dones. I ja la tenim aquí. Aquest cop, però, no ve d'un poble amagat de las Hurdes o de Las Alpujarras o de la Maragatería. No; ara toca Castellbò, lloc de càtars, d'Arnaldeta de Caboet i d'arròs de muntanya. Ben a prop. A les notícies s'explica que ho van penjar al facebook, abans que el ministre d'Interior i Justícia espanyol anunciés que estudiarà com regular les xarxes socials, i que demanen dones que canviïn els talons i les minifaldilles per sabates de muntanya, texans i un forro polar. També demanen que siguin sexualment actives (Pepe Rubianes dixit) però no garanteixen que ells ho siguin. Potser van fer el servei militar i es van quedar amb allò que posava a l'apartat de valor de la cartilla militar, popularment coneguda com la «blanca»: «se li suposa».

D'entrada semblava una cosa tan poc creïble com el concert dels Rolling Stones a Falset (Priorat) o que en un míting del Partit dels Socialistes de Catalunya, a la campanya de les eleccions europees, hagi aparegut una bandera catalana. Però tot apunta que la cosa va de debò, o almenys, aquesta és la intenció del principal impulsor: el forner de Castellbò. Divendres passat ja comptava amb una trentena de dones interessades. Hi ha precedents d'expedicions femenines com l'odissea de Doña Mencia de Calderón i 80 donzelles que la van acompanyar a Amèrica per aparellar-se amb els colonitzadors, tenir fills i frenar el mestissatge. Antena 3 va emetre recentment, en un espai entre anunci i anunci, la sèrie El corazón del océano amb Íngrid Rubio.

El 1951 es va rodar el llargmetratge Caravana de dones protagonitzat per Robert Taylor, origen de la iniciativa de l'any 1985 al poble pirinenc de Plan (Osca) que va generar moments de gran intensitat i de titulars periodístics com la d'un veí dient al capellà --«mossèn amb aquest fred és molt difícil pecar contra el sisè manament»-- o la del metge explicant l'ascensió i posterior caiguda del puticlub Monteperdido, el més proper a la població, tot i l'arribada, segons les seves paraules, «de cuatro negras fondonas traídas de Guinea», frase que figura a les hemeroteques i que no és fruit de la meva desbordant imaginació, entre altres coses perquè ignoro el significat de fondonas tot i que no és gaire complicat deduir-lo vist el context.

Després de Plan i abans de la pel·lícula d'Iciar Bollain inspirada en aquells fets (Flores de otro mundo), les caravanes de dones van recórrer la geografia espanyola per pobles amb el nom de producció de Berlanga com Torrepadre, Vitigudino, Villanueva del Arzobispo, Tordillos, Puebla de Azaba, o Camarzana de Tera. I el que no és Espanya, perquè l'any passat els samaritans de Cisjordània, per assegurar la seva supervivència, van fer una crida a rebre dones rosses i verges i, posats a demanar, que vinguessin d'Ucraïna. «Allà les dones són molt guapes i a més són pobres, així que estan disposades a acollir-se a les estrictes regles de la nostra religió», va arribar a dir Yousef Cohen, un dels líders religiosos que no va rebre la visita de les activistes de Femen perquè devien trobar que el mont Grizim i Nablús queien una mica lluny, i la bloguera i monologuista Alícia Murillo no se'n va assabentar si no l'hauria posat a caldo a ell i als samaritans, a Youtube.

L'èxit de les convocatòries acostuma a ser irregular però el ressò mediàtic i la promoció turística és indiscutible tot i que des del poble de Solanell, veí de Castellbò, se'n desmarquen i opten per organitzar un concert de soul. I que ningú no es pensi que aquestes caravanes de dones siguin Sodoma i Gomorra.

Jo també m'ho pensava fins que vaig entrevistar una dona de Girona que va participar en una trobada al poble de Cañizal (Zamora) a final dels vuitanta i que va ser el més semblant a una sortida de l'Imserso. Les van rebre a la plaça de l'Ajuntament, els van regalar un apassionant llibre sobre vestits típics de Castella i Lleó editat per l'entitat financera Caja España.

Després de dinar, festa campera, revetlla popular i a dormir (soles) en un hotel de Fuentesauco i mirant a la televisió el mític programa Lo que necesitas es amor. El diumenge, dia del senyor, missa i comiat. Intercanvi de direccions i números de telèfon. Sort que a l'època no hi ha havia WhatsApp. S'hauria espatllat. Ni twitter. L'haurien censurat. O la Guàrdia Civil hauria detingut algú.

Per a més informació consulti l'edició en paper.