El professor del departament d'Anàlisis Social o Econòmica de l'IESE, Victor Pou, ahir a l'edifici de Crèdit Andorrà. Foto: TONY LARA

PROFESSOR DEL DEPARTAMENT D'ANÀLISIS SOCIAL I ECONÒMICA DE L'IESE.

Víctor Pou, professor del departament d'Anàlisi Social i Econòmica de l'IESE, va presentar ahir la seva publicació Noves negociacions entre Andorra i la Unió Europea. Cap a un acord d'associació sobre la participació al Mercat Interior Europeu i la revisió de l'Acord sobre fiscalitat de l'estalvi. Situació a final de 2013, emmarcat en les activitats de la Càtedra Crèdit Andorrà de Mercats, Organitzacions i Humanisme de l'IESE. Aquest és el setè d'una sèrie de llibres en què l'autor analitza les relacions internacionals d'Andorra i el sisè editat per Crèdit Andorrà. Amb aquest, Pou ha volgut oferir «una eina de reflexió en uns moments de vigília de canvis importants de l'entorn econòmic internacional del Principat».

– ¿L'acord sobre fiscalitat de l'estalvi tindrà alguna afectació en l'acord d'associació d'Andorra amb la UE?

– Jo crec que no, que són negociacions que circularan en paral·lel i que són diferents. És una situació que recorda la dels anys 2003 i 2004, quan es va negociar l'acord de cooperació, i es va negociar bé, i també es va negociar el primer acord sobre fiscalitat de l'estalvi. Aquesta vegada ens tornem a trobar amb una cosa semblant, estem a punt de començar a negociar un acord d'associació, mentre negociem ja un acord de revisió del primer acord de fiscalitat. Són dues negociacions en paral·lel, molt més tècnica la fiscal i molt més política la d'associació.

– És la tercera fase d'acostament a Europa. ¿Com considera que van anar les dues primeres?

– Vull remarcar l'èxit general del diplomàtic d'Andorra a la Unió Europea al llarg del temps. Hi ha hagut tres fases d'acostament d'Andorra a la UE, la fase de unió duanera de l'any 90, la fase de cooperació i d'acord monetari (2003-2004) i hi ha l'actual d'associació i de revisió de la fiscalitat. En totes tres fases, Andorra se n'ha sortit molt bé i jo crec que tenim una excel·lent reputació. L'altre dia vaig anar a Brussel·les i em parlaven sempre de que Andorra és un soci bo i fiable. Crec que ens hem guanyat la credibilitat i la confiança dels negociadors de l'altre banda, perquè hem fet moltes reformes internes, sobretot des del 2009. Ara Andorra està disposada a negociar per entrar al Mercat Interior i veuen que s'ha obert a l'exterior, busca una diversificació econòmica i es vol adaptar a la globalització. Andorra accepta ser un país competitiu en un marc global i això ho veuen molt bé. Jo crec que seran generosos a l'hora de negociar amb nosaltres.

–¿Vostè creu que Andorra està canviant?

Sí, i estic molt content de veure com Andorra s'obre al món i a la globalització, i com m'arriben bones notícies de l'economia andorrana, en el sentit que arriben noves inversions. Crec que la cosa va ben encaminada.

– En un article publicat fa poc en un rotatiu català, vostè afirmava que a llarg termini es divisa una possible adhesió a la UE.

Jo sóc un veterà de la Comissió Europea. La paraula associació és una paraula que té un contingut important i històricament, l'associació ha estat el pas previ a l'adhesió. Encara que amb el pas del temps, s'han negociat i signat acords d'associació de contingut comercial o d'estabilitat, com en el cas dels Balcans. Però en definitiva associació i adhesió són un binomi que històricament fa sentit. Després d'una ve l'altre. En el cas d'Andorra, i en general dels països de petita dimensió territorial, ni aquests ho volen ni la Unió ho vol de moment. Excepte el cas de San Marino, és un cas que voldria l'adhesió i l'ha demanada, inclús a fet una consulta, però la UE ja li va dir que no és el moment. Dels criteris d'adhesió, Andorra en compleix, com és el cas de ser un país democràtic i ser una economia de lliure mercat avançada. N'hi ha dos que són difícils: un fa referència a tenir capacitat d'absorbir el que s'anomena cabal comunitari (que són centenars de mils de pàgines) i l'altra és la capacitat institucional. L'adhesió voldria dir tenir comissaris, presidir reunions dels diferents estaments del Consell i de l'Eurogrup. Tenir un paper com el d'Alemanya o d'Espanya. I això no és possible.

La Unió Europea avança de manera necessària cap a la unió política, que és el desig de tot bon europeista, aleshores quan arribi aquesta unió política haurem d'establir nous mecanismes per l'adhesió dels països de petita dimensió territorial. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.