• Cada vegada més, la figura de la família es veu sobrepassada per situacions de precarietat
• Sense ningú a qui dirigir-se i sense feina, els exclosos es refugien en l'anonimat o l'addicció

La ministra d'Educació, Rose r Suñé i la presidenta de la Fundació Pradère, Jacqueline Pradère, ahir. Foto: ÀLEX LARA

El Centre de Recerca Sociològica (CRES) i la Fundació Jacqueline Pradère, van presentar ahir un estudi qualitatiu sobre la pobresa i l'exclusió social a Andorra, que segons va explicar la ministra d'Educació, Roser Suñé, permetrà acotar les accions socials futures tot i que va reiterar que «el Govern ha continuat desplegant polítiques de suport a aquests col·lectius». Uns col·lectius que ja fa temps que existeixen a Andorra i que entitats com Càritas ajuden cada dia, tal com ho demostren els seus estudis quantitatius i serveis com el Banc d'Aliments que atén cada setmana una trentena de famílies i en moments puntuals, fins a una setantena. No obstant això, la investigadora del CRES, Meritxell Moya, ha volgut conèixer de més a prop aquestes persones. Per això, ha recollit els relats de vida de 28 persones, 15 dones d'entre 18 i 65 anys, i 13 homes d'entre 28 i 70 anys, als quals s'afegeixen nou entrevistes semi estructurades.

Les conclusions de l'estudi de Moya no difereixen del que ja s'ha dit fins ara, tant a Andorra com als països del nostre entorn, i són que l'atur de llarga durada, la manca d'una xarxa relacional, els nivells baixos de formació o viure en el si d'una família monoparental són factors que incrementen el risc d'exclusió social.

Integrats amb 705 euros /Una dada curiosa és que l'estudi considera que a partir d'uns ingressos de 705 euros al mes, les persones estan integrades, mentre que les reben entre 400 i 704 euros són vulnerables i les que en reben menys de 400 estan excloses. Moya, va explicar que no només els factors econòmics són determinants sinó que n'hi va molts altres per valorar si una persona està integrada, és vulnerable o està exclosa, perquè les persones també reben ajuda de l'entorn. Amb tot, va reconèixer que si l'ajuda familiar és un amortidor del risc de pobresa i d'exclusió, la figura de la família està sobrepassada. Per això, la feina és un factor prioritari, no només pels ingressos, sinó també perquè és on es creen vincles relacionals que ajuden a la integració. Així, la persona que està a l'atur per un llarg període temps, pot veure degenerar la seva situació cap a l'exclusió.

Per a més informació consulti l'edició en paper.