• L'Associació de Vehicles Antics exposa el primer clípol, la limusina de Mitterrand i l'últim cotxe funerari d'Encamp

A dalt vehicle funerari del comú d'Encamp, un 2CV dels primers anys 60 que va prestar servei fins al 1998; a baix, el primer clípol, un Mercedes Benz dels primers 60, matrícula 1080 i que és l'íunic supervivent de la primera flota Foto: ÀLEX LARA

És un Citroën CX Prestige, exactament, fabricat a principis dels anys 70 i que sembla directament sortit de Chacal, la peli aquella on una colla de recalcitrans de l'OAS intentaven pelar De Gaulle i sempre l'espifiaven, perquè eren molt bestiotes però afortunadament no tenien moltes llums. És clar que la limusina oficial de De Gaulle era un DS; la nostra és un pelet més humil i no va arribar a temps de conduir el general en la seva visita llampec per aquest racó de món, l'octubre del 1967; en canvi, sí que va ser el vehicle oficial en les dues següents visites principesques: la de Giscard d'Estaing, l'octubre del 1978, i la de François Mitterrand, el setembre del 1986.

Doncs el CX és una de les peces estrella d'El vehicle antic com a eina de treball, l'estupenda, insòlita exposició que s'ha tret de la màniga l'Associació Andorrana de Vehicles Antics (AAVA) i que es pot visitar a la vela del Parc Central fins al 25 de maig. I no s'ho perdin perquè potser n'havien vist algunes per separat –al Museu de l'Automòbil, a la caserna de Bombers i al telecabina de Canillo, per exemple– però mai abans s'havien vist totes aquestes joietes juntes: una vintena llarga de vehicles entre els quals hi ha la primera màquina llevaneus que va prestar servei a les nostres carreteres, el primer clípol, la primera ambulància i, atenció, l'últim cotxe funerari que va circular –i això, de seguida ho veuran, és un dir– per Encamp.

De tots ells en tornarem a parlar, però quedem-nos un momentet més en el Citroën presidencial, matrícula 28080 i que era a l'època el cotxe oficial del cap de Govern. Un model de gamma alta, més aviat altíssima, tapissat amb pell, dotat d'un lleuger blindatge –diu el president de l'AAVA, Lluís de Juan– i que incorpora fins i tot un rústec telèfon estil anys 70 i que més que un mòbil sem bla un sabatòfon del superagent 86. Tot en aquesta relíquia és original; no s'hi ha restaurat res. Doncs aquesta venerable peça reposava tranquil·lament des que va deixar de prestar servei al soterrani de l'edific administratiu. La vida retirada se li ha acabat: quan acabi l'exposició, se'n va de pet al Museu de l'automòbil.

I si el CX és indiscutiblement el vehicle amb més glamour del Parc Central, el més tètric és el cotxe funerari del comú d'Encamp: un 2CV matrícula 6016 que va entrar en servei als anys 60, tunejat amb una inquietant caixa que serà tot l'artesanal que es vulgui però que no presagia res de bo. Però res. David Catalán, membre de l'AAVA i que ho sap (quasi) tot sobre aquestes criatures, diu que quan van anar a recollir el cotxe s'hi van trobar a la caixa un recordatori del 1998, probablement l'última missió que va complir aquest luctuós vehicle. Perquè el que tenen en comú tots els vehicles que prenen la fresca al Parc Central és que són automòbils menestrals, que anaven literalment per feina i que servien perquè els seus propietaris es guanyessin les garrofes. Són, com diu Dejuan, els «oblidats» dels clàssics –és a dir, amb un quart de segle d'antiguitat, mínim– perquè els que acostumen a endur-se'n la glòria i els flaixos són el esportius, les berlines, els cotxes de vestir. Aquests són humils proletaris, com La Manduca, un dels dos exemplars de la mítica furgoneta T-1 de Volkswagen presents a l'exposició. Aquesta porta encara a la porta el rètol original, tot plegat molt vintage, sembla tret d'una maqueta del basar Valira –Frutas J. Alas, Andorra la Vieja, Tra 1.000, Cmx 1.500– i diu Catalán que se n'havia fets tips –la furgo, no ell– d'anar a Lleida a buscar fruita. Incorpora a més una petita i curiosa història: el vehicle va aparèixer en un magatzem de Soldeu. Fins aquí, normal, dirà el lector. El que ja no ho és tant és que estava ocult rere una falsa paret que es va haver de tirar al terra, com si fos la cambra secreta d'un castell –¡o d'una piràmide! En lloc de fantasma o de mòmia, hi havia aquesta sensacional T1, en perfecte estat de conservació: es veu –diu Catalán– que el seu anterior propietari no volia que els hereus es desfessin d'aquella joia i va optar per amagar-la.

Cotxes proletaris

Ja hem dit que no és l'únic vehicle hippy que s'esposa a la vela: també hi ha la primera ambulància de Bombers, que habitualment cria pols i rovell a la nova caserna de Santa Coloma i que es va incorporar al servei el 1961: anava equipada amb dues lliteres i una cadira que permetien carregar fins a tres pacients a la vegada, i més endavant s'hi van afegir un gota a gota i una incubadora. Va ser també la primera ambulància d'Andorra: fins aleshores, en cas de necessitat calia espavilar-se i confiar en la providència o en la generositat dels escassos propietaris de cotxes particulars que correin per les nostres carreteres. Qui en va ser el primer conductor, Ramiro Mallol, recordava anys enrere que el 1962 es van tirar una carrera de 2.002 quilòmetres per portar finms a Reims un turista que es va posar inopinadament malalt. Cap a finals dels 60 va ser substituïda per les flamants Citroën DS, vés per on.

El primer clípol, un Mercedes Benz matrícula 1080, no constitueix una estricta novetat perquè és un habitual dels saraus en què participa l'AAVA, però és una oportunitat per veure'l de ben a prop i, si no mira el segurata de torn, acariciar-li el llom –això sí, amb tota la delicadesa del món, perquè és l'únic supervivent dels tres vehicles que van integrar la primera flota de Climent i Pol.

De la mateixa classe (menesral) que la T1 de Frutas J. Alas és la camioneta Renault 6CV del 1924 –el vehicle més antic en exposició– que durant uns quants lustres es va dedicar a anar amunt i avall carregant la llet de les granges de l'Alt Urgell. De més cap aquí tenim el camió mixt Borgward amb què als anys 60 Excursionions Lito portava els turistes a Canòlich. Amb la particularitat que procedeix dels estocs militars que després de la guerra mundial es venien a preu de saldo. Per aquí dalt en van venir a parar molts per ajudar en les feines del camp perquè –hi torna Catalán– eren els únics totterrenys disponibles a l'època i es van demostrar com els vehicles ideals per circular pels nostres camins. Hi ha també, en fi, un VW escarabat fabricat el 1972, que presetava servei a la duana i que conserva fins i tot la sirena a la baca: com un cotxe de joguet, però a escala 1:1. Impressionant. I una formidable BMW que a principis dels 70 muntaven els agents de policia, el mateix model de motocicleta amb què estaven equipades les policies de França i Alemanya –perquè aquí no ens mocàvem amb mitja màniga. Ja ho veuen: és un no parar, perquè aquests artefactes parlen. I això que no els hem parlat ni de la levaneus –una Mercedes Unimog del 1955– ni del Citroën 5 HP que feia de taxi entre la Seu i la capital, ni de la bici de correus suïssa dels anys 50. Ja ho saben: fins al 25 de maig al Parc Central. No han d'anar ni a Encamp. És que no hi ha excusa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.