• El golf serà olímpic a Río 2016 i, prèviament, als Jocs dels Petits Estats de l'any vinent H Els dos clubs del país aproven la creació de la Federació, que serà oficial en un termini proper als dos mesos i que tindrà com a president a Xavier Espot

Diverses imatges del campionat Pro-Am 2013 disputat a l'estiu de l'any passat al camp de golf de Soldeu Foto: EL PERIÒDIC

El golf era, fa no gaires anys, un esport elitista, només a l'abast dels rics, però el panorama ha canviat radicalment en els darrers anys. El naixement d'una nova disciplina com és el pitch and putt i la crisi ha obligat a baixar preus de manera radical –tant en material com en joc– i per tant la fet més assequible des del punt de vista econòmic. Com un efecte dòmino, aquests condicionants han fet que guanyi cada dia més adeptes, a nivell social i també d'alta competició. Ho demostra el fet que serà olímpic a Río de Janeiro 2016. Ho havia estat al 1900 (París, França) i al 1904 (Sant Lluís, Estats Units). Més d'un segle després, torna a estar en l'aparador olímpic.

Prèviament, al 2015, també estarà en el programa dels Jocs dels Petits Estats d'Islàndia i Andorra, un país que darrerament està posant de moda l'esquí i les curses de muntanya, el triatló, el running, el ciclisme o el pàdel, també s'està posant al día en l'esport del swing.

No fa ni quinze dies que els dos clubs del país, el Soldeu i el Principat, van aprovar la creació de la Federació de Gold d'Andorra (FGA) que serà oficial en un termini aproximat de dos mesos i fins i tot ja té un president nomenat: l'exministre d'Exteriors Xavier Espot.

¿QUÈ TÉ AQUEST ESPORT?

El golf no és un esport que requereixi una despesa física enorme, tot i que també és necessari tenir una bona forma per aguantar els 18 forats arribant als últims sense un esgotament que pugui perjudicar en els cops. A nivell psicològic, però, sí que és exigent. De fet és un dels més durs perquè requereix una concentració extrema, molta estratègia i tècnica, amb el risc de què pot provocar un altíssim grau de frustració amb una mala jugada.

AFILIACIÓ INTERNACIONAL

Amb més de 300 llicències i les dues cites olímpiques que s'aproximen, tant el Comitè Olímpic que presideix Jaume Martí com el Govern tenen interès en què el nouvingut ens federatiu creixi i pugui tenir representació. Ahir, de fet, Espot es va reunir amb el secretari d'Esports d'Estat, Jordi Cerqueda, per tenir una primera presa de contacte, principalment protocolària, però també per parlar de les primeres actuacions. «Ara som desconeguts al món però volem afiliar-nos a la Federació Europea i a la Internacional per situar-nos al mapa», va avançar ahir el president de la FGA.

La qüestió és que fins a dia d'avui cap Andorra no ha tingut mai un golfista professional però això pot canviar en qualsevol moment perquè hi ha jugadors que tenen nivell com per ser-ho. Els millors, per rànquing, són Kevin Esteve (24 anys), el seu germà David (28)i Ramon Armengol (23), tots tres per sota de l'hàndicap 3.

Ser professional del golf per a ells no serà gens fàcil, però sí assequible. Ara per ara la manera més fàcil és baixar a hàndicap 1,4 per poder jugar dos Campionats Nacionals Oficials d'Espanya –és el país al qual està afiliat Andorra– en un termini d'un any entre l'un i l'altre, i obtenir un resultat igual o inferior a dit hàndicap 1,4, a més de superar un examen de regles de golf. Amb tot, la manera de fer-se pro podria variar si la FGA aconsegueix tenir homologació per concedir per sí mateixa aquest títol.

Ramon Armengol, que està estudiant a Barcelona, i David Esteve, que viu i treballa a Toulouse, no tenen intenció, de moment, de donar aquest pas per falta de temps. Tampoc Kevin Esteve, qui acaba d'anunciar la seva retirada de l'alta competició en esquí alpí per una greu lesió al genoll de la qual té encara un mínim de dos mesos per recuperar-se.

OPCIÓ A LLARG TERMINI

El que sí té clar l'exprimer espasa de la Federació Andorrana d'Esquí (FAE) és que vol tenir una temporada sabàtica i dedicar-se a gaudir de la seva gran passió, el golf, cosa que no podia fer quan estava a la FAE. A partir d'aquí veurà si té el nivell com per donar el pas i convertir-se en professional. Té il·lusió per provar-ho i de fet s'ha informat al respecte, però aquesta hipòtesi, però, no es produirà a curt termini i per tant –per si a algú se li ha passat pel cap– sembla impossible que pugui plantejar-se guanyar-se una plaça per als Jocs de Río 2016.

La manera d'aconseguir el bitllet per anar a la pròxima cita olímpica és el principal escoll per a qualsevol andorrà, partint de la base de què s'ha de tenir llicència pro com a requisit indispensable. A partir d'aquí és, tot, encara més difícil. Hi haurà 60 participants en homes i 60 més en dones. Del top-15 del rànquing mundial a dia 11 de juliol del 2016 –un mes abans de la gran cita olímpica– hi aniran un màxim de quatre per país –Estats Units, per exemple, en té nou i per tant els cinc pitjors seran exclosos– i a partir del 16 seran seleccionables fins a un màxim de dos per país que no tingui dos o més entre els quinze primers.

Això vol dir que per a un país com el Principat caldria tenir un jugador en el top-200 per poder guanyar-se una plaça en un esport que preveu aplegar uns 30 països per categoria. Si algun andorrà aconseguís ara mateix la llicència pro només diversos miracles en forma de resultats li donarien prou punts per entrar dins del tall.

Una altra cosa és la participació als Jocs dels Petits Estats d'Islàndia. Només el golfista local Birgir Hafthorsson (1.447 al rànquing mundial) i el de Mònaco, Sandro Piaget (1.535) tenen llicència pro. La resta seran tots amateurs i cada país haurà d'establir els seus criteris particulars de classificació i per a això sí que es preveu una forta competència, ja no només entre els germans Esteve i Armengol, sinó en la resta de federats. L'entrenament per a la cita del 2015 hauria d'ajudar a a pujar el nivell, atraure nous jugadors i com efecte dòmino, a començar a tenir jugadors professionals. Al 2016 sembla impensable que Andorra tingui representació olímpica en golf però a Tokio 2020... Temps al temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.