• La percepció general és que els batlles dilaten l'afer a l'espera de que la causa prescrigui
• Els querellants diuen que se'ls vulnera el dret a la jurisdicció i al procés en un termini raonable

L'antiga seu de la gestora de fons d'inversió i patrimonis, Valora, a les galeries Plaza, d'Andorra la Vella Foto: TONY LARA

Les víctimes del cas Valora, la gestora de capitals que va fer fallida el 2007 i va ser liquidada el 2010, es plantegen recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), a Estrasburg, per denunciar la inoperància de la Justícia andorrana en el cas Valora, i perquè creuen que se'ls lesiona el dret recollit en l'article 10 de la Constitució i l'article 6 del Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, que no és altre que «el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei» diu la Constitució andorrana. Però, també el «dret a un procés equitatiu, dret a un procés públic davant de tribunals imparcials en un termini raonable» diu l'article 6 de la Convenció.

I és que els damnificats del cas Valora, una colla de petits inversors en la seva gran majoria, estan cansats d'esperar que la batllia acabi d'instruir la causa i dicti un aute de processament als responsables per «un presumpte falsejament de comptes socials, presumpta administració deslleial d'una empresa, presumpta fallida delictiva, presumpta estafa, presumpta estafa qualificada, presumpta apropiació indeguda i presumpta administració deslleial», tal com recull l'aute d'embargament dictat per la batlle Cristina Bea el 9 de febrer del 2007, al principal responsable de l'afer.

No obstant això, la mateixa batlle va desestimar la petició de la Fiscalia de dictar presó provisional. Mesura que la defensa va acabar recorrent al Tribunal de Corts al·legant que «les mesures, màxim quan són excepcionals i afecten drets fonamentals de la persona, s'han d'adoptar amb prudència, quan es disposa de tots els elements que permeten fonamentar-les i raonar-les, i d'acord amb la Llei. I avui, ni els fets, ni la prudència, ni la Llei emparen les pretensions del Ministeri Fiscal que són a totes llums prematures i improcedents».

El Tribunal de Corts va donar raó a la defensa i «els inculpats campen tan tranquils mentre que a molts de nosaltres ens han arruïnat materialment però també físicament i moralment» va explicar ahir una de les víctimes del cas. Potser si els responsables de Valora haguessin ingressat a presó la feina de la batllia s'hauria agilitat. El cas és que després de set anys d'instrucció i quatre batlles –són els que han passat pel cas fins avui– les víctimes del cas Valora estan excedides.

Més de 40 querelles / Paral·lelament a aquesta instrucció interminable, els damnificats també han interposat fins al dia d'avui, més de quaranta querelles davant la jurisdicció penal per estafa i malversació. Però ningú ha tingut cap notícia de com avança la justícia en un dels majors escàndols financers a Andorra. Cal saber que la societat Valora gestionava 200 milions d'euros el 2007 i que en el moment de la liquidació, ara fa quatre anys, va repartir prop de 40 milions d'euros entre els afectats. La liquidació es va fer pel sistema de tresoreria i el mètode dinàmic tal com va recomanar el pèrit judicial, Philippe Riu, i els liquidadors judicials nomenats per la batllia, l'economista Jordi Alcobé i l'advocat Raül González. El criteri de liquidació però no va resultar just per a tots els clients de Valora, sobretot els que havien mantingut liquiditat en els comptes, ja que es van utilitzar aquests diners per a les inversions. Les víctimes de Valora que tenien liquiditat van ser per aquest motiu doblement penalitzades.

A tall d'exemple el titular d'un compte amb 150.000 euros dipositats només en va poder rescatar 20.000. Mentre que altres persones que ja no tenien diners en els comptes van rebre igualment part de la liquidació. Per això, alguns dels damnificats volen querellar-se contra l'Institut Nacional de Finances (INAF) que va dirigir la societat uns quants mesos, a més dels responsables de la gestora de capitals, Xavier Felipó, Jordi Jofre i Jordi Martí.

Lentitud insostenible / La lentitud de la batllia per acabar d'instruir el cas fa pensar als afectats que «s'està dilatant perquè prescrigui i els responsables no hagin de comparèixer davant la Justícia». No obstant aquesta percepció, motivada per la desesperació, fonts properes al cas asseguren que l'afer avança. Al peritatge judicial de Riu, s'afegeixen ara el resultat de les comissions rogatòries enviades a Luxemburg, plaça on hi havia dipositat el compte Omnibus que englobava el patrimoni dels diferents clients. Aquest compte gestionava 66 milions d'euros i les pèrdues van ascendir finalment a gairebé 26 milions.

Entre els querellants, hi ha qui es va oposar a la liquidació però no va tenir més remei que acceptar-la, perquè els diners que havia confiat a Valora representaven tots els seus estalvis i el seu capital. Altres víctimes han llençat la tovallola, després d'haver perdut la salut. Per últim, la crisi econòmica que encara assota Europa no ha millorat en res la situació d'aquestes persones, ja que moltes no poden pagar l'assistència legal per fer front a un procés tan dilatat en el temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.