• Denuncia que el comú els ha copiat la fórmula dels Dijous d'Humor

Lira, amb cara de circunstàncies mentre desgranava ahir el memorial de greuges contra Canillo. Foto: TONY LARA

Estava escrit que aquest moment arribaria. I va arribar ahir, quan a Quelcom se li va omplir el pap i Ivan Lira, la cara visible de la productora, va treure la metralladora per disparar les (seves) veritats. El motiu no és altre que l'espectacle que els humoristes Leo Harlem i Sergio Olalla protagonitzaran el 29 de maig a l'auditori del Palau de Gel, a Canillo. Res a dir-hi... si no fos perquè aquest mateix espectacle ja el va portar Quelcom ara fa un any i omplint les 900 localitats del Centre de Congressos de la capital –que tripliquen, per cert, l'aforament canillenc.

Un claríssim cas, sosté Lira, de competència deslleial: «Ens han copiat no només el cartell, sinó també el dia, l'horari i fins i tot el preu de l'entrada; deu ser per compensar les 50 entrades de mitjana que feien als espectacles que fins ara programaven». Se'n fa creus que Canillo es permeti el luxe de portar un humorista del caixet de Leo Harlem a un auditori com el del Palau de Gel, que no arriba les 300 localitats: «Així no surten els comptes de cap manera, però com que són diners públics, es poden permetre això i més». Amb l'agreujant, afegeixen, «que una part considerable de les entrades es destinaran a invitacions». Una productora privada com Quelcom, continua, només ingressa la taquilla, i amb això ha de satisfer els caixets, les despeses ordinàries –lloguer de la sala i nòmines– i els impostos. Un comú s'estalvia d'entrada el lloguer: «Les administracions no poden fer la competència a l'empresa privada perquè juguen amb les cartes marcades. Elles es poden permetre perdre-hi diners; nosaltres, en canvi, si hi perdem hem de tancar».

Amb una concepció molt més acurada del que és l'economia de mercat que alguns dels nostres homes públics, Lira sosté que els comuns, com totes les administracions públiques, han d'atenir-se al principi de subsidiarietat: «Omplir el buit que deixa la iniciativa privada, no fer-li la competència». I això, en l'àmbit escènic i en el cas que ens ocupa, «es podria traduir en programar còmics del país, que n'hi ha: perquè no estem en contra que els comuns programin teatre, sinó que facin exactament el que ja fem nosaltres i que s'ha demostrat que més o menys, funciona». Una altra cosa, adverteix, seria si sorgís des del sector privat una altra productora: «Ens podria fer mal, però no hi tindríem res a dir perquè jugaríem amb les mateixes regles; un comú ho fa òbviament amb avantatge».

Conclou Lira amb un lament –«Sembla que a alguns els fem nosa»– i amb un desafiament: «Tirarem endavant mentre tinguem una mitjana de 600 espectadors per bolo, però mira que seria trist que haguéssim de plegar perquè els comuns ens fan la competència». Força i honor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.