Foto: EL PERIÒDIC

No sé si te n'has adonat, però som a l'era de la gestió de qualsevol mena de cosa: gestió de persones, de conflictes, del temps, de l'agenda, d'imprevistos... hi ha tallers i cursos per gestionar tot el que siguin coses tangibles o intangibles i persones externes a un mateix. Però... ¿què passa amb la Gestió de les Emocions? ¿Com saps si ets competent emocionalment? ¿Coneixes l'impacte que té la teva personalitat emocional en els teus col·laboradors? ¿Identifiques quins són els teus punts forts i quins els punts de millora en la teva gestió emocional? ¿I la teva visió de tu mateix, com saps que coincideix amb la visió que els altres tenen de tu?

Segurament has sentit a parlar de la intel·ligència emocional (IE). És la capacitat de desenvolupar l'autoconeixement, identificar l'impacte que projectes en el teu entorn, comprendre les emocions humanes, regular-les i canalitzar-les adequadament, tant cap a un mateix com cap als altres, i assolir un alt rendiment.

Gestionar les emocions no vol dir reprimir-les. He conegut persones que per no exterioritzar l'enuig i projectar-lo en els altres l'han silenciat. I després han tingut mal d'estómac, úlceres o altres trastorns importants. La ràbia que no surt cap a fora crema per dintre. Així que l'autorepressió no soluciona ni a curt ni a llarg termini un sentiment de ràbia o un disgust. Recordo que fa anys, vaig anar a un enterrament d'una criatura que havia mort als cinc mesos de mort sobtada. La seva mare, catòlica fervent, va estar somrient tota la cerimònia, convençuda que la seva filla havia anat a un lloc millor. L'alegria cristiana reprimia la tristor de la mare per la pèrdua d'un fill. Així que aquell dol reprimit va sortir força mesos després en forma de depressió. I es va haver de tractar. La tristor que no surt a fora ofega per dintre. La ment i el cos estan connectats, i les emocions afecten la salut i el sistema immunitari.

Tenim dret a viure i a sentir emocions negatives, com la ràbia o la tristesa. Gestionar-les no vol dir no cridar de ràbia, o no deixar aflorar les llàgrimes. La repressió de les emocions és la pitjor manera de canalitzar-les, perquè tindrà un efecte destructiu, a curt o a llarg termini.

Com deia, seguir un curs d'IE o de gestió de les emocions et pot anar molt bé. Però cada persona és diferent i única, i aplicar aquella teoria a un mateix requereix un procés d'autoconeixement important, d'identificar els propis patrons mentals de presa de decisions, d'adonar-se com alguns pensaments generen automàticament determinades emocions, i de com aquestes emocions generen un impacte físic i uns comportaments externs. Com canviar-les o canalitzar-les és un procés individual, ja que està determinat per la particular visió del món de cada persona, l'experiència vital, els valors i les expectatives. Ja fa molt que les empreses no només es fixen en els coneixements, l'experiència o les habilitats tècniques dels professionals. Hi ha un factor determinant, que té a veure amb una part molt més essencial de l'ésser humà: com viuen les emocions i l'impacte que això té en el seu entorn. És per això que la darrera tendència en invertir en el capital humà de les persones no és només oferir cursos als equips i professionals més qualificats, sinó, a més, oferir-los l'acompanyament per a la implementació de les competències treballades a curs amb un procés individualitzat de coaching perquè puguin integrar tot allò que aprenen a l'aula. És espectacular com canvia algú quan de cop és capaç de comprendre que la persona amb qui interactua és d'una determinada manera, quan algú és capaç d'abandonar la pròpia visió del món com a única possible i vàlida. Això sol ja deixa de generar moltes de les emocions negatives que sentim i que sovint projectem, conscient o inconscientment, en els altres. I és un autoengany pensar que aquest és un procés que un es pot fer amb si mateix sense l'ajut de ningú. ¿Per què? Perquè per saber l'impacte que el teu comportament genera en els altres forçosament cal algú que et faci de mirall. De la mateixa manera que si no tinguéssim un mirall on reflectir-nos no sabríem exactament quina és la nostra aparença, sense la intervenció de les altres persones no podem saber com ens veuen. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.