Foto:

Demà diumenge 4 de maig celebraren l'Aplec de Bastanist, abans, en deien també la diada de la Santa Creu i es celebrava el 3 de maig per commemorar el dia que Santa Elena va trobar la Creu de Jesús. Per aquest motiu és feia i es fa la benedicció dels municipis des de les creus de terme. Del passat medieval de l'església de Bastanist en resta arquitectònicament ben poca cosa si bé és remarcable la imatge de la Verge: una típica manifestació de les maresdedéus romàniques, una talla on la Verge, que porta corona, fa de setial perquè segui Jesús que tot i nen mostra la seva majestat.

Per nosaltres la gent de Cerdanya, del Baridà i de l'Urgellet la Verge de Bastanist és tradicionalment la nostra protectora. Anar a Bastanist és un regal pel sentits i per l'esperit i el dia de l'Aplec el regal és compartit per tota la gent que hi participa en una trobada entranyable doncs hi ha persones amb les quals només et veus aquest dia.

El regal pel sentits és col·lectiu, és per tothom, és el lloc en si: l'església, la casa de colònies, la font ...i tenir la Serra del Cadí nevada a tocar, amb el verd dels prats, al blanc d'algun cirerer florit, unit els saltirons de l'aigua que baixa pel riu. El regal per l'esperit és personal de cada u, segons les seves emocions, els seus records, els seus fantasmes i la seva confiança i la seva fe amb la Verge de Bastanist.

Hi ha gent que hi arriba a peu, d'altres avui la majoria, en cotxe; alguns enyorant les vegades que hi hem arribat caminant. El meu record em porta a la primera vegada que vaig anar-hi, un llunyà any 50 del segle passat; m'hi va portar la Mare que havia fet una promesa a la Mare de Deu de Bastanist per alguna malaltia que jo havia tingut, potser no ho recordo be, una operació d'apèndix; ens portàvem la berena, el dinar de casa i de baixada vam coincidir amb un home de Martinet que es deia Xico i amb una dona que era coneguda per tothom amb el sobrenom de «la Javata» i l'home ens va explicar que havia dinat a l'hostal, llavors no hi havia encara la casa de colònies, i havia menjat carn amb pèsols.

Hi ha gent que el dia de l'Aplec van a missa, d'altres que no, perquè mentre preparen el dinar i ja fan barrila; alguns plorem quan es canten els goigs, quasi tots passem pel camerí a saludar a «la Bastanista» com afectuosament li diguem a casa nostra. Tots els que hi som sentim però, que l'Aplec de Bastanist forma part de les nostres arrels, del nostre jo col·lectiu, recordant Josep Maria de Sagarra és un del «nostres llocs dins de l'espai». H