• Sant Julià és l'únic comú que té la valentia de dir que s'oposa a la congelació de les transferències

Ferrer, a l'esquerra, i Torrentallé, al centre, a la sortida d'una reunió amb el Govern, el nombre passat Foto: TONY LARA

L'acord institucional que van tancar dilluns passat el Govern i els cònsols no satisfà tothom i, per tant, no es pot dir que la negociació acabi com els matrimonis dels contes de fades en què tots són molts feliços i mengen molts anissos. Ben al contrari, els cònsols de Sant Julià de Lòria van fer constar el seu desacord en l'acord, en quant rebutgen la congelació de les transferències per dos anys més. El cònsol menor de la parròquia, Manel Torrentallé va argumentar ahir que «valenta o no, la decisió de Sant Julià va ser de firmar el document però fent-hi constar que rebutgem la congelació de les transferències, perquè es tracta d'un problema més profund». Torrentallé va explicar que abans de que l'acord es fes públic ahir a la tarda, «la nostra intenció era sotmetre el document al ple comunal, tant a la majoria com a l'oposició i explicar perquè ens oposàvem a la congelació de les transferències, però la informació es va filtrar de seguida». Cosa que no va influir en la decisió dels cònsols lauredians que consideren que «la congelació de les conferències no és justa», va afegir Torrentallé.

El cònsol menor de Sant Julià de Lòria va prosseguir que «tenim una Llei de transferències que estableix que els comuns han de percebre el 18% dels ingressos de l'Estat. Hem fet un sacrifici aquest any, però no estem d'acord en fer el mateix sacrifici dos anys més perquè són 3,5 milions d'euros menys amb el que això representa per a cada parròquia». I va sentenciar que «si el Govern va malament, els comuns també. Hem fet els deures, hem eixugat deute, hem aturat la despesa i hem reduït personal, tot això és un sacrifici, però també hem rebaixat els impostos per ajudar la ciutadania perquè la gent pugui tirar endavant els negocis». Per a Torrentallé l'evidència és que com els comuns ja «hem fet un sacrifici, si es continua tocant aquest tema es toca tot». A més va ser molt clar a l'hora de defensar l'opinió de les corporacions locals davant les exigències de l'administració central. «De la mateixa manera que no se'ns ha demanat si volíem o no l'IRPF, tampoc no volem una nova congelació de les transferències, això no treu que en quant a les competències, el document que hem signat és un consens de tots set comuns».

No obstant això, el cònsol també va insistir en què «a Sant Julià entenem que tot ha d'anar lligat i si ja hem acceptat l'IGI, amb la qual cosa els comuns deixen de percebre uns ingressos importants per la recaptació de l'ITP, entenem que el mínim que el Govern pot fer per compensar-nos una mica, és no tocar les transferències».

Bones intencions

Torrentallé també va exposar que «si algú pensa que els comuns sobren, que el Govern i el Consell General convoquin un referèndum perquè els ciutadans hi digui la seva». I va reiterar que el document que els va sotmetre el ministre Riberaygua i al qual el cap de Govern, Toni Martí, encara no ha renunciat segons les declaracions que va fer la setmana passada a l'ANA, «és un document que denota una falta de respecte total als comuns i que demostra que hi ha gent a l'Administració central que desconeix les institucions andorranes». El cònsol va insistir en que «sobretot desconeix què són i què fan els comuns que són les administracions de les set parròquies». En opinió de Torrentallé la congelació de les transferències que imposa el Govern «no és bona per a Andorra, vaig ser conseller de Finances amb els cònsols Tor i Cairat en la legislatura constitucional i el procés va ser possible gràcies al consens amb els comuns i la Llei de transferències i competències. Sant Julià no és ni bo ni dolent, només reclama el que creu que li pertoca», va concloure. En quant a la possibilitat d'emetre deute públic que, d'altra banda sembla l'anís que el Govern allarga a les corporacions a canvi de sotmetre's una altra vegada a un règim d'aprimament, « forma part d'un compendi de bones intencions, el document que hem firmat és un preacord que caldrà acabar de concretar. Encara estem lluny de poder emetre deute públic, cosa que no soluciona res perquè del que es tracta és de no endeutar-nos», va matisar Torrentallé.

LLei de transferències

A tot això, la cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, que també va ser una de les veus més crítiques en la negociació amb el Govern, va reiterar ahir que «una modificació en profunditat de les transferències només es pot fer per llei, per això no es pot tocar ni el percentatge per als comuns ni els percentatges de distribució entre les corporacions locals fins que no s'hagi avaluat la recaptació real de l'Estat». Ferrer va defensar la tesi del Govern en quant a la conveniència de consolidar el nou marc fiscal. «Derogar l'obligació d'invertir el 80% de les transferències també hauria d'incloure's en la modificació de la llei, però ara arribem a un compromís mentre no s'hagi consolidat el marc fiscal perquè encara no està del tot desplegat», va dir. I va recordar que l'any que ve «entrarà en vigor l'IRPF, i caldrà esperar fins a finals del 2016 per avaluar-ne la recaptació». Amb tot, la cònsol de la capital es va felicitar de que «tots els comuns estem d'acord amb el document que hem signat amb el Govern sobre les competències». I va reiterar que «els quatre punts clau, la gestió del territori i l'urbanisme, el cens electoral, el manteniment de carreteres i la gestió de residus, es compartiran modificant la legislació vigent en aquestes matèries». En quant a la creació d'una agencia tributària única per a les set corporacions, «el Govern accepta aquesta reivindicació dels comuns que podran cobrar als morosos a través d'aquesta agencia, de la pròpia administració, de l'agència tributària nacional o a través del saig». Ferrer va afegir que «ens preocupava aquest punt ja que fins ara hem col·lapsat la batllia».

Per a més informació consulti l'edició en paper.