• Una web va aprofitar el buit legal del país per vendre entrades de les Olimpíades de Londres
• La Policia diu que no s'ha tingut en compte la seguretat a l'hora de voler atreure operadors

Imatge d'un moment de l'espectacle inaugural dels jocs de Londres. Foto: EL PERIÒDIC

El web d'èxit www.onlineticketexpress.com, gestionat inicialemnt per una empresa andorrana, Mundi Espectacles SLU, va ser dels negocis pioners al Principat en la venda online. Actualment la Unitat de Comerç té sis expedients oberts per queixes de consumidors europeus, que havien comprat entrades, i en alguns dels casos, en tractar-se de revenda, no van poder accedir a l'esdeveniment esportiu perquè hi ha països en la qual està prohibida.

També hi va haver un cas per les Olimpíades de Londres, d'un web vinculat a la mateixa empresa del Principat, que venia entrades per als esdeveniments esportius dels Jocs. La revenda d'entrades no està prohibida a Andorra i aquestes empreses aprofiten el buit legal.

Des de l'Àrea de Delictes Tecnològics de la Policia d'Andorra van explicar que en el cas de les Olimpíades, Londres va demanar si es podia bloquejar la pàgina de vendes, però la única via que tenen per fer-ho és a través de comissió rogatòria i d'una ordre judicial, un procés que pot trigar un any, i per tant, si el web es va muntar dos mesos abans de les Olimpíades, van poder vendre totes les entrades. Els agents d'aquesta àrea van explicar que «en aquella època hi havia dos o tres webs del mateix estil» i que «entre que tramites i no tramites, arribes als següents jocs olímpics».

A banda, «s'ha de valorar que sigui delicte també aquí». En aquest sentit, van explicar que «el problema és com detectar si hi ha hagut un incompliment comercial o és una estafa. Primer hauràs de saber qui, i si el que oferia, ho tenia o no ho tenia. ¿No t'envio les entrades perquè he tingut un problema, o no les he tingut mai?».

LLEI DE L'ESPAI DIGITAL / D'inici, doncs, la Policia no pot dur a terme cap actuació per evitar aquests negocis fraudulents per Internet, és per això que des de l'Àrea de delictes tecnològics van dir que esperen que la nova Llei de l'Espai Digital, presentada recentment pel Ministeri d'Economia, «serveixi per poder fer administrativament una actuació ràpida». De la mateixa manera que esperen que quan les peticions les faci Andorra, «l'actuació dels altres països sigui igual de ràpida».

Un dels objectius d'aquesta Llei, precisament, és crear un entorn legislatiu segur i convertir Andorra en un país atractiu per als operadors d'Internet, segons va explicar el ministre d'Economia, Jordi Alcobé. Des de la Policia, van constatar que «econòmicament segur que va bé per al país, però jo crec que no s'ha valorat suficienment quines infraestructures de seguretat hi ha d'haver darrera per donar garanties a les empreses que s'intal·lin aquí». En aquests sentit, van ser clars i van dir que «resulta difícil assegurar plenament l'entorn digital des de la Policia».

Des de l'àrea van posar de relleu que Andorra no té un «Centre de Protecció d'Infraestructures Crítiques», i precisament «si ve una empresa gran, el que vol és que hi hagi mitjans perquè en cas de que l'ataquin o li facin alguna cosa i hagi mesures per fer una contenció», que és el que es fa des d'aquests centres. De fet, no es podria actuar ni en cas d'un atac tecnològic a FEDA, per exemple. Així doncs, en cas que la parapública tingués alguna vulnerabilitat en algun sistema, es podria quedar tot el país sense llum (amb les repercussions que tindria a nivell comercial, etc.), com ja va passar en el cas dels DNS d'Andorra Telecom (un atac que va deixar Andorra sense DNS durant 12 hores). En aquest segon cas, «els únics que van actuar van ser els tècnics de la parapública el millor que van poder», però, segons l'àrea especialitzada, al país «ningú va ser conscient del que representava».

NECESSITAT DE PROTOCOLS/ «Al món digital estem al 2.0 i la conscienciació a Andorra és del 0.5, no estem ni a l'u». Quan es va penjar Andorra Telecom «la sensació era ‘ara no puc veure vídeo al youtube ni puc consultar el correu electrònic'», i «no som conscients que depèn del tipus d'atac, poden quedar afectades alarmes i càmeres que funcionen a través d'Internet i tinguin una configuració deficient». L'Àrea critica que «no hi va haver cap protocol a nivell general»; en aquest punt, van posar de relleu el fet que moltes vegades els legisladors s'inspiren en lleis dels països veïns però sense adaptar-les al país, «i això pot afectar la seguretat nacional», pel que fa a la parapública, opinen que «ja se li donen masses competències com per haver de controlar els atacs».

«La resta del món ha evolucionat molt ràpidament i una de les preocupacions és el ciberterrorisme perquè fas mal sense moure't del teu país. I nosaltres no estem protegits». Així doncs, des de l'Àrea de Delictes Tecnològics creuen que un Centre de Protecció d'Infraestructures Crítiques també és necessari «sense grans operadors», tot i que «hem de ser conscients i fer les coses a mida del país».

Per a més informació consulti l'edició en paper.