• La col·lectiva ?Exilis' obre el 31 de maig a Capmany (Girona)

A dalt, fotografia del tàndem Comellas/Moldes que forma part del llibre d'artista que presenten a Exilis; a baix, Memòria viva, tècnica mixta sobre linòleum de Mònica Armengol Foto: edu comellas / àlex moldes

Es titula Exilis i té el seu origen en el 75à aniversari de la diàspora republicana, que es commemora aquest any i que va comportar que mig milió de ciutadans espanyols abandonessin precipitadament el seu país en un exili que, en molts casos, va ser definitiu. Aquesta és la, diguem-ne, coartada amb què l'Associació Cultural Populart, amb seu a la localitat gironina de Capmany (l'Alt Empordà) va aixecar l'any passat un projecte que pretén convertir-se en altaveu i mirall del drama de tot exili –no només del republicà– per subratllar «el que tots ells tenen en comú: la dramàtica recurrència dels conflictes humans que acaben fatalment amb esquinçades socials i psíquiques molt difícils de suturar» –diu la justificació del projecte, a exilis.plisweb.com.

Si en parlem avui en aquest racó de diari és perquè entre la trentena d'autors que participen a Exilis –amb una patum de l'art espanyol contemporani com ho és Guerrero Medina al capdavant i cadascun amb un llibre d'artista– n'hi ha quatre de casa: Mònica Armengol, Úrsula Borja i el tàndem que formen Edu Comellas i Àlex Moldes. La primera, de qui hem parlat aquí mateix els últims temps a compte dels Tallers d'art i de Pas, aquella mena de cuc gegant que va plantar fa un parell d'anys a la Llacuna, hi presenta Memòria viva, en tenen aquí al costat un tastet; Moldes i Comellas reflexionen en clau fotogràfica sobre el desarrelament i la precarietat que comporta un exili que coneixem de ben a prop en el nostre racó de món: l'emigració per motius econòmics; també en tenen una mostra aquí dalt. I queda per descobrir el projecte de la laurediana Borja, professora d'art a l'escola andorrana de Batxillerat. Segons l'organització, els artistes estan especialment dotats per a reflexionar sobre l'exili «per la freqüent incomprensió que pateixen», i perquè «en aquests termps de crisi social i econòmica molts d'ells han de buscar altres punts més acollidors del planeta per mostrar la seva obra».

La cita, en fi, és el 31 de maig a Capmany, on Exilis es podrà visitar els caps de setmana fins al 10 d'agost. Està previst que la mostra itineri després per diverses localitats, amb moltes possibilitats que acabi tenint una parada andorrana. A banda de Guerrero Medina –fa tres temporades va exposar la sèrie Circ a la Riberaygua– el cartell d'Exilis l'integren una llarga llista d'artistes gironins –Ernest Altés, Lluís Bosch Martí, Francesc Carbobnell, Núria Efe, Bep Marqués, Edu Sívori, i Marta Vergonyós, entre d'altres– així com barcelionins (Jaume Aldabó, Assumpció Mateu) i andalusos (José Luis Castaño. Els llibres d'artista es podran fullejar in situ, i Populart ha engegat una campanya de micromecenatge per finançar la publicació d'un catàleg que, si la iniciativa arriba a bon port, inclourà textos d'una desena llarga de filòsofs (Josep Maria Terricabras), antropòlegs (Dolores Juliano), sociòlges (Walter Actis), psicòlegs (Ignasi Vila), historiadors (Pau Lanao), juristes (Gonzalo Escobar) i museòlges (Jordi Font Agulló), i que com a colofó comptarà també amb textos de Sergi Mas i Pere Canturri, per part andorrana. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.