• L'escultor tancarà una temporada que obre la setmana que ve amb Perico Pastor
• Tinturé recupera els autors clàssics de la galeria i l'obre als artistes locals

PERICO PASTOR Obrirà la temporada amb una sèrie de paisatges (23 de setembre-14 d'octubre). Foto: EL PERIÒDIC

Noms clàsics que formen part del fons històric de la Riberaygua; artistes consagrats que han compartit el primer quart de segle de vida de la galeria; un ull posat a l'exterior per captar les últimes tendències, i l'altre en els autors locals amb gust pel conceptual que cada vegada ho tenen més difícil per accedir al circuit comercial. Aquestes són les línies mestres de la nova temporada de la veterana galeria de la capital, que estrena etapa amb Carme Tinturé com a responsable de la direcció artística i una programació que tasta la pintura, insisteix amb la fotografia, aposta decididament per l'escultura i, sobretot, rescata la figura proteica, descomunal, radicalment marciana, de Moisès Villèlia (Barcelona, 1928-1994), pintor, escultor i poeta, mestre de l'arte povera a la catalana, col.laborador de Miró, Sert, Brossa i Tàpies i, probablement, l'últim maleït del panorama artístic ibèric, on tres lustres després del seu traspàs continua sent un outsider, un absolut desconegut... com ho va ser en vida, d'altra banda.

La bona notícia és que la Riberaygua traurà a la llum pública el fons Villèlia aplegat per la fundadora de la sala i que actualment constitueix una de les majors col.leccions en mans privades. Es tracta d'una vintena llarga de peces amb el bambú, el filferro, el suro, el cordill i el cartró com a matèria primera amb què va aixecar un univers particularíssim que evoca tant els mòbils d'un Calder com --per buscar referències ben pròximes-- els atrapasomnis d'un Campamà, l'art reciclat d'un Bulbena i --atenció-- les peces impossibles d'un Jaume Puig. I també, per què no dir-ho, els invents del professor Franz de Copenhaguen. La mala notícia és que aquesta cita ineludible del calendari artístic nacional es farà esperar fins al juny del 2011. Mentrestant, la Riberagua obre la setmana que ve la temporada amb un clàssic de la casa: l'urgellenc Perico Pastor (la Seu d'Urgell, 1953), que feia un lustre llarg que no exposava al país i que ara compareix com a paisatgista, probablement una de les facetes en què menys s'ha prodigat.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.