• L'últim número de la revista 'Ex-libris' repassa la història de l'emigració a l'Arieja

Treballadors de les mines de talc de Luzenac, cap al 1920. Foto: ARXIU HENRI LACAZE / "EX-LIBRIS"

Una mina, escoltin –i perdonarà el lector el previsible joc de paraules– l'últim número de la revista Ex-libris: per exòtic i per absolutament novedós les honors els dediquem a l'article que Henri Lacaze dedica als amigrants andorras que des del 1914 –exactament– van proliferar com bolets a les mines de talc de Trimouns, a Luzenac, fins al punt que el 1936 n'hi havia un centenar: un de cada cinc miners. Lacaze, elll mateix descendent d'emigrants (espanyols), segueix la pista dels Martí, els Mora, els Obiols, els Moles, els Bringué i els Deusedas, que es van acabar instal·lant a l'Arieja. El millor d'aquest Ex-libris, però, és que hi abunden els materials que faran venir salivera als diletants de la cosa històrica:David Mas hi traça un fascinant retrat de l'hotel Rosaleda –inaugurat el 1943 i que Lluís Capdevila posava un decenni més tard, i amb un optimisme encomiable, a l'altura del Negresco de Niça i el Martínez de Cannes. Impossible per als que no ho hem viscut establir si exagerava o no, però el cas és que per l'hotel encampadà es diu que hi va desfilar des d'un pretendent de la corona austrohúngara fins a l'Aga Khan III. Per no parlar dels incomptables àpats de abteig i de noces que es van celebrar als ses tres menjadors. Ja ho saben: al número 17 d'Ex-libris. Gratis i en pdf.

Per a més informació consulti l'edició en paper.