• Miquel Clua i Marc Miró ?hereten' el segell fundat fa vint anys per Àngels Vilana

Clua i Miró, els nous responsables del Límits. Foto: TONY LARA

Moviments en la –ejem– indústria editorial del nostre racó de món: Maria Àngels Vilana i David Zabala van deixar al desembre el timó de Límits i van traspassar la nau a Miquel Clua i Marc Miró. Dos absoluts neòfits –reconeixen– en la selva editorial, procedents del món dels recursos humans i la consultoria, que van decidir llançar-se a l'aventura per una barreja de romanticisme i temeritat. L'objectiu, diuen, és aprofitar el «prestigi» i la «marca» que Vilana i Zabala li han conferit a Límits durant aquestes dues dècades de singladura –el segell va començar a navegar el 1994– i potenciar-ne les virtuts. No emprendran cap revolució; al contrari, la idea inicial és continuar la línia editorial amb què s'ha fet un nom en el panorama literari: és a dir, traduccions d'autors i d'obres tirant a exòtics i inèdits fins a la data en català. El que sí que canviaran és la cara dels llibres de Límits, amb un nou disseny que previsiblement deixarà enrere l'austeríssim format actual. Estrenaran també pàgina web, avui inexistent, i estudiaran el salt a l'edició digital. I tot això, a mig termini: Clua i Miró s'han marcat el setembre com a data per a la presentació en societat del nou segell, coincidint amb la Setmana del Llibre en Català. El títol escollit se'l guarden de moment a la caixa forta; només avancen que serà un intercanvi epistolar entre dues de les figures màximes de la cultura centreeuropea del primer terç del segle XX. Dues pistes: no hi ha pel mig ni Einstein ni Zweig. El que sí que canviarà respecte a l'etapa anterior és la periodicitat, que en els últims temps s'havia anat dilatant fins a extrems preocupants –l'últim títol, Història d'una gossa, de l'hongarès Tibor Déry, es remunta a la tardor del 2012– i que els nous editors pretenen rellançar amb un ritme de dues o tres novetats anuals. Són conscients que no desembarquen en el sector editorial per fer-se rics; de fet, «si ens ho haguéssim plantejat com un negoci ni ho hauríem intentat». En fan prou, diuen, a «no perdre-hi diners», per a mantenir viu el somni que fa vint anys va engegar Vilana i que ha permès que autors com ara Jean Claude Izzo, Baha Taher, Marchesa Colombi, Gaetan Soucy, William Styron, Salim Barakat i Michel del Castillo parlin en català. Benviguts al club i llarga vida, que és la mateixa manera com ben aviat saludarem la resurrecció d'Anem, el segell fundat el 2007 per Josep Dallerès i que després d'una llarga travessa del desert sembla que ha trobat per fi els capitans adequats per navegar amb el vent de popa, perquè des dels clàssics sabem que viure no és necessari; navegar, sí. Ni que sigui a bord d'un bon llibre. En tornarem a parlar, no en tinguin cap dubte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.