• Els convivents podran heretar i ser usufructuaris de la meitat de la herència
• DA planteja legislar les parelles gais com a «unions civils» i ressalta com a important els efectes

El president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, i la consellera Silvia Riva, ahir. Foto: TONY LARA

El grup parlamentari de DA va entrar ahir a tràmit la proposició de llei reguladora de les successions, «continuant amb la positivització del nostre dret civil» i per la necessitat de reformar aquest dret que, com va recordar el president del grup, Ladislau Baró, no s'ha modificat des del 1989, «i no acaba de complir amb el text constitucional». Un text legislatiu que pretén «enfortir la seguretat jurídica» i també donar al país «un plus alhora d'articular la nostra sobirania en un moment de diàleg amb Europa. És un repte jurídic, però de transcendència en la nostra configuració identitària».

Una de les novetats més destacables i destacades ahir pels consellers de DA és el fet de que «s'igualen els drets successoris entre els matrimonis i les unions estables de parella»: el convivent, igualant els seus drets del cònjuge vidu, en el cas que hi hagi fills i parella, tindrà dret a l'usdefruit sobre la meitat de la herència, modificant la Llei de la unió de parelles estables, on al convivent se li donava dret al usdefruit només d'una quarta part.

Seguint aquesta equiparació, també hi ha un canvi pel que fa al ordre successori en el cas que no hi hagi testament: el cònjuge vidu passa a estar en el segon nivell, després dels fills o dels néts, (en el cas de l'ordre de crida de la Llei del 89, abans anaven els pares i els germans que no el cònjuge) i el convivent també passa a aquest segon nivell, amb els mateixos drets que el cònjuge (en el cas del convivent no estava cridat a succeir fins després dels col·laterals de sisè grau). En el cas dels béns troncals (adquirits de manera gratuïta dels antecessors), però, es prioritza que quedin a la família i els conjugues i convivents passen a estar en quarta posició, després dels fills i néts, ascendents, germans i nebots.

AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT / Dels 300 articles, la consellera de DA, Silvia Riva, va destacar la importància de «l'autonomia de la voluntat» en aquest text; per exemple, en el cas de l'hereu, la figura es manté «però queda oberta perquè l'hereu o els hereus puguin establir les regles, per tant, no s'estarà obligat a designar un hereu i els altres germans que hagin de demanar la legítima. Hi haurà la virtut de poder-ho pactar».

Pel que fa a la successió testada, s'elimana el testament davant de rector, en desús des de principis del segle XX, i es manté el testament notarial obert o tancat. Com a novetat s'afegeix el format hològraf (el manuscrit fet per un mateix). Per agilitzar el procés, també s'elimina l'obligatorietat dels testimonis a l'hora de signar el testament notarial.

Una de les altres novetats és que en cas de conflicte matrimonial, la separació (no cal que sigui divorci), podrà deixar sense efecte les disposicions del testament a favor de la ex parella.

També s'alleugereix la regulació del fideïcomís (forma de preservació del patrimoni obligant a la conservació), podent gravar només dos generacions i no quatre, i s'estableix la gratuïtat del càrrec de marmessor (persona encarregada de complir la voluntat del testador), que fins ara era del 5% de la herència si no s'establia s'un altra manera.

Pel que fa a la legítima es manté la quarta part del valor de la herència, però passa a ser més un dret de crèdit que una obligació, i l'hereu té la potestat de decidir com satisfà la legitima (béns, liquiditat, etc.). Com a novetat també s'estableixen causes de deshertament com a les legislacions veïnes en casos d'indignitat per succeir, Baró, però, va subratllar que seran casos molt restringits.

Baró va voler subratllar que, amb el dret civil, «és una feina ingent i molt ambiciosa la que queda per fer» i que el d'ahir va ser «un pas modest però a la vegada significatiu». El president del grup de DA va voler deixar clar ahir que «a Andorra no hi ha impost de successió, nosaltres només estem treballant des d'un punt de vista civil i no deixem entreveure ni insinuem cap tipus de gravamen».

UNIÓ CIVIL / Baró va dir que «més que una qüestió de nom, busquem que els efectes responguin al principi d'igualtat» i va afegir que «hem començat amb els drets de successions i seguirem en aquets àmbit alhora de plantejar el dret de família»; la intenció de DA és presentar-lo aquesta legislatura, tot i que van admetre que «és complicat que es pugui aprovar».

Una llei que igualaria el dret de la parella, també de les parelles homosexuals, independenment de la nomenclatura. En aquest últim cas, tal i com van deixar entreveure ahir els consellers de DA i com ja va avançar EL PERIÒDIC, aquests es decanten més per «unió civil», tot i que la consellera Riva va dir que «no està tancat». Com que no se sap si es podrà aprovar aquesta legislatura, «i amb la proposició del PS sobre la taula», es plantegen regular les unions de parelles gais «a través d'esmenes a la proposició del PS o a través d'un text alternatiu», en cas d'optar pel segon, Baró va assegurar que «no hi ha voluntat dilatòria» i que s'espera aprovar aquest període de sessions o al juny.

Per a més informació consulti l'edició en paper.