• Climent Miró coordina un monumental 'Recull gràfic' que repassa la vida diària a la Seu entre el 1879 i el 1974

Carrer dels Canonges a finals del segle XIX, amb el campanar de Sant Agusti al fons; dia de mercat a la Seu a princiis del segle XX, segons Toldrà Viazo; la plaça dels Oms i ant Domènec, quan feia de jutjat i abans de perdre el campanar; i entrada d'una companyia d'esquiadors pel portal de Puigcerdà Foto: CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA / TOLDRÀ VIAZO - FONS FAMILIA CERDANYA / FONS GUILLEM DE PLANDOLIT - ARXIU COMARCAL DE L'ALT URGELLENTRADA D / AUTOR DESCONEGUT - FONS RAMON BADIA MOLINS

¡Quina enveja! ¿Per què no podem tenir nosaltres res de semblant? ¿Cap dels nostres editors tindrà l'audàcia d'emular Efadós i treure's de la màniga una versió local del monumental Recull gràfic: la Seu d'Urgell, 1879-1974, que ha coordinat l'historiador Climent Miró i que ahir es va presentar en societat? ¿O es tracta potser d'una empresa massa ambiciosa, massa profesional per als nostres (escarransits) estàndars editorials? En fi, perquè vegin de què es tracta: Miró es va posar al setembre a trucar a la porta de les cases que sospitava que podien conservar un àlbum fotogràfic d'un cert embalum i d'un cert interès històric o antropològic. Mig anys després, una vuitantena llarga de les cases li han obert els arxius familiars de bat a bat, li han cedit prop de tres milers de fotografies i n'ha seleccionat quasi un miler per al patracol que avui tenim entre les mans.

Recull gràfic és exactament el que Miró pretenia que fos: un àlbum fotogràfic on hi té cabuda «tot i tothom», des dels beneficiats de la catedral fins als quintos que feien el servei militar en aquesta mena de ciutat fortalesa que durant segles ha sigut la Seu; des del primer avió que va aterrar a la ciutat –un aeroplà francès pilotat per un tal Tichier, que va aterrar... ¡el 1913! en una descampat on avui s'aixeca el col·legi de la Salle– fins a les memorables festes del Carnaval d'antany, passant és clar per les generacions i generacions que s'han anat succeint al Ball cerdà, les escoles –la maternal de Doña Ramona, les escoles graduades, les monges de Lestonnac i les de la Sagrada Família–, les sales de ball –la Pèrgola, la Pista, el Corona, el Guiu–, els oficis. les lleteries, les bòbiles, les serradores, els clubs esportius i, és clar, la intensíssima vida associativa de la Seu als primers decennis del segle XX.

Tot això i molt més hi té cabuda al Recull gràfic, que es posa des d'avui en circulació –això, a la Seu; a Andorra el trobaran a partir de dimarts a la llibreria la Puça– i que ho fa a més en un format tan exòtic com, en el fons, ben concebut: en lloc d'endossar-li al lector un patracol de 800 pàgines i més de dos quilos de pes a un preu dissuasiu –150 euros–, Efadós ha dividit el volum en cinquanta fascicles setmanals que es distribuiran cada divendres a un preu més que raonable de 2,95 euros. Amb una particularitat: la primera entrega, ja a les llibreries, inclou les cobertes i les guardes i és gratuïta. Així que farien bé de córrer a la Puça a reservar-ne un exemplar.

50 fascicles setmanals

El que està clar és que s'hi quedaran enganxats des del primer tast: havíem vist coses més o menys semblants, des de l'Arxiu Maravilla –que és el que el seu nom indica, però que només inclou un centenar de fotografies d'entre el 1919 i el 1935– fins a La memòria revelada, el catàleg de l'estupenda exposició que l'Arxiu Comarcal li va consagrar a Guillem de Plandolit. Cap, però, té ni l'extensió monumental ni l'abast temporal –un segle– del Recull gràfic. Que no és una aventura editorial sinó un producte consolidadíssim: amb els consagrats a la Seu i a Puigcerdà –a càrrec aquest últim de Sandra Adán, i també en circulació des d'avui mateix– Efadós frega el centenar de reculls consagrats a localitats de Catalunya i les Illes. Així que el format pot semblar tot l'exòtic que el lector vulgui, però està provadíssim.

L'àmbit temporal del llibre té una explicació: del 1879 data la fotografia més antiga. Es titula Día de caza en Estamariu i no és exactament això, sinó un retrat d'estudi de Marcelino de Llorens, amb escopeta i gos de caça, cedit pels deus descendents, la família Llangort. El Recull acaba el 1974, just dos anys després de la integració a la Seu de Castellciutat, que és l'altre protagonista del volum. I entremig, ja s'ha dit, hi desfilen un miler de fotografies distribuiïdes en set àmbits temàtics: Urbanisme, Festes i tradicions, Transports i serveis, Institucions i culte, Cultura i lleure, i Oficis, agricultura i indústria. El gros de les imatges –fins al 80 per cent– procedeixen dels fons familiars i són per tant obres anònimes –en sabem el propietari però en desconeixem l'autor concret. L'editorial les va digitalitzar i la majoria dels col·leccionistes n'han cedit còpia a l'Arxiu comarcal. Hi ha també un grapat de noms propis, com ara els de Josep Maria Esclusa, Isidre Jové, Miquel Planella, Santiago Mallol i Ramon Ingla –entre els fotògrafs aficionats– i Josep i Valentí Claverol, Joan Antoni i Manuel Oromí, Francesc Portella, Joan Sala i Joan i Artur carné, entre els professionals. Per no parlar dels postalers que han deixat rastre a tot Catalunya –Josep Thomas i Toldrà Viazo. No ens en cansarem de dir-ho: el Recull gràfic és una mina, un pou, un oceà, un bitllet per viatjar en el temps des del sofà de casa. ¡Quina enveja! ¿De veritat que cap dels nostres audaços editors s'atrevirà a recollir el guant? 

Per a més informació consulti l'edició en paper.