• Els mandataris es tornaran a reunir per tancar la negociació de les competències en breu
• La quantitat pactada es veu com a compromís assumible per a totes les parts del contracte

La reunió entre els cònsols i l'executiu ahir a la tarda, a l'edifici administratiu del Prat de la Creu, a Andorra la Vella Foto: SFG

El Govern i els cònsols van mantenir dues reunions ahir amb l'objectiu d'abordar la proposta del cap de Govern, Toni Martí, de congelar les transferències almenys durant els dos propers exercicis pressupostaris, i també per acabar de tancar la negociació de les competències. Segons va poder saber EL PERIÒDIC de fons properes a la negociació, els comuns rebran una partida de 54,6 milions d'euros els propers dos anys, en lloc dels 52 milions que han rebut aquest any amb la congelació de les transferències. Aquesta quantitat emana d'una sèrie de càlculs que els va sotmetre l'Executiu i que els cònsols van acceptar «perquè es tracta d'un compromís assumible per a tots».

A la sortida de l'última reunió, alguns cònsols també van explicar a l'ANA, que «s'està treballant sobre un document, i que la majoria de punts s'han consensuat», referint-se a la negociació de les competències. El cònsol major de la Massana, David Baró, va avaluar el consens «en un 95%» i el cònsol menor d'Andorra la Vella, Jordi Minguillón, va afegir que «hi ha molt bona sintonia». Així, la negociació de les competències es tancarà en breu però encara requereix una propera reunió, segons les mateixes fonts.

Ingressos / La setmana passada el cap de Govern, Toni Martí, va anunciar que tenia la intenció de demanar als comuns que acceptessin una nova congelació de les transferències, tot i que encara no s'hagués tancat la delimitació de competències. El principal argument en què se sustentava la proposta és que el Govern encara no ha tingut temps per avaluar l'impacte que tindrà el desplegament dels nous impostos directes i indirectes a les arques públiques, perquè necessita un parell d'exercicis per quantificar amb fidelitat les recaptacions per l'Impost de Societats(IS) i d'Activitats Econòmiques (IAE) o per l'Impost General Indirecte (IGI). Això, sense comptar amb el desplegament de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) previst per al 2015. El dilema de l'Executiu és que totes aquestes figures impositives no existien quan es va promulgar la Llei qualificada de les transferències que fixa la quantitat que han de percebre els comuns en el 18% dels ingressos generals de l'Estat. Per això, el Govern es proposava establir les necessitats amb les corporacions locals per després avaluar-ne el cost, i repartir els diners d'una manera més adaptada a la realitat del país. No obstant això, de moment tant el Govern com els comuns encara no han arribat a cap conclusió sobre les necessitats reals i el preu que tenen.

Competències / Mentre els comuns volien negociar amb l'Executiu tota una sèrie de serveis que havien anat assumint perquè el marc legal els ho permetia, tot i que no els hi obligava, el Govern pretenia tenir més potestat en algunes de les competències que els atorga la Constitució, sobretot en temes com la titularitat del territori o el recompte del cens de població i del cens electoral. Finalment, els cònsols que van rebutjar la proposta inicial del Govern, estan ultimant també aquesta negociació i ahir es van mostrar molt satisfets de com avança el consens.

Resoldre conflictes / Tal com van explicar les cònsols d'Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria, Rosa Ferrer i Montserrat Gil, en l'última reunió de cònsols de començaments de mes, els comuns no van demanar mai un canvi de model institucional i no van saber quina era la intenció del Govern fins el 19 de novembre de l'any passat, en que se'ls va presentar la voluntat de modificar la Llei qualificada de delimitació de competències. Ferrer va argumentar que entre un i altre extrem hi havia un terme mig, i que els comuns estaven disposats a cedir. La cònsol de la capital va continuar explicant que algunes de les reivindicacions legítimes del Govern no requerien modificar la Llei qualificada de competències sinó que es podien satisfer modificant la legislació específica per a cada tema o bé referint-s'hi. Així mateix va posar com a exemple la necessitat del Govern de disposar de terreny públic. I va argumentar: «¿Perquè no modifiquem la Llei del sòl per tal de poder qualificar una cessió d'interès nacional?» La cònsol va defensar que establint aquest procediment no només el Govern obtindria el que necessita sinó que els comuns també hi podrien dir la seva.

Altra petició del Govern que els comuns volen satisfer però que no saben com fer-ho és disposar de més col·legis electorals a les eleccions. Ferrer va explicar que «se'ns demana més col·legis quan la Llei electoral diu que han d'estar presidits pels cònsols de la parròquia, doncs a menys que puguem tenir el do de la ubiqüitat se'ns fa difícil, ¿no és més simple modificar la llei i normalitzar-la de manera que els col·legis electorals puguin ser presidits per ciutadans tal i com es fa en la majoria de democràcies modernes?»

En la reunió d'ahir, els comuns i el Govern van continuar treballant per solucionar els problemes d'acord amb la legislació vigent i arribar a un consens sobre quines lleis caldrà modificar. Els cònsols esperen molt de la Llei de serveis socials que està a tràmit parlamentari i que permetrà delegar algunes funcions als comuns per continuar assegurant alguns serveis que donen a la ciutadania. I és que les corporacions locals no volen renunciar al benestar dels conciutadans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.