Gay de Liébana analitza l'economia andorrana, dilluns a l'Andorra Park Hotel. Foto: ÀLEX LARA

CATEDRÀTIC D'ECONOMIA.

És possiblement un dels economistes més mediàtics que circulen pel panorama espanyol. Perquè els seus coneixements són excepcionals (sobre tot a l'hora d'analitzar els perquès de la crisi) i també perquè és capaç d'explicar-ho d'una manera planera, sense perdre, però, ni un gra de duresa contra aquells que s'aprofiten d'un status quo de crisi. José María Gay de Liébana també és mediàtic perquè se'l rifen una gran quantitat de programes televisius. Però aquest dilluns va trobar un forat a la seva atapeïda agenda per visitar Andorra de la mà de Banca Privada d'Andorra. El motiu, la presentació de la publicació Focus Andorra 2014. Gay de Liébana va parlar de la crisi, de les actituds dels estats i de com veu Andorra.

–La pregunta del milió: ¿Podem dir que ja s'ha sortit de la crisi?

–Jo crec que alguna cosa s'està aturant, ja no anem a pitjor. L'any 2014 marcarà un punt d'inflexió. Ara bé, que la gent no es faci cap il·lusió. Remet la crisi, sortirem una mica, però recuperar nivells d'abans serà bàsicament impossible. En el cas d'Espanya, amb sis milions d'aturats, no es pot sortir de la crisi. En sortirem el dia que n'hi hagi 200.000 o 300.000 aturats. En paral·lel, considero que tanta mesura dels governs va en contra la llibertat d'iniciativa, de l'economia de mercat oberta.

–És a dir, ¿el punt on ens trobem ara és més fruit de les mesures dels governs que del fet que s'hagi reactivat l'economia?

–Crec que els empresaris tenen molt de mèrit. Amb els polítics no hi confien perquè els van enfonsant, amb tanta mesura i impostos. A nivell polític no s'han pres mesures efectives per combatre la crisi. Cap mesura ha funcionat de veritat. A Espanya és la gent qui ho ha fet bé, perquè intentar sortir de la crisi i millorar els comptes retallant o augmentant impostos com han fet els governs, ho sap fer el tonto del meu poble. Calia una mica més d'imaginació. A part, s'ha cregut que la crisi estava enfocada només al sistema financer. I és la crisi de l'economia en general. Els governants no han mirat la realitat, que són les empreses. Per tant les mesures dels estats poden incidir però fonamentalment és la iniciativa privada i els petits empresaris els que tiren del carro. I els que pateixen.

–¿Hem après la lliçó?

–Els que trepitgem el carrer hem après la lliçó. L'endeutament a partir d'ara serà moderat, la gent sabrà valorar més els ingressos, sabrà que no es pot gastar més que el que es guanya. Perquè hi havia un problema: els diners entraven sols, tots ens creiem Messi. I després hem descobert que Messi era humà. Hem après la lliçó, però fins que vingui la propera crisi.

–Per tant, ¿creu que els hàbits de consum canviaran?

–Sí. Tinc amics que van comprar casa a Andorra, i també tenen casa a la platja, i a Barcelona. Quan era Hollywood perfecte, però arriba un moment que ja no és Hollywood. Hi havia molta facilitat per endeutar-se, i això ha desaparegut. Va arribar un moment que fins i tot la gent pensava que el deute no s'hauria de pagar, perquè les condicions eren molt a llarg termini. Això és culpa del prestatari i del prestador.

–Aquí a Andorra recentment el Govern es va reunir amb els bancs per demanar-los que obrissin l'aixeta del crèdit. ¿És la solució?

–Jo sóc el primer que diu: la banca no dóna crèdit. Llavors els banquers em diuen: «mira't aquest balanç, ¿tu donaries crèdit?». I jo els respondria que, realment, no. Hi ha moltes petites i mitjanes empreses que s'han quedat tocades, i caldria rescatar-les. S'hauria d'habilitar alguna forma de finançament que estigués garantit per l'Estat. Perquè abans que es morin, anem a veure si les podem reanimar, si les podem posar a la UCI. En definitiva, seria important buscar una línia de finançament, inclosa dins els pressupostos de l'Estat. Anem a ajudar, anem a intentar reflotar aquestes empreses. En perdrem moltes, però també en recuperaríem moltes més.

–Aquí a Andorra en breu s'aplicarà l'IRPF. ¿Com veu que de cop i volta un país europeu implanti l'impost?

–Jo vinc de Barcelona i em sembla meravellós. Aquesta tributació em sona a música celestial. Però per un país que no està acostumat a pagar impostos, haver de pagar un impost, d'alguna forma li fa una mica de mal. En qualsevol cas un tipus impositiu del 10 o del 5%, no és elevat, no és greu. L'altre cosa és que Andorra pateix un canvi d'status quo. No tenia IVA, ara té IGI. No tenia impost sobre la renda, ara en tindrà, no hi havia impost sobre societats, ara sí. S'està europeïtzant el model tributari. Si això es queda aquí, està bé. Però alerta, perquè els que governen li poden treure el suc a la cosa. I un any augmentaran del 10 al 12%, o al 15%. Els impostos el que en han de fer és sufragar la despesa pública. I Andorra té un nivell d'Estat que no convé fer-lo més gran, perquè si no al final la societat acaba dominada per l'Estat. Un Estat petitó, una estructura petita va bé, es pot controlar i no has de castigar la ciutadania amb impostos molt elevats. Per tant, vist globalment, l'IRPF és una petita tributació, i a mi no em sembla perillós.

–El Govern defensa que implanta l'IRPF perquè ho demana Europa. Però ara surten veus que diuen que això no és veritat...

–És el primer cop que assisteixo a un debat d'aquestes característiques. M'ha sobtat molt. Europa no diu que Andorra ha de posar impostos, el que vol és intercanvi d'informació tributària. El que et demanen és que tinguis una economia pública sostenible. I en aquest punt Andorra, si no augmenta l'estructura d'Estat, està de conya. L'IRPF no és una demanda d'Europa, no recordo cap punt que digui que és obligatori. El que sí que es busca és una harmonització de la tributació, dels impostos directes i indirectes, perquè no hi hagi diferències abismals entre països.

–¿Creu que el model d'intercanvi automàtic d'informació cap on avança Europa suposa la fi d'Andorra?

–La força d'Andorra ha estat sempre el sector financer i el seu secret bancari. Però els temps canvien. S'ha de declinar en positiu aquesta nova condició. S'ha de fer veure les fortaleses, apostar per la serietat del sistema financer. Andorra és una plaça financera amb un gran futur per endavant, i el que ha de fer és apropar-se una mica al model de Luxemburg. Apostar per ser plaça financera potent, seriosa, amb impostos baixos i amb funcionament exemplar. A partir d'aquí, a tirar milles.

–Ara ens trobem en ple procés d'obertura econòmica. El Govern defensa que genera molts llocs de treball, però a la pràctica són petites empreses.

–Aquí estem parlant d'un posicionament d'Andorra dins la Unió Europea. ¿Quines opcions té Andorra dins d'aquest mercat? ¿Quina força tindria Andorra si entrés a la UE? Crec que, tenint en compte la seva estructura econòmica ha de ser un focus d'atracció perquè vinguin sobretot empreses espanyoles petites i mitjanes. S'ha de tenir en compte que el petit i mitjà empresari a Espanya està una mica ressentit. No se'l fa cas, se'l maltracta. El fet de poder arribar a un país on se li dóna tot tipus de facilitats pot ser interessant. Andorra ha de fer un apropament per atraure aquetes empreses, vendre el concepte que, «d'Andorra al món». És a dir, aconseguir generar el discurs següent a les empreses: «jo sóc una plaça financera potent i em dono a conèixer al món, donant visibilitat a nivell mundial». Andorra el que ha de fer és anar a pescar, exemplars bons de petites i mitjanes empreses.

–És a dir, res d'anar a buscar grans empreses internacionals...

–No. Hi ha molta petita i mitjana empresa espanyola que factura 200-300 milions d'euros l'any. El responsable de l'empresa podria tenir fil directe amb el Govern andorrà, cosa impossible a Espanya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.