• Les corporacions recorden que la llei es va modificar per eixugar deute

Foto:

Les declaracions que el ministre de Finances, Jordi Cinca, va fer dimecres passat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, i en el sentit que els comuns incompleixen la Llei qualificada de transferències en destinar una part d'aquests diners a deute corrent en lloc de deute originat per inversió, reobre el debat que va generar el Tribunal de Comptes, segons fonts properes als cònsols. I és que si la modificació de la llei tenia per objectiu aturar l'hemorràgia a la qual els comuns es veien abocats, en tenir l'obligació d'invertir constantment, generant així nova despesa corrent –les obres, equipaments i infraestructures s'han de mantenir després. I també tenia la missió de permetre que els comuns poguessin destinar part dels diners a cobrir els compromisos contrets, el Tribunal de Comptes va interpretar que només els permet eixugar el deute generat per inversió i en cap cas, el deute generat per funcionament. Amb tot, els comuns consideren que la línia entre una i l'altra és molt fina, per això les mateixes fonts van matisar que «el ministre també va dir que es congratulava que els comuns ho féssim així, en lloc de gastar-nos els diners en coses que puguin generar més despesa», i van afegir que la llei es va modificar perquè tothom entenia que les transferències no havien de ser un instrument que condemnés els comuns ha contraure més despesa sense motiu. Sigui com sigui, també van recordar que la congelació de les transferències és un pacte institucional que només és possible amb l'acord de totes les parts, perquè la Llei qualificada de transferències tampoc no ho admet, per més que s'inclogui a la llei de pressupost que és de rang inferior.

competències i transferències / Tant les competències com les transferències estan regulades per lleis qualificades que emanen de les atribucions que la Constitució concedeix als comuns i de l'acord preconstitucional del 1991, respectivament. Per això, els cònsols reiteren que qualsevol canvi en aquestes lleis que pugui afectar l'esperit recollit en el text constitucional no es pot operar sense la participació del poble. El cònsol d'Encamp, Jordi Mas, va ser el primer en manifestar que la proposta presentada pel Govern –Pla Riberaygua– era contrària a la Constitució i que caldria modificar la Carta Magna per tirar-la endavant. I va insistir en que «una cosa així l'hem de presentar en l'ideari programàtic del partit quan ens presentem a les properes eleccions».

El mateix va reiterar la cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, quan va explicar dimarts passat que si el Consell aprovés una modificació d'aquesta transcendència, l'hauria de sotmetre igualment al poble andorrà que l'hauria de ratificar per referèndum.

Per a més informació consulti l'edició en paper.