• AnyósPark es converteix en patrocinador d'un l'equip femení andorrà en una nova mostra de què comença a ser rendible en l'esport H Les fèmines han generat en els últims anys al Principat equips de futbol, futbol sala, rugbi o vòlei

33Sis de les deu integrants de l'equip AnyósPark Ladies P&P Andorra, ahir en la presentació del seu nou espònsor per a la temporada 2014. Foto: EL PERIÒDIC

«Veiem futur en vosaltres, moltes ganes de fer-se notar i esperem que arribeu molt lluny». Aquestes eren les paraules que va pronunciar Ferran Naudi a Laura Alfonso, la capitana d'un equip femení andorrà de pitch and putt que ha aconseguit el patrocini d'AnyósPark.

És un equip que juga el Circuit Català interclubs des del 2008, sempre participant per iniciativa privada amb la col·laboració –sobretot en l'ús gratuït de les instal·lacions– dels dos camps del país, Vall d'Ordino i la Xixerella.

Per al 2014 l'equip tricolor, batejat com l'AnyósPark Ladies P&P Andorra, està format per deu jugadores de les quals per a cada prova d'ha de fer una convocatòria de sis, més dues reserves. Com dèiem, juguen l'interclubs català però també en altres competicions individuals com ara el Rànquing d'Andorra –que concedeix places per als esdeveniments internacionals–, el de Catalunya i competicions per equips mixtos i per parelles, tant al país com fora.

Hi ha jugadores que ja han deixat empremta en campionats de pes com ara Marta Tamarit als Mundials de Galícia l'any passat o la pròpia capitana, a l'International Ladies Open de l'Ampolla. Formen la resta de l'equip Marisa Torres, Josiane Pérez, Rosa Moreno, Madhú Jethani, Annabel Font, Annie Couzinet, Sofia Cano i Mireia Baux, actual presidenta de l'Associació Andorrana (AAPP) i fundadora d'aquest equip femení amb Alfonso, Heydrun Tiemeyer i Carme Gispert. Elles quatre van plantar la llavor d'un projecte que avui està més viu que mai gràcies a l'espònsor d'AnyósPark i també a la seva dedicació. Per això no és d'estranyar que ocupi la tercera plaça en hàndicap al grup oest –hi ha tres– a l'interclubs català quan s'han disputat tres jornades i a falta de dues més que permeten l'accés a la final, el 12 de juliol al camp Oller del Mas (Manresa). «Aquest és el nostre objectiu», afirma Alfonso sobre un equip que s'ha classificat dues vegades en sis anys. «Ara estem buscant un entrenador físic i psicològic per la pròxima temporada per seguir millorant», reforça la capitana.

Aquesta ambició competitiva és la que està fent que la dona tingui cada dia més presència en el món de l'esport al Principat. En pitch and putt hi ha poc menys de 50 federats per l'AAPP dels quals 11 són dones. Prop d'un 25%. Un percentatge considerable que explica el fet de què aquest esport sigui dels més practicats a nivell social, com també l'atletisme, la natació o l'esquí en gairebé totes les seves disciplines.

Però no és l'únic esport en alça per al sexe femení. Ja a nivell competitiu, tot i que amateur, l'increment dels d'equip és palpable fins el punt que en rugbi existeix des de fa uns anys l'equip femení del VPC i també la selecció. En vòlei ha guanyat protagonisme el CV Andorra UrbanGym –gimnàs dela capital de la cadena AnyósPark que està tenint una aposta clara en els darrers anys: esport i dona–, i en futbol i futbol sala van nàixer fa només uns mesos les seleccions femenines, donat que en tots dos esports Andorra té equips de club jugant la lliga catalana. En esports individuals no cal citar patinatge artístic –sobre rodes i gel–, gimnàstica –rítmica i artística– o la sincronitzada, que freguen el 100% de participació femenina. Però cada vegada tenen més pes en l'esquí i les curses de muntanya, una de les grans modes a nivell social i també d'alta competició, com és el cas de la vetarana Sophie Dusautoir o la jove Inka Bellés. Hi ha present i futur.

Al segle passat les fèmines gairebé no tenien pes en l'esport. Avui en dia supera el 20%. Sense anar més lluny, les beques d'Alt Rendiment Andorrà van evidenciar els primers símptomes del protagonisme que està adquirint la dona. Quan es van crear al 2006, 9 dels 22 becats eren dones. Cap d'elles cobrava l'equivalent al programa elit –no existia però ja hi havia diferències econòmiques– i en el 2013-2014 la xifra ha baixat una mica –9 de 31– però tres d'elles perceben el màxim. La dona comença a tenir pes. En quantitat i qualitat. Així és com arriben els espònsors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.