• Volen aplanar el camí als futurs equips comunals i que no hagin de tornar a començar de zero
• Aposten per modificar la legislació i poder donar satisfacció a algunes de les peticions del Govern

La cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, i la cònsol de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gil, ahir Foto: M.C / ANA

Els cònsols es van mostrar confiats ahir, però sobretot motivats, per arribar a un acord institucional amb el Govern el proper juny. «Estem a un any de les eleccions generals, i correm el perill de què no hi hagi temps material per treballar-lo i que els propers equips comunals hagin de tornar a començar des de zero», va argumentar la cònsol de la capital, Rosa Ferrer, després que la cònsol de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gil, expliqués que «el debat sobre les competències s'arrossega des de fa sis anys». Ferrer i Gil van fer aquestes declaracions després de la reunió de cònsols que es va celebrar al Comú d'Andorra la Vella. I van coincidir en que aquests sis anys d'estira i arronsa, no havien donat cap fruit, perquè «les prioritats del Consell General no han estat les nostres», va precisar Gil. Les dues mandatàries es van mostrar crítiques amb els governs i els parlamentaris de les dues últimes legislatures. I van recordar que «els comuns mai hem demanat que es modifiqui la Llei qualificada de competències, és el Govern qui ha volgut anar més lluny», va argumentar Ferrer.

La cònsol de la capital va recordar que «el 2009 davant una situació de crisi creixent, els comuns van constatar que no podien fer front a l'endeutament i a una sèrie de serveis, mal anomenats calaix de sastre, que van assumir per donar satisfacció a la ciutadania». I va afegir que «aquesta va ser la preocupació que els comuns van transmetre al Govern». Des del 2009 fins ara, tant Gil com Ferrer, van exposar que els comuns «han continuat donant els mateixos serveis al ciutadà i amb la mateixa qualitat, mancomunant recursos i reduint la despesa de funcionament».

Per a les mandatàries els esforços de gestió que han permès als comuns mantenir l'equilibri pressupostari i eixugar deute, en detriment de la inversió, són un exemple a seguir per a l'Administració central. Amb tot, la preocupació de les corporacions per continuar assegurant totes les competències que han anat assumint –«sense que estigués escrit en lloc que les havíem d'assumir» va explicar Ferrer– de cara al futur és ben real.

19-N /Sigui com sigui, les cònsols van insistir en que «mai es va dir que els comuns volíem canviar el model d'Estat» i van afegir que «no vam saber quina era la intenció del Govern fins que el 19 de novembre de l'any passat ens va passar tota aquella documentació amb l'objectiu final de modificar la Llei qualificada de delimitació de competències». Ferrer va argumentar que «entre un i altre extrem hi ha un terme mig, i els comuns estem disposats a cedir». A la qual cosa, Gil va afegir que «des d'un bon començament proposem això», referint-se a la necessitat de modificar algunes lleis qualificades per donar satisfacció al Govern. Ferrer va argumentar que «el Govern necessita terreny, doncs bé,¿perquè no modifiquem la Llei del sòl per tal de poder qualificar una cessió d'interès nacional?» I va prosseguir: «Establim el procediment de declaració d'interès nacional, perquè els comuns també hi tenim alguna cosa a dir», partint del principi que l'Estat «som tots, els ciutadans, els comuns, el Govern i el Consell General».

La cònsol de la capital va exposar també que «se'ns demana més col·legis electorals quan la Llei electoral diu que han d'estar presidits pels cònsols de la parròquia, doncs a menys que puguem tenir el do de la ubiqüitat se'ns fa difícil, ¿no és més simple modificar la llei i normalitzar-la de manera que els col·legis electorals puguin ser presidits per ciutadans tal i com es fa en la majoria de democràcies modernes?»

pla aparcat / Ferrer va reiterar que tant el Govern com els comuns han aparcat la proposta del 19-N i que «s'està treballant per solucionar els problemes d'acord amb la legislació vigent, i sobretot per arribar a un consens sobre quines lleis caldrà modificar i quines no». I va posar com a exemple la Llei de serveis socials que està a tràmit parlamentari i que permet delegar algunes funcions als comuns. «Hem de veure com ens hi adaptem i fins on es va per poder decidir que fem amb les competències de caire social que hem assumit», va explicar Ferrer. I va admetre que «som molts i ens hem de posar d'acord, cada territori és diferent i no és fàcil avançar». No obstant això, Gil i Ferrer també van estar d'acord per afimar que «qui pensi que el problema d'Andorra són els comuns està equivocat». Gil va recordar que «els comuns són els proveïdors de servei més propers al ciutadà», i va afegir que «tot allò que es retalla als comuns també es retalla al ciutadà». I reiterant que els comuns mai van parlar de delimitar les competències que tenen atribuïdes per mandat constitucional, Ferrer també va argumentar que «el Govern no té un sostre d'endeutament similar al dels comuns, i el problema potser són les finances públiques o la llei de la funció pública». Gil va concloure que «tots som adults i hem d'estar units sobretot davant les problemàtiques que tenim en aquests moments complicats».

Per a més informació consulti l'edició en paper.