• El River MoraBanc assisteix al Palau Episcopal a la recepció del copríncep i rep suport moral que de poc servirà sense la inversió que necessita el club per ser a ACB. «Tothom intenta veure la viabilitat dins de les seves possibilitats», assegura Aixàs

Vives, al costat de Gorka Aixàs i amb la samarreta tricolor que el club li va lliurar ahir durant la recepció al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell Foto: TONY LARA

No hi ha res com aprofitar la inèrcia d'una situació favorable per fer-se veure, per mostrar-se implicat i dins de la societat andorrana. Ahir el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va rebre la plantilla, cos tècnic i directius del BC River Andorra MoraBanc que va assolir l'ascens a l'ACB. Al darrere d'on ell feia el seu parlament d'elogi al club, el tron daurat «on no sec mai, no penseu, però és el símbol de la nostra sobirania», va dir. Enfront, sota les pintures del segle XV de la part alta de la sala, els jugadors, seriosos, educats davant d'un acte solemne, somreien a mitges i aplaudien quan tocava. Gorka Aixàs, el president, va agrair «la invitació» de Vives i va reconèixer que l'excés de palmadetes en l'esquena els està començant a desbordar: «Esperem que els elogis els puguem transformar en els reptes que vénen ara endavant». Diners, això és el que necessita el club per fer realitat un somni, i és, ben mirat, el pensament únic que tot ho envolta.

Vuit milions d'euros no surten de sota de les pedres. La feina de la directiva per rebre suport econòmic fa temps que va començar, i l'ajuda moral sembla que també arriba. Vives va protagonitzar l'anècdota quan va rememorar un àpat amb el cap de Govern, Toni Martí, fa uns dies: «Vam parlar de l'equip i li vaig dir que estava molt content, però ell em va dir que no estava tan content perquè això costaria molts diners. En tot cas li vaig dir que era una bona inversió». El copríncep fent feina.

El River MoraBanc és, segons va recordar Vives, el primer equip esportiu que passa pel Palau. «El bàsquet és un joc molt noble», va dir, tot apuntant-se als «valors» que transmet. Els jugadors van envoltar la sala, i el copríncep va fer la ronda d'encaixada de mans per a la posteritat. Molt content i molt satisfet pel que heu fet, els anava dient, mentre curiós era el cara a cara entre ell i Marc Blanch, que dins del vestidor rep el nom de ‘copríncep' gràcies a la crònica d'aquest rotatiu, que en fa referència, del primer partit per l'ascens de l'any passat contra el Lucentum, quan l'aler va anotar la cistella decisiva en un dia en què va sumar, tot sol, 23 punts.

Vives, aliè a aquestes històries, va continuar amb la seva, tot destacant la necessitat del poble andorrà de «creure que es poden fer coses importants», i va encoratjar a aconseguir el somni de l'ACB, just abans d'oferir una passejada breu, amb explicació històrica inclosa, sobre les pintures que decoren un Palau «que és la casa de tots els andorrans», va dir. «Ell ha entés», va assegurar Aixàs en acabar l'acte, que tenir un club a l'ACB «és molt bo pel país i la cohesió social». «Té clar que hi hem de ser», va insistir-hi.

Però una cosa són les paraules i altres els fets, i aquests tenen forma de bitllets d'euros que encara no se sap d'on arribaran, però no serà per inspiració divina: «No tothom té la xifra sobre la taula. Són molts diners i l'empresa és difícil». Aixàs apel·lava a la paciència i insistia en què segueixen les converses arreu: «La feina no ha parat des del primer dia».

El que sí que va destacar el president del club és «la sintonia de tothom» i que les sensacions «són bones». «Tothom intenta veure la viabilitat dins de les seves possibilitats», va manifestar, tot confirmant que la gran preocupació no és l'espònsor petit, sinó el gruix de qui farà la majoria de l'aportació. Per ell, els patrocinadors mitjans «no són els que més em preocupen».«Si trobem negatives», va afegir-hi Aixàs, «seguirem treballant». La data límit per fer els pagaments a l'ACB és el 14 de juny, i el president a més va descartar que hi pugui haver qualsevol opció de reducció econòmica en els cànons establerts: «No treballem amb la hipòtesi que hi hagi rebaixa». Queda clar: els diners ho envolten tot, i s'han de trobar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.