• Un estudi alerta de la necessitat d'una normativa «sismoresistent» obligatòria per a l'edificació
• Es recomana investigar l'avaluació del flux de població al Principat per als casos d'emergència

Imatge central: edificis de la Parròquia d'Andorra la Vella. A dalt a la dreta: mapa dels habitants per edifici. Foto: EL PERIÒDIC

«Els augments d'intensitat calculats [...] més el fet que ni en el passat, ni en l'actualitat hi hagi cap legislació que obligui a utilitzar una normativa sismoresistent en el càlcul de les estructures, indica que terratrèmols d'intensitat moderada podrien provocar pèrdues importants. Per tant, es recomana la creació de normatives sismoresistents per als edificis de nova construcció i d'especial importància, i la realització de propostes de reforços per a aquells edificis d'alta vulnerabilitat que ho necessitin». Aquesta és una de les conclusions més destacables de la tesi doctoral Avaluació del risc sísmic al Principat d'Andorra de l'autora Marta Gónzalez Díaz i dirigida per Teresa Susagna Vidal i el Dr. Lluís G. Pujades Beneit, de la Universitat Politècnica de Catalunya (març de 2010) i a la qual es pot accedir a través d'un enllaç al web del CENMA.

Tanmateix, l'arquitecte Antoni Pol, consultat ahir per aquest rotatiu, va dir que «en principi sí que es té en compte el risc sísmic per a les estructures» tot i no ser obligatori, seguint les «recomanacions sobre accions sísmiques que va fer la Conselleria de Serveis Públics l'any 1989», juntament amb «normatives d'Espanya i França». Pol va posar com a exemple un dels elements que es té en compte per als riscos de terratrèmol «tant d'intensitat VII, VIII i IX»: els ascensors. «Les seves caixes són de formigó armat, que donen rigidesa a tot el conjunt de l'edificació, estavilitat i resistència sistèmica».

DADES SOBRE POBLACIÓ / Un altra de les recomanacions importants de l'estudi fa referència a la població real d'Andorra tenint en compte les seves particularitats (com els treballadors transfronterers o els turistes), ja que «poder quantificar el flux de població real entre parròquies i països veïns al llarg del dia/nit, laboral/festiu, estiu/hivern, etc. és una dada molt important a tenir en compte per a la realització dels escenaris de dany a la població i sobretot per a la planificació de l'emergència tant abans com després del sisme». Així doncs, en la tesi «recomanem com a línia futura d'investigació l'avaluació del flux de població al Principat». En aquest apartat també es fa referència al cens de població, en el qual diu que «s'hauria de fer un esforç a complementar-ho amb el futur cadastre per donar, de forma més precisa, dades referents a la densitat de població per parròquies i per nuclis de població, nombre d'habitants per habitatge, establir de forma clara el nombre d'habitatges per edifici, etc. per realitzar escenaris adaptats al màxim a la realitat del país». Per al càlcul de les pèrdues econòmiques «seria necessari tenir un coneixement detallat de la superfície destinada a habitatge per parròquia».

La tesi doctoral Avaluació del risc sísmic al Principat d'Andorra conclou finalment que en línies generals es recomana «la creació d'una normativa sismorresistent. Dins del sistema de gestió, també es recomana planificar i efectuar plans preventius d'educació a la població (a les escoles i a la societat en general), i realitzar simulacres tant de la població (residents i turistes) com dels serveis d'atenció de l'emergència».

LA CAPITAL, LA MÉS DaNYADA / En aquesta tesi doctoral l'autora simula escenaris de danys que podrien ser provocats per un terratrèmol (combinant estudis de perillositat i de vulnerabilitat) «amb dues utilitats principals: 1) abans del sisme, com a eina per a polítiques de prevenció davant de desastres sísmics, i 2) després, en la fase d'emergència, com a eina de distribució d'informació sobre els danys que pot haver causat el terratrèmol». Segons l'autora, «la seva alta densitat de població, l'elevada concentració d'edificis de vivenda, la xarxa de carreteres i la seva particular situació entre dos països a l'hora de gestionar una eventual emergència, entre d'altres particularitats del país, fan que el Principat tingui un risc sísmic entre moderat i elevat; no tant per la perillositat sísmica de la zona, que és entre baixa i moderada, sinó per les peculiaritats del país i pels elements en risc».

Per analitzar «la vulnerabilitat del parc d'edificis de vivenda» del Principat d'Andorra, l'avaluació es fa a partir de dos mètodes estadístics: un basat en classes de vulnerabilitat i un altre basat en índexs de vulnerabilitat. Els resultats obtingut de l'aplicació d'ambdues metodologies indiquen que «el Principat està caracteritzat per edificis associats a les classes B i C, en una escala entre A (molt vulnerable) i E (molt resistent), i a uns índexs de vulnerabilitat entre 0.82 i 0.50».

En general, per a tot el país, es pot dir que el conjunt dels edificis d'habitatge està representat per les classes de vulnerabilitat B i C i que les classes de vulnerabilitat A i D representen els percentatges més baixos, sempre propers o inferiors o iguals a un 10%. Segons s'afirma en la tesi: «Les parròquies amb edificis més vulnerables són Escaldes-Engordany, Canillo i Andorra la Vella amb un 11, 10 i 9% d'edificis amb classe de vulnerabilitat A respectivament. Les parròquies que en proporció tenen edificis menys vulnerables són la Massana amb un 8% d'edificis amb classe de vulnerabilitat D i, Ordino i Sant Julià de Lòria amb un 7%.

En la tesi es defineixen tres escenaris sísmics per a la realització de simulacions de dany. En l'escenari més desfavorable d'intensitat VIII, «el menor dany s'obté a la parròquia de Sant Julià de Lòria, amb un grau de dany mitjà lleu, i el major nivell de dany s'espera a Andorra la Vella, amb un grau de dany mitjà entre lleu i moderat. Per polígons, l'estat de dany mitjà global varia entre lleu, al polígon de la Comella, i moderat al polígon Els Plans-Ransol-L'Aldosa».

Tal i com s'explica en la tesi «els resultats de la generació d'escenaris de dany, prenent en consideració els mapes de microzonació sísmica, posen de manifest la importància de considerar els efectes de sòl en les estimacions de dany orientades a prevenció i protecció sísmiques, i a la planificació i gestió de la emergència».

Per a més informació consulti l'edició en paper.