• El Cenma afirma que «hi pot haver-hi un terratrèmol molt gran, d'intensitat 7 o 8, cada 500 anys», però «no té perquè passar, ja que, de fet, el darrer gran va ser el 1428»
• L'últim sisme, lleu, va ser el 5 d'abril del 2012

La geòloga del Cenma, Natàlia Gallego, va explicar ahir que de mitjana, al Principat es nota un terratrèmol cada dos anys. L'últim va ser el 5 d'abril del 2012, amb una magnitud 2.1 i amb epicentre a la Vall Farrera, Pallars Sobirà. Segons Gallego, «l'activitat sísmica moderada» d'Andorra «implica que hi pot haver-hi un terratrèmol molt gran, d'intensitat VII o VIII, cada 500 anys», però «no té perquè passar, ja que, de fet, el darrer gran va ser el 1428».

Sant Serni de Tavèrnoles

El juny del 2011 el periodista Andrés Luengo publicava a EL PERIÒDIC l'article 1428: l'any que la terra va tremolar, en el qual parlava dels efectes que aquell sisme del 2 de febrer del 1428 va tenir a la Vall del Valira, documentats pel geòleg Valentí Turu i l'historiador Carles Gascón: es van ensorrar les naus, el campanar i la torre de l'església de Sant Serni de Tavèrnoles. «El monestir no es va recuperar mai, fins al punt que un segle i mig després, el 1592, el papa Climent VIII suprimeix el cenobi i converteix el que queda de l'església en la parroquial d'Anserall». Una tesi que l'historiador i el geòleg defensaven a l'article Pont Trencat: la seqüència sísmica de 1427-1428 a la Vall de la Valira i que obligava a revisar la versió acceptada fins llavors, en la qual es pensava que Puigcerdà marcava el límit de la zona on el sisme va exhibir tot el seu poder destructor. Segons les cròniques, en aquesta vila va causar entre 100 i 300 víctimes, en ensorrar-se la volta de església del convent de Sant Francesc on en el moment del terratrèmol –es veu– s'estava dient Missa. «El cert, però, és que el terratrèmol del 1428 no va passar de llarg». La pista la va donar Turu, que en estudiar les terrasses fluvials del Valira va localitzar a la zona del Pont Trencat, al traçat antic de la N-260, una esllavissada d'origen sísmic que va datar entre el 1424 i el 1456. Amb aquesta prova geològica a les mans, Gascón va posar fil a l'agulla i va buscar una institució susceptible d'haver deixat documentació d'aquest període. Es va submergir en el diplomatari de Sant Serni de Tavèrnoles publicat per Cebrià Baraut, on va trobar un document del 1500 que apuntava «que cal reparar la part de l'església que queda dempeus després del terratrèmol que la va destruir» i un altre del 1534 que insistia en que no s'hi pot dir Missa «a causa del terratrèmol que la va ensorrar i arruïnar».

Per a més informació consulti l'edició en paper.