Martí, a la sala del Consell de Ministres, analitza la legislatura i el que queda per fer Foto: TONY LARA

CAP DE GOVERN.

Tres anys des que va ser envestit cap de Govern. I un només per afrontar nou període d'eleccions. Però serà el més carregat, el més dur políticament, tal i com reconeix el propi cap de Govern. Hagués estat més fàcil encarar els propers 365 dies amb tots els temes «vitals» per a Andorra enllestits. Però no ha estat així, també per culpa seva, assegura Toni Martí. No obstant, es mostra poc neguitós. Les reformes es faran, perquè «ho necessita Andorra», i després a les eleccions ja es veurà. Que si un nou partit polític de dretes, que si possibles aliances amb Jaume Bartumeu. Martí assegura que no hi pensa. O almenys que no ho té a la seva llista de preocupacions principals. A continuació ens parla a EL PERIÒDIC què és el que més li escalfa el cap.

–Queda un any de legislatura i molta feina. ¿Què és el més urgent?

–Aquest últim any han de veure la llum lleis majors. Ens hem d'esforçar, el Govern i el grup parlamentari, en explicar-les el millor possible a la ciutadania, en fer pedagogia. Em refereixo a la llei de la reforma de la seguretat social, a la llei de l'IRPF, que ja té data de votació, i a la llei de serveis sociosanitaris, una llei major de la qual se'n parla poc. A més a més estem a l'espera, un cop tinguem l'opinió de la comissió consultiva, d'aprovar també la llei dels complements de jubilació dels funcionaris. Són lleis amb les que es pot està d'acord o no, però el que no es podrà dir és que el Govern no ha encarat problemes o projectes majors, ajornats durant molt de temps.

–¿I a banda de les lleis, quins d'altres objectius més us marqueu?

–Hi ha temes majors que van més enllà dels legislatius i que ens ocuparan molts esforços. Em refereixo a la negociació per la fiscalitat de l'estalvi, al pròxim mandat de la Unió Europea. Pot ser un procés que s'allargui més enllà d'aquesta legislatura i per tant és important mantenir la transparència i complicitat amb l'oposició.

–Seguint amb les relacions amb Europa, ¿quin calendari se seguirà?

–A nivell de la directiva europea les coses van molt més de pressa del que alguns es pensaven que anirien. Tot apunta que s'aplicarà l'intercanvi d'informació automàtic cap al 2017-2018. Ja es veurà perquè hi ha una negociació al voltant de tot això. Però el que no podem és enganyar la gent. No afrontar aquest tema i no afrontar-lo al costat del sistema bancari seria enganyar-nos tots plegats. El més important és seguir amb el consens amb l'oposició. Paral·lelament, hem de fer entendre a la gent que han de superar les ports escèniques i que aquest és el camí de creixement per a Andorra.

–¿Per pors escèniques es refereix a la dels bancs?

–No em refereixo als bancs. Als bancs els hem d'acompanyar en un procés que és inevitable. Anem cap a un intercanvi d'informació automàtica. Jo em refereixo a alguns moviments polítics que no paren de dir que el futur d'Andorra passa per tancar-nos a casa nostra. És un suïcidi.

–¿És conscient que s'està formant un partit a la dreta de DA? Es postula just al contrari del què acaba de defensar.

–S'estan comentant moltes coses. Encara estem lluny de les eleccions. Sóc conscient que estar al Govern té un desgast i que potser hi ha gent que s'està organitzant. Però la ciutadania ha de pensar que les reformes que duem a terme són inevitables. Pot passar, però això no farà canviar el full de ruta i les conviccions del Govern.

–A un full de ruta on no hi havia l'IRPF.

–Es pot dir obertament que de forma explícita mai vam dir que posaríem un IRPF, de la mateixa manera que també podem dir que sí que ho portava el Partit Socialdemòcrata. Dir el contrari seria faltar la veritat. Però també és evident que per firmar convenis de no doble imposició necessitem acabar el nostre marc fiscal i, per tant, implantar l'IRPF. També és evident que avui en dia se'ns accepta un IRPF de molt baixa tributació. Els andorrans ho haurien d'entendre.

–¿I també han d'entendre les retallades a la CASS?.

–No és acceptable de cap de les maneres que es digui des de la vessant política que una reforma com la llei de la seguretat social és una llei de retallades. Aquesta és una primera reforma, per fer una segona reforma, per tal que els nostres fills, o nosaltres, puguem tenir pensions en un futur. Després es pot fer la política de la por, polítiques d'immobilisme total. Però això no farà canviar els números. Un polític responsable ha d'entendre que s'han de fer aquestes reformes encara que sàpiga greu. I al mateix temps no endeutar més l'Estat andorrà.

–¿Esteu aconseguint reduir el deute?

–Un dels punts que portàvem al programa és el d'anar d'una manera molt decidida cap a l'endeutament zero. Paral·lelament, de la mateixa manera que tenim un límit d'endeutament comunal, hem de fer una regla d'or per també limitar, sense ofegar les possibilitats d'inversió, el nostre endeutament. No sóc del parer, com proposaven alguns, de fixar-ho a la Constitució, sóc del parer de legislar-ho al Consell General.

–¿Per què s'ha volgut canviar la figura del funcionari per la d'agent de l'administració?

–Perquè els drets dels funcionaris es respectaran. Tindran els mateixos drets que els funcionaris. Però això no només passa a Andorra, passa a d'altres llocs. En aquest sentit, aquí quan es parla d'equitat, a mi no em fa una gran il·lusió retallar el complement de jubilació. Aquí hi ha una retallada o una perspectiva menor del què pensaven tenir. Però continuaran tenint una pensió més alta que la persona que m'està entrevistant.

–¿Com valora els primers fruits de l'obertura econòmica? S'hi va creure molt i sembla que de moment els resultats no estan sent els esperats.

–Una cosa és que poguéssim pecar d'un cert optimisme o d'un optimisme exagerat. Però el que noto, perquè m'ho diu la gent, m'ho diu l'ADI, és que el model fiscal andorrà és molt atractiu. I deixi'm ser prudent, però hi ha firmes de renom que, tot i que no s'han concretat, estan interessades en venir. Només pel fet de mostrar interès demostra de forma molt clara que tindrem èxit. I desmenteix aquella gent que diu que el nostre model econòmic puja la pressió a límits insuportables. És totalment fals.

–¿Què estan esperant aquestes grans firmes per implantar-se a Andorra?

–Que el model fiscal estigui tancat, amb totes les garanties jurídiques, de mal no en farà cap. Per això és molt important l'IRPF, perquè posa punt i final al nostre desplegament fiscal.

–Centrant-nos en l'IRPF, ¿pot assegurar que pagarà tothom? I ha fórmules com les Sicav...

–Ha de quedar clar que bona part de la ciutadania no pagarà. I la gran majoria pagarà un percentatge insignificant. L'IRPF és una qüestió d'equitat, de desplegar el nostre model fiscal. No és al tomb d'aquesta figura que el Govern equilibrarà els seus comptes. Una pujada del 10% de les taxes del tabac ens pot aportar més que el desplegament de l'IRPF en un any. Som un partit de centre, i no hem volgut ofegar l'economia del país. Però del que sí que estic content, amb tots els matisos, és de poder dir a Durao Barrosso que hi ha una garantia de credibilitat d'Andorra. Perquè tots els grups parlamentaris estem d'acord amb el model fiscal i és important que votem els 28 consellers l'IRPF. No tots els caps d'Estat d'Europa poden dir-ho, això. És una gran satisfacció poder dir que tots estem d'acord amb les negociacions amb Europa i el marc fiscal.

–¿Amb l'IRPF ha rebut pressions de grans famílies andorranes?

–Andorra és un país amb les seves singularitats. Hauria de ser fàcil de gestionar perquè és petit, però també és complicat de gestionar pel mateix motiu. Hi ha una presència constant de tots els actors. Són gent que veus pel carrer, no estem als EUA, i et plantegen de forma molt clara que no estan d'acord amb les polítiques que desenvolupes. També és cert que hi ha gent que va votar DA i que justament pel tema de l'IRPF o perquè pensaven que no aniríem tan lluny amb les reformes, no estan contents. Però amb tots els meus respectes, jo no puc canviar un full de ruta per ells, perquè sé que és necessari per al creixement. Per tant, no hi ha pressions, però hi ha un franc parlar de molta gent que em diu que no comparteix la línia que estem tirant endavant.

–¿No creu que aprovar qüestions tan espinoses a final de la legislatura és perjudicial? A vostè se l'acusa des de l'oposició de ser una persona que pren decisions populistes...

–Doncs en aquest cas l'aureola del cap de Govern, que tot ho fa des del punt de vista de posar en marxa la màquina electoral, no deu ser tant així. Si el que em demana és si m'hauria agradat que algunes de les lleis ja estiguessin aprovades, li diré que sí, m'hauria agradat. Però si això és culpa d'algú, és culpa del Govern, i també, en part, del cap de Govern. Valorar que algunes de les accions no es poden fer perquè suposa un desgast electoral seria dir que sóc un polític irresponsable. Per tant és evident que el timming polític no m'ajuda, però no és menys evident que la meva responsabilitat és tirar endavant cadascuna de les reformes.

–¿El grup parlamentari comparteix aquesta opinió?

–Pel que fa referència al grup parlamentari només tinc paraules de gratitud. Fa 20 anys que faig política, i mai hi havien hagut reformes de tant calat i juntes com les que hi ha actualment. I a més a més amb una negociació amb la UE entremig. Tot això genera pressió. Vull felicitar el president del grup parlamentari i a cadascun dels consellers de DA perquè cada vegada que hem sol·licitat el seu suport, ens l'han donat. I això també diu molt a favor de la fortalesa i la coherència del nostre partit polític.

–Diu que les relacions amb el grup són bones, ¿com són dins de Govern? Hi ha veus que diuen que la relació amb el ministre Jordi Cinca s'ha deteriorat.

–La relació no ha canviat. I estic molt content que sigui la mateixa que la del principi. Vull acabar amb els rumors. L'ambient a Govern és molt bo. I no ho dic per quedar bé. Hi ha una gran complicitat. Perquè hi ha hagut moments difícils per a tots. I quan han passat, hi ha hagut una gran solidesa de suport al ministre que ho estava passant pitjor. Ho puc dir alt, fort i clar. A mi em sembla fabulós que la gent rumoregi, però és impossible fer els canvis que estem fent amb un mal ambient. Tinc una excel·lent relació amb tots els ministres, i no tinc perquè dir que la tinc bona amb Jordi Cinca concretament, perquè la tinc bona amb tots. I jo penso que ells també la tenen bona amb el cap de Govern.

–Posant-nos de nou en l'escenari de les eleccions. ¿Com veuria, tal i com ell mateix ha comentat, un possible escenari amb Jaume Bartumeu i Toni Martí pactant al Consell General?

–Això està lluny dels pensaments del cap de Govern en aquests moments. Està lluny saber si hi haurà nous partits, noves unions. Estic molt lluny d'estar amb el xip electoral. És una pregunta que es podrà veure segons com vagin les eleccions. Tinc una bona relació personal amb tothom. Jo no em plantejo si el senyor Bartumeu o el senyor Pere López faran o desfaran. És l'obligació del cap de Govern tenir la millor relació possible amb l'oposició, i m'hi esforçaré. I també és veritat que Bartumeu fa aquestes declaracions, però també en fa d'altres on és molt dur amb el Govern.

–Anem ara cap al debat sobre l'avortament. Segueix viu un any després.

–Jo entenc a la gent amb el debat de l'avortament, i més quan es parla únicament de tres supòsits que no són extraordinaris. Però anem a plantejar les coses no només des d'un punt de vista dels drets de la societat, sinó des del punt de vista de què posem en perill institucionalment. El que no es pot és, entorn d'un tema de la societat que encara no sé com podrem gestionar, fer les coses de qualsevol manera. Perquè la figura del copríncep ens ha donat molt a Andorra. I sovint ho oblidem amb molta facilitat.

–Però vivim en un país on una dona violada no pot avortar.

–Entenc el que està passant, que es reclami aquesta possibilitat. Però fem les coses amb cautel·la, fem els passos necessaris perquè sigui possible. Podem parlar de temes de societat dins del marc que ens vam dotar i mirar com ho podem fer. Això és un responsable polític. I també defensar els coprínceps. ¿Què passaria si avui el sistema educatiu francès ens digués que se'n va? Els ciutadans han d'entendre que no tot és gratuït, que hi ha una història darrere de tot. Anem a defensar una mica el molt que tenim.

–¿El fet que hagi entrat dins el debat polític l'avortament, i el matrimoni gai, han afectat o ha perjudicat les relacions amb el copríncep episcopal?

–El cap de Govern no tindrà mai una relació dolenta amb cap dels dos coprínceps. Ja li dic des d'ara. Jo crec que el copríncep ho deu entendre. Evidentment que té unes conviccions personals, però més enllà de les conviccions personals, la Constitució no la va firmar només el copríncep episcopal, també el francès i també el poble andorrà. A mi m'agradaria que tots aquests temes socials es poguessin solucionar. Però ningú va forçar el poble andorrà de votar el dret a la vida en totes les seves fases. ¿Que es pot canviar la Constitució? Sí, però llavors plantegem el debat d'una altra manera. És de molta més profunditat.

–¿I en el cas del matrimoni entre parelles del mateix sexe també cal una gran reforma?

–Aquí no és el mateix cas que en el de l'avortament. Aquí la posició del Govern l'expressarem. Aquí o es vol votar o no es vol votar. DA ha de ser clar. I puc assegurar que DA es pronunciarà els propers dies de manera molt clara.

–Els darrers mesos han estat marcats per cessaments o dimissions. Josep Maria Pla, Joan Ramon Peralba, Francesc Robert. ¿Té por de ser recordat com el Govern de les destitucions?

–Espero no ser recordat per això, però li puc assegurar que no em va fer cap il·lusió fer els cessaments. Cap ni una. I per mi va ser un moment molt dur quan vaig haver de cessar els dos directors de la policia. Aquí la gent que cesses la veus al carrer, i a la seva família. Per tant si se m'ha de recordar per això, la gent ha d'entendre que és molt dur prendre aquesta decisió.

–¿També en el cas de Francesc Robert va ser dur? ¿O ho va ser menys?

–Qualsevol cessament és complicat, perquè darrera hi ha una persona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.