• Pieras s'acomiada després de 18 edicions, 179 autors i 5.340 originals exposats: «Estic segur que superaran el llistó»

Set dels vuit autors del cartell de la Massana Còmic ?hi falta el català Homs? en la inauguració del saló, ahir Foto: TONY LARA

Havia de ser una única mostra, amb motiu del centenari del cine i del còmic. Però hi van desfilar prop de 300 espectadors, ens hi vam engrescar i ja portem 18 edicions. De no tenir res hem passat a ser la capital del còmic pirinenc.» Aquestes van ser les penúltimes paraules de Joan Pieras, el «pare de la criatura» –com el va definir Josep Samarra, que l'ha substituït al capdavant de l'Associació del Còmic– en la inauguració de la 18a edició del saló, l'artefacte que el mateix Pieras i quatre il·luminats més van concebre el 1997 i que contra tot pronòstic arriba avui a la majoria d'edat. Que Pieras ha sigut l'ànima de la Massana Còmic és una evidència que tothom reconeix, des del cònsul, David Baró, fins a l'últim aficionat d'aquest racó de món nostre. Samarra ho va resumir amb una sentència exacta: «No seríem aquí celebrant aquets 18è aniversari sense Pieras; sense ell, no hi hauria hagut saló».

L'al·ludit, que va rebre com a homenatge, és clar, una caricatura firmada per Jordi Planellas –també Xavi Álvarez, la mà dreta de Pieras i el cervell a l'ombra del saló, que també ho deixa– va tranquilitzar el personal: «No és un adéu, perquè continuaré ajudant en el que se'm demani i amb el fuet preparat per si les coses no van bé, però en endavant des del segon pla». Amb una punta d'emoció, Pieras recordava ahir que durant aquestes divuit edicions han desfilat per la Massana Còmic 179 autors i que s'hi han exposat 5.340 originals, guarismes que posen el saló «al nivells de Barcelona i Angulema». Se'n va amb l'especial satisfacció d'haver tret Jan de l'armari –el creador de Superlópez, sord-mut des dels 6 anys, no havia consentit mai a participar en un saló fins que Pieras el va convèncer: va ser el 2004 a la Massana, com no– i amb dos únics noms que se li han resistit: el pare d'Astèrix, Uderzo, i el gran Milo Manara. «I no perdo l'esperança: temps al temps».

Això mateix, perquè el que és segur és que hi haurà moltes més oportunitats per tenir-los per aquí dalt. El cònsul Baró va ratificar ahir –per si un cas– el compromís del Comú amb el saló –«Tenim còmic per molts anys, no podem desaprofitar l'embranzida d'aquestes divuit edicions»– i Samarra va apuntar les línies mestres del mandat. La 18a edició del saló porta encara el segell Pieras, però a partir del 2015 hi començarem a veure la mà de la nova junta: d'entrada, una major presència del còmic francobelga, que els últims anys havia anat cedint protagonisme fins a l'ostracisme total d'aquesta edició; i per què no, l'estrena del manga, dèria personal de Samarra –«I de molts més, perquè som una colla, els aficionats al gènere»– que es concretarà a través de convenis amb el consulat japonès a Barcelona i aprofitant les gires promocionals dels autors nipons per Europa.

torna, torna, corto maltés / Això, pel que fa al saló; pel que fa al Museu del Còmic, la nova junta –on també hi figuren com a vocals il·lustradors de casa com ara Martín Blanco i el mateix Planellas– vol aprofitar els forats entre exposició i exposició –cinc l'any a les Fontetes– per organitzar el que Samarra en diu «microexposicions de cap de setmana», aprofitant l'última novetat dels autors de casa o l'estrena de l'últim blockbuster de superherois, amb la col·laboració dels col·leccionistes locals. L'ARCA té entre cella i cella enrolar el patrocini privat – fins ara subsisteix amb la subvenció del Comú, que hi aporta els 21.000 euros del pressupost anual– i captar el lector infantil i juvenil, que avui ha desertat clamorosament del còmic. Per això està enllestint un projecte pedagògic que amb la col·laboració del ministeri d'Educació pretén portar el còmic a l'escola, amb un concurs que implicaria les assignatures de Dibuix i de Llengua i amb un premi singular: el millor guió serà il·lustrat per Planellas. I hi ha plans naturalment per a Corto Maltés. Samarra es va fer el ronso però al final se li va escapar: el mariner d'Hugo Pratt «no està enterrat ni molt menys; ressuscitarà ben aviat, molt més dels que molts es pensen». El que no se li va escapar és on, però serà en una altra façana «que no pugui ferir cap sensibilitat», en una exhibició d'optimisme tirant a ingenu perquè la realitat és que sempre, sempre hi ha algú disposat a sentir-se ferit.

I acabem amb els autors, els protagonistes del saló, que aquesta tarda estaran a disposició dels aficionats. Aquesta edició són vuit, tres més de l'habitual els últims anys, amb Enrique Corominas (El retrato de Doria Gray) i Josep Homs (Millenium) com a caps de cartell, l'última sorpresa del còmic català –Jaime Calderón, que arrasa a França amb Isabelle–, tres representants del còmic mallorquí amb un peu (o els dos) als EUA –Paco Díaz (Lobezno), Guillem March (Catwoman) i el colorista Toni Morell, així com José Domingo, amb Aventuras de un oficinista japonés (millor obra al saló de Barcelona del 2011). I reservem l'últim paràgraf a un il·lustre veterà, Blas Gallego, que debuta a la Massana amb un estand per a majors de 18 anys consagrat a la història de l'orgia –el que senten– des dels neanderthals fins a l'actualitat– i, no se'n descuidin, el valencià Paco Roca, que exposa a la Closeta les estupendes planxes de Los surcos del azar. Iabadabadú. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.