Foto: TONY LARA

IL·LUSTRADOR DE "EL RETRATO DE DORIAN GREY","JUEGO DE TRONOS"

Atenció, primícia: a la pròxima edició del saló és possible, molt possible, que hi recali l'exposició amb les portades originals que Enrique Corominas (Valladolid, 1969) ha creat per a l'edició espanyola de la saga Canción de hielo y fuego. Ja saben: el best seller de George R. R. Martin que la versió televisiva de HBO ha convertit en fenomen de masses. Corominas n'és el portadista oficial des dels inicis, molt abans del boom. I la Massana Còmic ha tingut l'ull clínic de portar-nos-el amb les planxes originals d'El retrato de Dorian Gray, estupenda adaptació del clàssic d'Oscar Wilde. Un registre absolutament diferent d'un dels grans noms de la il·lustració espanyola d'ara mateix. Com és habitual, el van descobrir primer els francesos.

–Als que el coneixíem per Juego de tronos, El retrato de Dorian Gray ens ha deixat de pedra.

–Em va venir a veure l'editor Daniel Maghem, i em va fer una oferta que no vaig poder rebutjar: ¿què m'agradaria fer?, em va demanar. M'hi vaig llançar: Dorian Gray. I l'home va picar. I amb tota la llibertat creativa. Ho sé: un miracle.

–¿Per què Dorian Gray?

–És el meu llibre de capçalera des que tenia 14 anys.

–Perdoni, però pelet repel·lent, vostè.

–Sempre m'han agradat les novel·les gòtiques. I Dorian Gray se'm va colar per aquí. Però m'agrada tant, Wikde, que si pogués em dedicaria exclusivament a il·lustrar els seus contes i el seu teatre.

–Em fa l'efecte que El retrat de Dorian Grey és més conegut que no citat, així que... ¿quins són els grans temes que planteja la novel·la?

–El mite de Narcís, el pacte amb el diable per conservar la joventut eterna... I n'hi ha un altre que a mi m'interessa especialment, que és la influència de l'art sobre i la persona. Això ho podem portar a molts camps: per exemple, com s'influeixen mutuament autor i lectors, o les relacions entre art i indústria.

–El que sorprèn és que l'estil de Dorian Gray no té res a veure, estilísticament parlant, amb Juego de tronos. Diríem que són fills de diferent pare.

–De Juego de tronos, el que em va enganxar era el que tenia de novel·la històrica, així que vaig intentar reflectir a les portades un món real, no tan fantàstic com altres novel·les del gènere. Per això vaig buscar un estil més realista del que és habitual en mi.

–És que Dorian Gray és tot el contrari: gairebé oníric.

–Exactament. Em vaig empapar de l'estètica victoriana, des dels prerafaelites fins a Whistler i Sickert, que ja frega l'expressionisme.

–¿Com s'adapta un clàssic sense trair-lo? Ho dic perquè deu haver retallat un bon tros de novel·la...

–Vaig anar a buscar l'original de Dorian Gray, els tretze capítols que Wilde va publicar per entregues a la revista Lippincott's Monthly Magzine el 1890, i vaig prescindir dels que va afegir-hi amb posterioritat. Naturalment jo en faig una lectura personal i em centro en determinats temes i passatges, però no m'oblido mai que és un drama fantàstic.

–Vostè, ¿de què té més, de Dorian o de Basil?

–Wilde deia que lord Henry era com el veia la societat; Dorian, la persona que li hauria agradat ser, i Basil, ell. Una forma estupenda de per definir a algú que es dedica a una feia creativa. Com els il·lustradors, i sigui dit amb tota la humilitat.

–¿Li hauria agradat, a Wilde, l'adaptació?

–Luis Enrique de Villena, prologuista oficial de Wilde a Espanya, va tenir l'amabilitat de dir-me que li hauria agradat. I si ho diu Villena, m'ho crec.

–¿Com li va caure la grossa de Canción de hielo y fuego?

–Jo ja treballava per Gigamesh i un dia l'editor, Alejo Cuervo, em va fer un resum verbal de Juego de trons, que deia que era genial i que seria un boom. Tingues en compte que parlem de fa 12 o 13 anys. I apa, d'aquests tres minuts en va sortir la primera portada.

–¿No l'havia llegit?

–Encara no s'havia traduït, així que no. Quan ho vaig fer vaig comprovar que l'havia espifiat, que aquella portada no tenia res a veure amb la novel·la. Vaig tenir la sort que l'editor em va permetre refer-la. I tenia raó l'editor: existeix un efecte Martin, Juego de tronos enganxa fins al punt que influeix en la vida dels que s'hi veuen atrapats. A mi m'ha donat la llibertat de dedicar-me a dibuixar còmics com Dorian Grey.

–¿Com crea la portada, si treballa abans de llegir-se la novel·la?

–Editors i traductora m'envien els capítols més decisius de l'entrega. I quan es tradueix me'l llegeixo sencer. Amb el pas del temps, i com que hi ha hagut tantes edicions –cap a vint– he repetit les portades fins a tres vegades. Les últimes són les definitives, excepte la de Festín de cuervos, que encara la tornaré a fer.

–La primera entrega es va traduir al 2001, i l'estupenda sèrie d'HBO es va emetre el 2011. ¿L'hauria ajudat que fos al revés?

–Així com quan penses en El Senyor dels anells et venen al cap les il·lustracions d'Alan Lee, la imatge visual de Juego de tronos ens ve de la sèrie televisiva. ¿Què passa? Que alguns detalls coincideixen amb les meves portades, però la majoria no tenen res a veure. A partir de la sèrie, quan he hagut de refer una portada li he donat una paleta de color similar, però el que mai no faré és dibuixar un Tyrion que s'assembli a Peter Dinklage. La sèrie m'agrada, però crec que es mou en un registre un pelet més fantàstic que jo.

–¿Hi participa, Martin, en les portades?

–Les revisa una vegada fetes, però respecta molt el nostre treball i ens consta que les de l'edició espanyola li agraden. Diu que l'única vegada que ha posat el crit al cel és per la portada d'una edició alemanya on Nieve el disfressen de víking. En el cas de l'última entrega, Danza de dragones, aprofitant que vam coincidir a Barcelona, ens va suggerir l'escena que avui il·lustra a la portada.

–¿Per a quan les dues entregues que falten per completar la sèrie?

–Vientos de inverno encara no l'ha acabat; perquè arribi aquí haurem d'esperar que es publiqui als EUA, així que la cosa va per llarg. Ho sento.

Per a més informació consulti l'edició en paper.