• El River MoraBanc cau en un últim partit en què no hi havia res en joc mostrant les ganes de vèncer

Tomas Hampl intenta una cistella en un partit passat disputat al Poliesportiu, davant de l'atenta mirada de Thomas Schreiner, a la dreta de la imatge Foto: ÀLEX LARA

No hi havia res en joc però, de lluita, n'hi va haver ahir al Plantío de Burgos on l'equip local i el BC River Andorra MoraBanc fa un any van desencallar les taules amb què van arribar a l'última jornada de lliga i jugant-se l'ascens. En aquesta ocasió, però, la història era diferent, perquè els andorrans tenien l'ascens a l'ACB en la butxaca i els burgalesos la plaça de play-off assegurada. Ara bé, els tricolors disputaven l'últim partit de la temporada, i vet aquí l'interès per tancar la porta a la campanya 2013-2014 del mític record de l'ascens, amb una victòria que no va poder ser: 91-84 en un duel d'alt-i-baixos, d'anades i tornades. I tots contents.

L'ovació que es va retre com homenatge al River MoraBanc durant la presentació va mostrar el primer respecte al campió. A partir d'aquí, la batalla mostrava la igualtat que, sobre la pista, era lògica que sortís entre dos equips fets per estar al davant. Trias aportava els seus primers punts, i amb Navarro d'escuder, el BCA es posava cinc per sobre (5-10), diferència que va ser remuntada amb un parcial de 5-0. L'estabilitat tornava al marcador, però en la recta final del primer quart era el Burgos qui feia un pas endavant amb un 18-14 que la garra andorrana va arreglar amb dos triples, un d'Asier Zengotitabengoa i l'altre de Shaun Green, per fer el 18-20 amb què es va acabar el temps.

En el segon quart, la igualtat inicial es va trencar amb un parcial de 8-0 per als locals que deixava el marcador 32-24. Seria la tònica de la resta del matx, amb el River MoraBanc remuntant i després responent el Burgos. De fet, la resposta va ser ràpida amb triple de Blanch i dos punts posteriors d'Éric Sánchez (32-29), i aquí de nou igualtat fins que una esmaixada d'Anton Maresch, que tornava a veure's les cares amb el seu exequip, i un triple de Jeff Xavier obrien de nou l'escletxa (44-37), que augmentaria al 46-37 amb què es va acabar el quart, però es faria encara més ampla fins el 50-37 amb el tercer quart ja ben entrat. Va ser el punt en què el BCA va tornar a entrar en el matx amb joc més fluid i triples, com no podia ser d'altra manera, de Blanch i Green. 64-62 acabava el parcial, tot esperant que es decidís el matx en els últims deu minuts.

Green va començar avisant amb un triple (64-65), afegint-s'hi Schreiner de dos i Blanch des dels 6,75m i després a taula (64-72). Era un cop a la taula, però Burgos no es va rendir. L'equip es mantenia ara gràcies a Trias en atac i una bona defensa, però a partir del 83-84 un triple de Peña va ser el principi del fi. Al final, 91-84 per tancar una temporada de somni. Una derrota sense conseqüències. I amb bon regust. Com cal per a qui ha estat el millor equip.

Per a més informació consulti l'edició en paper.