• El català va omplir ahir les 750 butaques del Prat del Roure

EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY

Una copeta de vi negre, com cada vegada que ha de saltar a l'escenari, i apa, cap amunt. Aquesta és l'única... ¿mania? que gasta Antonio Orozco en la prèvia del concert, i ahir va complir escrupolosament el ritual abans de saltar a l'arena als acords d'Eres, un dels temes de Dos orillas – «Desperté a tu lado, desperté sin aire y desperté...»– amb què es va plantificar a Escaldes per fer com César: venir, veure i vèncer. Ple fins a la bandera al Prat del Roure –750 butaques– i corredisses d'última hora per aconseguir un forat al recinte, per la via civil o per la (més o menys) criminal. El cas és que Orozco no va decebre el personal perquè si una cosa té el cantant de l'Hospitalet és que és el que sembla: el seu públic ho sap i quan es va amb la veritat per davant és impossible fallar. Així ho entén ell, que atribueix la sensacional rebuda que ha tingut Dos orillas a les lletres, que –diu– «són superlluminoses i transmeten una onda molt positiva, cosa que és especialment necessària en moments com l'actual».

Orozco entén la cançó com un vehicle, un mitjà per transmetre el seu missatge, i no com una finalitat en ella mateixa. Aquest cés, diu, el seu segell personal: «Si hi ha una cosa que m'identifica és la forma com escric, sempre des del personal, amb la veritat per davant; crec que l'espectador això ho capta, li arriba, i fa que pugui entendre la seva pròpia veritat escoltant les nostres cançons». Avui sembla que totes li ponen –Dos orillas l'ha retornat al primeríssim pla de l'escena musical espanyola i llatinoamericana– però és conscient que en aquest negoci l'èxit i el fracàs –com deia Kipling– són dos grans mentiders: «El meu camí ha sigut de vegades en color, d'altres en rigorós blanc i negre, però sempre m'he sentit bé en el lloc on era perquè era el lloc que havia escollit, i aquesta llibertat no té preu». L'èxit no és amargant, ve a dir –perquè Orozco és sincer, però no masoquista– però al final «tant me fa 8 que 80: el que realment importa és sentir-te bé amb el que fas».

En fi ,que és en aquestes derives semiexistencials en les quals s'embarcava l'autor de Devuélveme la vida escassos minuts abans de saltar ahir a l'escenari del Prat del Roure, en una brevíssima compareixença de premsa al camerino. El temps just per refrescar-se, relaxar-se uns instants envoltat dels seus pretorians, i prendre's la reglamentària copa de vi. El repertori, una sorpresa –assegurava– just després d'Eres, el tema destinat a obrir el concert: «El públic veurà al show d'vaui números que no s'han vist mai abans i que no es tronaran a repetir. Per això es diu Único, perquè està especialment concebut per a aquest escenari. I la improvisació hi juga el seu paper. Tan de bo ens acompanyi l'ángel». Doncs l'ángel no ho sabem, però el que segur que el va acompanyar van ser les 750 veus que van començar a rugir quan va aparèixer per l'escenari: «¡Antonio, Antonio!» 

Per a més informació consulti l'edició en paper.