PUBLICITAT

El Constitucional avala les escoltes a bancaris per un cas de blanqueig

  • Dos gestors d'empresaris vinculats a la màfia russa a Lloret van recórrer la decisió d'intervenir-los els telèfons
CLARA GARNICA
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Vista, des de fora, de l'edifici del Tribunal Constitucional Foto: TONY LARA

El Tribunal Constitucional ha desestimat íntegrament el recurs presentat per dos treballadors d'una entitat bancària, en què exposaven haver patit una vulneració del dret a la intimitat, reconegut a l'article 14 de la Constitució, i del dret al secret de les comunicacions, establert a l'article 15 també de la Carta Magna. Aquests dos bancaris es referien a la decisió de la Batlle que porta el cas denominat com Clotilde –sobre màfia russa presumptament establerta a la localitat catalana de Lloret de Mar– de punxar-los els seus telèfons.

Va ser el 25 de gener del 2013 quan la Batllia autoritzava la intervenció de les comunicacions telefòniques dels dos treballadors de la banca, que a la vegada eren gestors d'alguns dels imputats a Espanya pel cas, com l'empresari rus i suposat líder de la màfia, Andrei Petrov (actualment empresonat en règim d'aïllament a Càdis). La decisió de punxar els telèfons venia motivada per la demanda de les autoritats judicials espanyoles, que eren les que portaven el cas. Els dos afectats van presentar, sis mesos més tard, una apel·lació contra aquesta decisió, recurs que no va ser admès a tràmit per desestiment del propi Tribunal de Corts. Va ser llavors quan el cas va passar en mans del Constitucional, el qual ha tornat a desestimar que els afectats hagin vist vulnerats alguns dels seus drets recollits a la Carta Magna. El Tribunal considera que la decisió de punxar els telèfons sí que estaria suficientment raonada, emparant-se, tal i com també va exposar el Ministeri Fiscal al seu moment, en l'aplicació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners.

El jutge de l'Audiència Nacional va demanar la intervenció dels telèfons després de constatar que els dos treballadors d'un banc andorrà mantenien «un fort vincle personal i professional» amb alguns dels principals implicats a la trama. En relació a aquest fet, els dos treballadors recordaven al seu escrit d'apel·lació que «les evasions fiscals realitzades per clients de bancs andorrans no són constitutives ni d'un delicte d'evasió fiscal (no existeix al Codi penal) ni d'un delicte d'associació il·lícita, ni de blanqueig de diners». És per això que hagués calgut «un examen més concret per part de l'autoritat judicial andorrana i no únicament una remissió a l'examen efectuat per l'autoritat espanyola», a l'hora de decidir que els telèfons s'havien d'intervenir, van al·legar.

Una «petita victòria» / Aquesta no va ser l'única sentència del Tribunal Constitucional sobre aquest cas públicada ahir al BOPA. I és que en paral·lel al recurs sobre les escoltes, els dos afectats en van presentar un altre el setembre passat, de caràcter més jurídic, i relacionat amb una «presumpta vulneració del dret al recurs en el procés penal». En aquest cas el Tribunal Constitucional sí que els ha donat la raó.

Tal i com van explicar fonts de la part afectada, el Tribunal de Corts va denegar-los el recurs per les escoltes telefòniques, plantejant que l'article 194 del Codi de procediment penal no permetia interposar un recurs contra els autes de la Batllia dictats en el marc de la cooperació penal. Però el Constitucional ha considerat que resulta «constitucionalment injustificat tancar el pas a la garantia d'un dret declarat» a la pròpia Carta Magna.

Així, s'obliga a Corts a acceptar el recurs i per tant, entrar al fons. Es tracta d'una «petita victòria», tot i que relativa, ja que tenint en compte la pròpia jurisprudència del Constitucional en relació a aquest cas exposada a aquesta mateixa notícia, és complicat que resolgui a favor dels dos banquers.

D'altra banda, en aquesta mateixa resolució queda clar que vincular als dos gestors bancaris dins la comissió rogatòria espanyola no representa, en cap cas, ni implicacions penals ni criminals. És a dir, els desvincula de qualsevol implicació amb la resta d'imputats en el cas Clotilde, malgrat hi hagués o no relacions laborals. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT