• Petrov compartia projectes urbanístics amb l'ajuntament de Lloret de Mar per blanquejar diners

Foto: EFE

El cas Clotilde va esclatar el gener de l'any passat. L'Audiència Nacional espanyola demanava a les autoritats andorranes el bloqueig dels comptes de presumptes membres d'una trama russa de blanqueig de diners, que operava des de Lloret de Mar. Segons la Guàrdia Civil, el suposat líder de la màfia era Andrei Petrov. Ell, juntament amb l'arquitecta de Lloret de Mar, Pilar Gimeno –persona de confiança de Petrov i qui realitzava tots els projectes urbanístics que les seves empreses executaven al municipi de la Costa Brava–, serien les dues persones amb comptes andorrans. Tindrien més de 50 milions d'euros al Principat. En total l'operació, iniciada el 2011, va acabar amb sis detinguts.

Segons la investigació els diners que Petrov invertia a Lloret de Mar procedien d'organitzacions mafioses russes, com ara la Sointsevskay i la Solomonskay, que estarien descapitalitzant el país a base d'emportar-se diners defraudats o estafats i que reenviaven a altres països com ara les Illes Seychelles, Xipre, Andorra ,la República Eslovaca o a indrets com ara Lloret, amb possibilitats de fer negocis per blanquejar el capital.

Petrov compartia projectes urbanístics amb l'Ajuntament de Lloret de Mar. Un d'aquests projectes havia estat la conversió de l'antiga plaça de braus en un centre comercial i un gran aparcament. En concret, es va bonificar el 50% de les obres considerades d'interès general, a partir d'una ordenança fiscal. Per aquest motiu també està imputat el llavors alcalde de la població catalana Xavier Crespo.

Però la vinculació del mafiós rus amb la localitat costera catalana venia de lluny. Petrov va arribar a Lloret fa una dècada, i la primera feina a què es va dedicar va ser vendre xurros, en una xurreria que regentava la seva família. En relativament poc temps va passar de vendre xurros a fer molts diners. Segons les primeres investigacions policials, es calcula que és propietari d'un centenar d'immobles a la localitat, comptant-hi locals comercials, pisos , pàrquings, restaurants i benzineres, entre d'altres.

Tot un imperi que semblava difícil que hagués amassat amb la venda d'aquest típic dolç de la Costa Brava gironina. A banda, també vivia en un luxós xalet d'una urbanització d'alt nivell.

Per a més informació consulti l'edició en paper.