• Sílvia Espinosa reconstrueix a 'Dones de ràdio' la biografia de la primera locutora de Radio Andorra

A dalt, Maria Escrihuela a la sala de màquines de l'edific històric de Radio Andorra, amb la flamant emissora d'ona curta, nova de trinca; la locutora creu recordar que els primers estudis estaven ubicats a la torre de l'edifici; a la dreta, Escrihuela, el 2009 a casa seva Foto: ARXIU ESCRIHUELA

Cinc anys enrere EL PERIÒDIC va localitzar a Badalona Maria Escrihuela (Badalona, 1917), la primera dona que va posar-se al micròfon de Radio Andorra i la primera també que va llançar a l'èter una sintonia destinada a convertir-se en llegenda: «Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra». D'aquí el títol d'aquell reportatge, La primera mademoiselle Aquí, honor que fins aleshores s'havia adjudicat erròniament a Victoria Zorzano. Per poc, perquè Zorzano va ser alumna d'Escrihuela, que només va aguantar uns pocs mesos abans de donar-li el relleu a qui es convertiria en la primera locutora mediàtica de l'estació encampadana. El cas és que Escrihuela forma part de la vintena de pioneres de les ondes que la periodista Sílvia Espinosa ha censat a Dones de ràdio, les primeres locutores de Catalunya, que repassa la presència femenina en aquest mitjà des de les primeres emissions de Ràdio Barcelona, el 14 de novembre de 1924. Noms avui semioblidats com ara els de Maria Cinta Balagué, la primera de totes, fins a Mercedes Laspra, la veu de Montserrat Fortuny, el consultori per antonomàsia de la primera postguerra –abans fins i tot que el d'Elena Francis.

Però tornem pitant a Escrihuela. Espinosa en dóna notícia dels inicis professionals, l'abril del 1939 a Radio Badalona, on va ingressar quasi per casualitat: aficionada a la poesia, la van convidar a recitar-hi algunes de les seves composicions i el propietari de l'emissora, amic del seu pare, la va fitxar. Un any després comença l'aventura andorrana, i de nou gairebé per atzar: Estanislau Puiggròs, copropietari de Radio Andorra i amb vincles empresarials amb l'emissora badalonina, li va proposar un bon dia incorporar-se a l'equip que havia de reinaugurar l'estació d'Encamp, que havia deixat d'emetre el setembre del 1939 a causa de l'inici de la Segona Guerra Mundial. Espinosa segueix en aquets punt l'entrevista publicada l'octubre del 2009 al PERIÒDIC: «Aleshores jo estava promesa i, com qui diu, no havia sortit mai de casa. Davant de les reticències de la mare, el meu futur marit va dir que no sem menjarien pas, a Andorra, i em vaig llançar a l'aventura». Una aventura que va arrencar el 3 d'abril del 1940, quan es reprenen oficialment les emissions. Recordava Escrihuela fa un lustre que les primeres paraules que va dir en antena van ser les de la sintonia de l'emissora: «Aquí radio Andorra, emisora del Principado de Andorra», just després del reglamentari cop de gong.

La locutora badalonina compartia micrófon amb Edmond Abouly, que procedia de Radio Toulouse i que s'hi encarregava de les emissions en francès. En aquells primers balbuceigs, Radio Andorra només emetia –diu Escrihuela– publicitat i discos dedicats, fórmula d'èxit importada per Puiggròs de Radio Badalona. I creu recordar que algunes de les emissions eren en català. En qualsevol cas, l'aventura andorrana d'Escrihuela va ser ben efímera: quan li van oferir convertir en trimestral el primer contracte mensual, va posar com a condició que el seu promès, el mestre Joan Pich i Santasusana, fos contractat al seu torn com a cap de programes. Va ser que no. I Escrihuela va optar per tornar-se'n cap a Badalona. Es va reincorporar breument a l'emissora local, i a mitjans anys 40 va seguir el seu ja marit a les Illes Canàries, per fer-'shi càrrec de la Filharmònica de Las Palmas.

Per a més informació consulti l'edició en paper.