• Una conferència destaca les coincidències de ?De la Terra a la Lluna' amb el viatge real

Joan Pujol a la conferència d'ahir als usuaris de l'Espai. Foto: ANA/ D.P

Els usuaris de l'Espai van seguir ahir a la tarda una conferència centrada en les comparacions entre la novel·la de Jules Verne De la Terra a la Lluna i la història real del viatge a la Lluna.

A través d'un recorregut comparatiu entre l'obra i la història guiat per Joan Pujol, tècnic del Centre d'Observació Astronòmica d'Àger, els participants van poder conèixer de primera mà les coincidències més rellevants entre la ficció i la realitat. Així, la similitud més destacable és el punt exacte que Jules Verne va preveure que seria on aterraria la seva nau: a una latitud de 27º 27» i a una longitud de 82º 9». Cent anys més tard, l'Apollo 8 va allunar a una latitud de 28º 27, i a una longitud de 80º 36, és a dir, «només a 200 quilòmetres» d'on havia previst Verne a la seva novel·la. Aquesta dada, però, no és l'única que sorprèn: malgrat que Jules Verne era francès i sempre va residir al país gal, i tot i que va viatjar molt, va preveure que el lloc des d'on sortiria el seu coet, és exactament a 40 quilòmetres de l'actual base de llançaments de la NASA, al centre espacial Kennedy, a Florida.

Ni els experts en astronomia ni en literatura saben explicar aquestes i d'altres similituds. I és que Verne va escriure la novel·la com a autoformació, i el fet que doni moltes dades que coincideixen amb el que després va succeir, «s'entén que és pura casuística, o bé que l'home tingués una extraordinària visió de futur. Podem dir que Jules Verne era un visionari», va dir Pujol en declaracions a l'ANA.

Sobre el fet que algunes vegades s'hagi insinuat que la NASA hagi pogut «copiar alguns aspectes de la novel·la», l'expert va dir que la NASA va assegurar que no ha estat així, ja que la seva tasca astronòmica es va tirar endavant gràcies a milers de científics. Així, des de la NASA justifiquen que el lloc on van fer l'allunament, així com el lloc triat per fer els enlairaments de les naus, són els més idonis des del punt de vista científic, sense tenir res a veure amb la història de la novel·la. Des del punt de vista científic, la tasca de la NASA actualment ha minvat i té aturats alguns programes, però d'altres encara se'n fa un seguiment. Tal com va dir, un dels que tenen més ganes que es reprengui és el de la instal·lació d'una base permanent a la Lluna.

Per a més informació consulti l'edició en paper.