El ministre de Medi Ambient, Francesc Camp, al seu despatx de l'edifici administratiu del Prat del Rull Foto: ÀLEX LARA

MINISTRE DE MEDI AMBIENT

Francesc Camp és ministre de Turisme, una cartera que ha dinamitzat enormement, però també de Medi Ambient. Menys sol·licitat per la tasca que fa al front d'aquest últim ministeri, reconeix que en tres anys ha fet un màster accelerat en una matèria que no l'ha deixat mai indiferent. I és que un país amb una bona qualitat paisatgística i mediambiental, també és un país més atractiu per al turisme.

–¿Medi Ambient i Turisme són dues carteres que compaginen bé?

–Històricament, altres governs ja les havien agrupat. Com que som un país de muntanya, qualsevol cosa que fem per a la conservació del medi ambient també redundarà en una oferta turística més atractiva. Per tant, crec que és una bona combinació, al final tot el que es faci en benefici de la societat andorrana també beneficia el turisme. I a la vegada totes les polítiques de reciclatge que tenim sobre la taula també van dirigides al turisme.

–¿Campanyes dirigides al turisme?

–Tenim 2,3 milions de turistes que es queden més de sis milions de nits i que també generen un volum de residus important. No obstant això, els 300 establiments d'allotjament turístic i uns 400 restaurants tampoc són tants per incidir en les campanyes de reciclatge, com ara la de recollida d'envasos que estem intentant millorar i que és on estem més malament. Amb això vull dir que és una sort poder treballar conjuntament les dues carteres. A més si el sector turístic té un impacte sobre el medi ambient, com que són pocs agents et permet incidir ràpidament per millorar-ne les actuacions.

–¿Quan residus produïm tots plegats?

–A Andorra es produeixen una mica més de 50.000 tones de residus a l'any, una part important d'aquests residus la genera el sector turístic i els turistes que venen al país.

–¿En què les campanyes de Medi Ambient potencien l'atractiu del país?

–La protecció del medi ambient, també és la protecció de les muntanyes per exemple. I tot i que és competència dels comuns, sí que hem incidit molt des del Govern perquè s'hi limiti l'accés rodat. Els comuns han desplegat normatives perquè l'accés no es prohibeixi però es limiti molt. Perquè entenem que la muntanya, sobretot a l'estiu, ha de ser per a l'excursionista, la persona que va a caminar-hi i a gaudir de l'entorn, i que no es trobi assetjada per motos, quads i altres vehicles.

–¿Treballen colze a colze amb els comuns?

–En aquest treball hem pogut avançar molt amb els comuns. Tant el reciclatge com la preservació de la muntanya, demostren que les polítiques de medi ambient tenen una incidència en les polítiques de turisme. Per tant, interessen a totes les administracions.

–¿Creu que el ciutadà és més conscient per preservar la natura?

Hi ha cada vegada més consciència. En dos anys ens han arribat moltes fotodenúncies, no totes s'han resolt però sí que estem prop del 50% de denúncies resoltes, cosa que està força bé. I si n'arriben moltes vol dir que cada vegada més, la gent si veu una cosa que no està bé ho diu, i és positiu.

–¿També ha canviat la percepció del Ministeri?

–En medi ambient s'ha avançat molt en els últims deu anys. Hi ha hagut una gran tasca del Ministeri, siguin els ministres que siguin i siguin del color que siguin, s'ha de dir les coses com són. Es va construir el nou forn incinerador i les depuradores, tenim una qualitat de l'aigua molt bona al fons de la vall, cada vegada millor. Tot això és feina que s'ha fet des del Govern en els últims deu anys.

–¿S'ha trobat grans reptes per resoldre a més dels esmentats?

–Quan arribes al Ministeri de Medi Ambient et trobes amb uns plans estratègics en tots els àmbits, l'aigua, els residus, el medi atmosfèric i el paisatge, que és un dels plans que va començar l'anterior Govern i que hem acabat de tancar-ne l'estratègia. Això és interessant com a aproximació als altres ministeris. Arribes ja tens una estratègia marcada des de fa uns anys amb unes renovacions cada cinc anys del pla d'accions, amb la qual cosa tot i que no tens gaire marge de maniobra, sí que pots impulsar unes accions més que unes altres. Per exemple el pla de residus marca uns objectius de reciclatge per al 2020 que ja venen del 2004 o 2005, cada cinc anys es renoven, ens va tocar renovar-los el 2011 de cara al 2015.

–¿El fet de tenir-ho tot tan marcat no resta capacitat d'actuació?

–No, crec que permet millorar de manera sostinguda. És indiscutible. Medi Ambient ha fet una gran feina dissenyant els plans d'actuació i creant les infraestructures necessàries. Ara, el repte és conscienciar més la població.

–¿Reciclem prou?

–Ens preocupa molt el reciclatge d'envasos i hem llançat una campanya de comunicació amb la qual ens marquem per al 2014 arribar a les 1.200 tones d'envasos reciclats. Intentarem aconseguir-ho a través d'aquesta campanya però també a través de la millora del reciclatge dels productors circulars que són tots els agents del sector turístic, hotels i restaurants.

–¿Hi ha altres coses que no fem bé?

També tenim problemes amb els dipòsits de gasoil, cada vegada més hem d'intentar que els propietaris facin les proves i revisions. El departament hi està a sobre. S'ha de dir que quan hi ha un vessament, també és feina del departament d'indústria del Ministeri d'Economia i que treballem molt en equip. El reciclatge i el manteniment dels dipòsits de gasoil són dos aspectes en els quals intentem millorar.

–¿Vostè ve de la banca, però sobretot del màrqueting, un sector que poc té a veure amb la protecció del medi ambient?

–Vaig començar a treballar fa més de 20 anys i n'he passat vuit a la banca, per tant he treballat molts més anys en altres sectors. El que si és cert és que vinc del món del màrqueting. Tota la vida he fet màrqueting des que vaig començar a treballar. Encara en faig, tot i que a Medi Ambient, no tant.

–¿Ha descobert una nova vocació?

–No, la consciència en el tema mediambiental ja la tenia. Un ministre de Medi Ambient que no tingui sensibilitat per al medi val més que ho deixi córrer, perquè et trobes amb situacions una mica contradictòries.

–¿Què vol dir?

–Per exemple quan les estacions d'esquí volen fer pistes noves. A vegades et pots trobar que aquestes pistes envaeixin el territori d'una espècie de fauna o de flora singular que cal protegir. Aleshores has de trobar un compromís, perquè si turísticament interessa fer una pista nova, també és necessari preservar el medi. Per tant, cal tenir aquesta sensibilitat per trobar solucions de consens i intentar compaginar l'impacte amb la protecció del medi. Perquè deixar-ne la protecció de costat, tampoc té gaire sentit.

–¿Està content d'aquesta cartera?

–He de reconèixer que en tres anys he fet un màster accelerat en medi ambient. Perquè encara que tingués una certa consciència mediambiental, en realitat no tenia pràctica. Però el Ministeri compta amb uns equips molt rodats i que saben molt bé què cal fer. Al final es tracta de prioritzar. Hi ha molts projectes sobre la taula i cal incidir en els problemes greus que tenim, que són aquells objectius que t'adones que costaran més d'aconseguir. La part tècnica la posen els tècnics. A mi em toca incidir en la política i posar tot l'esforç en la resolució dels problemes.

–¿Són suficients quatre anys per superar els reptes que es planteja?

–Quatre anys és molt i és poc. Evidentment totes les reformes que s'han fet, i no parlo només de Turisme o de Medi Ambient, no es poden acabar en quatre anys. És impossible, perquè tampoc és un tema de que el Govern vulgui fer coses i les faci. Hi ha d'haver un consens amb el grup parlamentari, una certa sintonia amb la societat i amb les diverses associacions que representen el país, i això fa que les coses que faries avançar ràpidament, triguin un temps. El pròxim govern haurà de donar continuïtat a algunes coses, ja sigui els qui hi som ara o uns altres.

–¿Però si guanyessin les elections seria més fàcil?

–Segurament. Però no m'ho plantejo en aquest moment perquè hi ha encara molta feina a fer i molts dossiers per tancar fins a finals d'aquesta legislatura. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.