El vuitè ambaixador de França a Andorra, Zaïr Kedadouche, a la seva residència del carrer de les Canals, a Andorra la Vella Foto: TONY LARA

AMBAIXADOR DE FRANÇA A ANDORRA

El vuitè ambaixador de França a Andorra, Zaïr Kedadouche, se'n va després de gairebé dos anys de missió, sense recança ni temps d'acomodar-se, cosa que l'horroritza. Content de la feina feta, sobretot en l'àmbit de la programació cultural de l'ambaixada, Kedadouche és un diplomàtic atípic que molts ciutadans, siguin de la nacionalitat que siguin, recordaran. De primer perquè, és l'ambaixador francès més jove que el Quai d'Orsay hagi enviat mai –fins ara tots estaven a punt de jubilar-se–, i de segon, perquè és un antiracista declarat, defensor dels drets de les minories i de les dones. De fet, un dels seus últims desitjos és que la diplomàcia francesa enviï una ambaixadora. Sigui com sigui, Kedadouche també serà recordat per haver celebrat el primer matrimoni homosexual a Andorra –encara que fos en territori francès–, amb elegància i sense hipocresies. Cal preguntar-se què és més ofensiu casar-se en una ambaixada o a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, sota el balcó del Palau Episcopal...

–¿Quin balanç fa de la seva missió?

–Crec que fa molt temps que no havia treballat tant com a Andorra. Això també ha passat perquè tenia ambicions. Tenia un projecte ambiciós i vaig pensar que podríem tenir èxit, tot no ho hem aconseguit, però crec que la missió ha estat un èxit. El balanç és bo, perquè hi ha una gran quantitat de treball fet i no m'he quedat tancat al meu despatx.

–¿En quin sentit?

–En dos anys hem fet una tasca gegantina en totes les àrees. Hi ha coses que no hem assolit sobretot en diplomàcia econòmica, però podem dir que hem obert el camí i hem iniciat contactes que poden ser interessants per a Andorra. Val a dir que no és la missió de cap ambaixador organitzar trobades o visites entre socis econòmics. Però rebem una gran demanda d'informació. L'organització patronal CGPME de Migdia-Pirineus que aplega les petites i mitjanes empreses de la regió està molt interessada en l'obertura econòmica. I a més, aplega el tipus d'empreses especialitzades que busca Andorra.

–¿Aquesta missió no ha estat una mica curta?

–No, dos anys és un bon format. En el cas contrari, correm el risc d'acomodar-nos i d'entrar en una rutina, cosa que no m'agrada. Crec que hem anunciat un programa important, podríem haver fet altres coses, segurament en l'àrea de la política transfronterera on crec que hem d'anar més enllà. Hem començat per entrevistar-nos amb el responsable de turisme de l'Arièja però caldria fer el mateix amb tots els departaments i les regions franceses per augmentar el coneixement d'Andorra. Aquesta és la clau per promocionar Andorra i les oportunitats que ofereix a les empreses i a la cultura franceses, però també en tots els àmbits.

–¿Promoure Andorra també ha estat una de les seves tasques?

–Vam aconseguir TF1 que va emetre un programa sobre Andorra i que té una audiència de vuit milions de persones i vam tenir una setmana France 3, crec que hem fet una bona comunicació.

–¿Ara que marxa, sap qui ens destinarà el Quai d'Orsay?

–L'únic que sé és que la Missió d'Andorra interessa els diplomàtics. És un bon lloc. No hi ha crisis severes per a la població i no cal enfrontar-se a governs poc diplomàtics ni a situacions de violència, cosa que és molt important. La diplomàcia no és ni la confrontació ni la guerra, ni posar en perill la pròpia vida o la de la família. A més, Andorra està a prop de França i el clima hi és agradable.

–En canvi, tenim la sensació de que no interessa gaire perquè fins ara tots els ambaixadors que han vingut estaven a punt de jubilar-se.

– Espero que la voluntat del departament de recursos humans sigui la de designar algú jove i dinàmic, sobretot perquè el president de la República francesa és el Copríncep d'Andorra. Hi ha una atenció especial en això. I potser serà una dona. M'encantaria. La dona també té el seu lloc a la diplomàcia. I ara per ara, no tenim prous ambaixadores així que si depengués de mi, apostaria per una dona després de vuit ambaixadors!

–¿Què recordarà de la missió ?

–Estic molt content de les relacions amb el Coprincep episcopal que considero una persona molt culta i intel·ligent. Crec que des de l'ambaixada vam aconseguir gestionar el tema del casament per a tots amb molta intel·ligència i elegància. Les lleis franceses són per a tots els francesos, sense qüestionar l'ordre públic, ben entès. Les subtileses locals fan que la missió d'Andorra a vegades no sigui tan fàcil. Cal entendre el país, les seves institucions, el parlament, el govern i les set parròquies.

– ¿Sap on se'l destinarà ara?

–Sí, vaig a la Inspecció general de l'Education Nationale. Estic content perquè l'educació és molt important i hi vull posar tota la meva energia i voluntat per lluitar contra el fracàs escolar i per garantir la igualtat d'oportunitats... Deixo el Quai d' Orsay, però no sé el que faré demà. Dirigir un teatre, una junta en una empresa pública, els mitjans, tota nova experiència m'interessa!. Però un dia tornaré a la diplomàcia per l'experiència que he adquirit aquí.

–¿Com ha estat valorada la seva feina pel ministeri d'Exteriors?

– El mateix ministre m'ha informat per escrit sobre la qualitat del treball que s'ha fet a Andorra. I sobretot la direcció està molt sorpresa per la nostra política cultural. Això és el que es pot remarcar en primer lloc, perquè pertany a nosaltres, no hi ha cap obligació.

–¿Com ha trobat el finançament per a les campanyes culturals?

Tenim molt finançament privat i també la participació del Copríncep. L'entusiasme dels andorrans per la cultura francesa és notable. Les empreses andorranes han participat en la campanya d'aquest any més que l'any passat, i si m'hagués quedat crec que hauriem continuat en aquesta direcció .

–¿Queda algun dossier obert entre els dos Governs?

–El terreny està aplanat sobretot pels últims acords que van ser signats en Educació i en l'àmbit de Cooperació i Seguretat frontereres.

–¿Els acords entre Andorra i França passen sempre per l'ambaixada?

–Cal entendre que cada un té la seva àrea d'especialització. Sóc el representant del Govern francès però també hi ha el representant del Copríncep, i res no impedeix compartir la feina. Això és el que vam fer, per exemple, a través de la cooperació cultural que no existia. Això va permetre al Copríncep estar present a l'igual que el ministeri d'Educació o el mateix ambaixador.

–¿M'està dient que és un mix?

Hem d'entendre l'especificitat d'Andorra que és permanent, i evitar les picabaralles de poder. El meu únic interès era la presència francesa .

– ¿Tornarà un dia a Andorra?

–Vaig descobrir un país i els Pirineus que no coneixia en absolut. Un territori molt ric a banda i banda de la frontera. Continuaré venint per veure com evolucionen les coses. M'interessa Andorra que a partir d'ara, m'habitarà tota la vida. Vull veure com evoluciona l'associació amb la Unió Europea, els canvis de fronteres i econòmics, tot m'interessa! S'obren molts escenaris per a Andorra, de manera que les preguntes són constants. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.