• Els il·lustradors del país, estupefactes perquè al «paradís del tabac» se censuri la vinyeta de Corto Maltés

Mirin-la bé perquè no la tornaran a veure: aixío lluïa fins la setmana passada aquesta façana del camí de les Escoles; ara ja no hi és, per culpa de la cigarreta Foto: COMÚ DE LA MASSANA

Es veia venir: els il·lustradors van manifestar ahir la seva indignació unànime davant de l'atac de correcció política que els ha entrat al grup de veïns i al mateix Comú de la Massana a compte de la cigarreta del Corto Maltés que il·lustrava la primera (i última) façana de còmic de la parròquia. Un afer que ha acabat –ho saben vostès, perquè els ho explicàvem aquí mateix dissabte– amb l'expeditiva eliminació del personatge d'Hugo Pratt. Així que ni cigarreta ni Corto ni façana. Res. En fi: que «ridícul», «indignant», «absurd» i «hipòcrita». Aquests són alguns dels qualificatius que sortien ahir de la boca dels dibuixants que al nostre racó de món es guanyen la vida amb el retolador –o la tableta. Se'n fan creus davant de la miopia, diuen, dels ciutadans que s'han sortit amb la seva i han propiciat aquesta inopinada marxa enrere amb l'argument d'estalviar als nens de l'escola veïna la visió de la pèrfida cigarreta que penja(va) dels llavis de Corto.

Jordi Planellas (Zigeuner, Història digital d'Andorra) posava el dit a la nafra: «El que més em preocupa de tot plegat és que hi hagi gent que creu que té dret a retirar una vinyeta del carrer perquè a ells no els agrada; hi ha moltes coses que no m'agraden, però no per això pretendré que no les vegi ningú». Ho diu, atenció, un Planellas que no ha fumat mai de la vida –adverteix– i que no suporta que ningú fumi davant dels seus dos fills: «Però no sóc tan ingenu com per creure que els meus fills fumaran o deixaran de fumar per culpa de Corto Maltés; no els pots amagar tota la vida les coses lletges, dolentes i brutes, perquè... ¿i el dia que tu no siguis al seu costat? Que fumin o no depèn de l'educació que tu els inculquis, i no d'un personatge de còmic».

El pare de Judge Dredd, Carlos Ezquerra –veí de la capital, cosa que no tothom sap, i un dels dibuixants que més originals ha cedit al Museu de Còmic– apunta sense manies en aquesta dèria per reescriure la història que els ha entrat a certes ànimes belles: «Els personatges de còmic, com els del cine i els de la literatura, són fills dels seu temps; ¿és que algú s'imagina Humphrey Bogart sense la seva cigarreta? ¿O Sherlock Holmes sense pipa? El tabac forma part de la seva idiosincràsia. Els senyors que han fet esborrar Corto Maltés, ¿no deixaran veure als seus fills cap pel·lícula de Bogart? ¿O suggereixen que li esborrin també a ell la cigarreta?» Com en el cas de Planellas, també Ezquerra és un antitabaquista consumat: sobretot, des que ara fa quatre anys li van haver d'extirpar un pulmó a causa d'un càncer provocat pel tabac: «Fumar és dolent i jo en sóc un exemple; però aquests pares haurien de ser conseqüents i no portar mai més els seus fills a cap gran magatzem, que són plens de publicitat que incita a fumar: ¿ho faran?». I ho remata amb l'estypefacció que li provoca, diu, que una polèmica com aquesta esclati en un país com Andorra, «el paradís del fumador». Mirin l'acudit de Raül, a la pàgina 4 d'EL PERIÒDIC d'avui, i veuran a què es refereix Ezquerra.

Astèrix, tampoc, per agressiu / Ezquerra, Raül i també el fotoil·lustrador Martín Blanco (Fragilidad evidente), que als epítets habituals –«absurd, ridícul»– n'hi afegeix un d'igualment contundent: «El que més em sorprèn és que una cosa així passi en un país que estimula el cultiu del tabac, que té un Museu del Tabac i que ha fet de la venda de tabac un dels seus atractius comercials. Em sembla una situació còmicament hipòcrita». I abunda en la via de la butxaca: «Les autoritats es passen els dies, les setmanes i els anys parlant d'atreure un turisme de qualitat, de diversificar l‘oferta i que no tot ha de ser neu, perfum i Caldea. I va i per una vegada que tenim un producte com Corto Maltés, reconegut a tot el món, que moltíssimes ciutats voldrien per a elles, va i l'hem d'esborrar perquè... ¡fuma! Però senyors, si a qualsevol telenotícies es veuen coses molt més pernicioses que un personatge de còmic!» Blanco –«Que consti que no fumo, ni he fumat mai»– planteja a més de forma subtil la conseqüència lògica de l'actitud dels veïns que han instat la liquidació de Corto Maltés: els pares que han actuat així han deixat el (seu) llistó altíssim, perquè el que no seria conseqüent és que filin tan prim per una il·lustració i a l'hora de sopar reguin l'àpat amb vi o cervesa, ni que sigui Alpha...

El quart en concòrdia és el caricaturista Xavi Casals, que comprèn tant la postura dels pares –«¿ Quants són?», demana– com la del Comú de donar-los satisfacció a la seva queixa, però que porta l'argument de la queixa i la rectificació fins a l'extrem: «Si ara sortim uns quants a defensar la façana, el còmic i la cultura, i resulta que som més que els pares, ¿què farà, el Comú? ¿Tornaran a posar el Corto Maltés per tenir-nos a nosaltres contents? I ho remata amb ironia desarmant: «Si mai hi posen Astérix, em queixaré perquè no es cansa de repartir castanyes a cada nou àlbum, i no voldria que incitessin els nens a pegar-se; i si hi posen Tintín, un racista, el mateix; per no parlar de Mortadelo y Filemón, més rucs que una sabata: no voldran que els nens creixin tontos, ¿oi?»

En fi, que els nostres il·lustradors van exercir ahir el legítim dret a dir-hi la seva, però conscients que l'única opció que els queda és la resignació davant la política dels fets consumats que han practicat tant l'ARCA com el mateix Comú, que d'altra banda van ocultar en la presentació a la premsa del saló del còmic –dimecres passat– el trist destí de Corto Maltés. I això que van ser expressament preguntats pel futur de les façanes de còmic, un projecte llarguíssimament covat i que va veure per fi la llum la tardor passada gràcies a la implicació (i el patrocini) de Reunió de Papaia. L'estudi de Pere Moles, com recordarà el lector, va aportar 2.500 dels 4.500 euros en què es va pressupostar aquesta primera façana. Els altres 2.000 van sortir de les arques del Comú. Tant els uns com els altres són avui fum. De la cigarreta del Corto Maltés.

Per a més informació consulti l'edició en paper.