• El retrobament per celebrar el títol va ser una nit inoblidable i arrodonida per Martí: «Donarem més de 4 milions» 

El retrobament entre l’afició i l’equip prometia ser una gran festa, però la paraula gran es va quedar petita. El BCA havia de celebrar el títol davant el seu públic en l’últim partit de la temporada –i pressumiblement de l’Adecco Or– al Poliesportiu d’Andorra. I no va fallar. El River MoraBanc té una afició d’ACB. Va haver-hi ple, com el dia del cinquè partit de la final del play-off del curs passat contra el Lucentum. La sintonia es total. La nit va ser màgica, històrica, irrepetible. Des de les vuit del vespre fins ben entrades les onze de la nit. «El pavelló se’ns ha quedat petit», deia Peñarroya després del partit, al·lucinat amb l’ambient a la grada.
A aquella hora, un servidor es creuava amb el cap de Govern a la pista, un segons abans que Pablo Sánchez aixequés la Copa que acredita el club tricolor com el campió de l’Adecco Or. «Quina afició. Aquesta gent mereix l’ACB. ¿Ajudarem al club a que pugui ascendir als despatxos?», li vaig comentar.Toni Martí va assentir amb el cap i va respondre: «Farem el que puguem. S’ho mereixen i no és una qüestió de diners, sinó per cohesió social». Realment allà mateix es simbolitzava la unió d’un país que vol al complert tornar a l’elit del bàsquet espanyol. Però no havia respost a la meva pregunta i vaig insistir: «¿Està d’acord amb les paraules de Cinca de que aportar la meitat seria una bona xifra?». «Més», em va respondre per a sorpresa meva.
Així que dels prop de 8 milions que es necessiten per ser a l’ACB, el Govern té la intenció d’aportar més de 4. Malgrat tot el president del club, Gorka Aixàs, va deixar clara una cosa: «Sigui quina sigui l’aportació del Govern nosaltres buscarem el màxim de recursos, fins on puguem arribar». Sobre l’ACB va insistir a dir, igual com Joan Peñarroya, que els preus estan «fora de mercat» però tot i així va dir que una rebaixa de les tarifes no serà possible: «Et diuen que si vols pujar, has de complir amb els requisits. No hi ha més».
Sigui com sigui el Govern està disposat a ser més que generós i el club a picar totes les portes que calgui amb un punt de mira en comú: tornar a l’elit divuit anys després. Aquesta notícia és la cirereta del pastís a una nit de festa en majúscules que va començar amb la obertura de portes del Poliesportiu cap a les vuit de la tarda. Des d’aquell moment els aficionats van poder deixar el seu missatge escrit en un plafó d’uns 3x1,5 metres, o visionat en una càmera que va posar el club a disposició i amb el qual editarà un vídeo per immortalitzar aquest 28 de març del 2014.
A les 20.39 hores entraven els jugadors a la pista i rebien la primera ovació de la nit per part de les prop de 800 persones que estaven als seus llocs. A les 20.56 va arribar la bona, en el torn de les presentacions. El pavelló ja estava ple –van sobrar unes 50 entrades així que hi hauria entorn a 1950 espectadors– i l’ovació per a cada un dels jugadors va ser eixordadora. Més encara quan van treure una pancarta gegant que resava: «Gràcies afició». Va ser el preludi del Gran Carlemany, un moment emotiu decorat pel mosaic tricolor que poden veure en la foto de dalt d’aquesta crònica. De pell de gallina.
El partit va ser part de la festa, amb ovació eixordadora a Schreiner quan va sortir al parquet al minut 6 i sobretot en la recta final, amb el públic fent la onada i passant una bandera tricolor que cobria tota la grada principal de banda a banda alhora que cada canvi es convertia en una ovació de pel·lícula. La sortida de pista de Blanch va ser especialment significativa: «¡Em quedo aquí!», cridava mirant a la grada i assenyalant el parquet del Poliesportiu.
Quan va sonar la botzina van augmentar encara més els decibelis. Una altra ovació als jugadors un per un fent-los baixar de la llotja a la pista per acabar tots al centre, envoltats pels jugadors de la base, aixecant la Copa de campions. Després el públic va poder baixar per compartir una estona amb els seus ídols.Fotos, autògrafs... Aquell va ser el reflex de l’idil·li que hi ha entre l’equip i l’afició. El secret d’una temporada perfecta amb un final també perfecte. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.