• Forma part del centenar d'artistes que concorren a l'Arte Laguna Prize

La meitat del ramat que no ha viatjat a Venècia, ahir a la sala de Govern Foto: TONY LARA

Si es fixen bé en la fotografia d'aquí al costat, veuran que a Fixats en la contemporaneïtat, el ramat de cavalls amb què Javier Balmaseda es va plantar a la Biennal de Venècia i que fins al 16 d'abril pastura a la sala de Govern, li passa alguna cosa. La veuen una mica buida, ¿oi? Fàcil: és que no hi són tots els èquids de la instal·lació original. N'hi falten exactament la meitat; cinc de les bestioles ha tornat contra pronòstic a Venècia, i des de dissabte tornen a estar exposats a l'Arsenale. Ara, però, ja no és en el marc de la Biennal sinó de l'Arte Laguna Prize, prestigiós certamen d'art contemporani convocat per l'associació MoCA (Modern Contemporary Art) i Arte Laguna Studio, que aquest any arriba a la 8a edició i que ha seleccionat un centenar d'artistes entre –atenció– prop de 7.000 candidats.

Balmaseda, com es veu, ha sigut un dels escollits en la modalitat d'escultura/instal·lació –hi ha quatre modalitats més: pintura, fotografia, videoart i performance, i art virtual i digital, exactament– i encara que el premi gros se l'ha endut la irlandesa Elaine Byrne, està clar que Fixats en la contemporaneïtat està lluny, molt lluny d'haver esgotat la seva vida útil. De moment, fins al 6 d'abril viurà es produirà aquesta singular experiència de desdoblament, amb la meitat del ramat a Venècia –segons les bases, l'obra no podia fer més de 4 per 4 metres– i l'altra meitat, a la capital. I els cavalls ja tenen dos destins més en cartera quan es clausuri l'exposició de la sala de Govern, el 16 d'abril: un és l'anunciat bolo barceloní del pavelló andorrà a la Biennal, sota el paraigües de la Fundació Ramon Llull i que havia de tenir lloc a l'espai Fabra i Coats; la cosa s'està retardant per motius d'agenda i ara mateix no hi ha data confirmada. Més coll avall té, en canvi, l'exposició prevista a la galeria Bauloin Lebon de París, també amb Fixats en la contemporaneïtat i amb una sèrie de dibuixos de projectes anteriors –si se'n volen fer una idea, visitin el lloc web de l'artista; si els cavalls de Fixats... van aixecar polseguera, es detinguin en Sólidos aparentes: veuran el que és bo... Doncs bé: tampoc hi ha data confirmada per a l'excursió francesa; l'únic que sembla clar és que serà aquest 2014.

I anem acabant amb els dos últims projectes postvenecians que li han sortit a Balmaseda: el mes de maig se'n torna a Itàlia, en aquest cas a la ciutat de Prato, prop de Florència. El centre d'art contemporani Luigi Peci li ha encarregat una instal·lació de nova planta, que amb tota probabilitat acabarà als jardins de la institució i que l'artista executarà in situ. Res a veure amb el quart i últim projecte que té al sac: un homenatge a Vázquez Montalbán que es presentarà a la tardor a la pròxima edició de la Fira del Llibre de Frankfurt i en què un grapat d'autors reinterpreten en clau plàstica un dels títols del pare de Pepe Carvalho. A Balmaseda li ha tocat La rosa de Alejandría. Cada artista participant hi aporta un dibuix de 50 per 70 centímetres, i després de l'estrena alemanya la mostra girarà per tot Europa. Amb una mica de sort fins i tot descobreix Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.