• Oportunitat immillorable de guanyar per la tricolor, truncada per un penal de Rubio al 48'

Vales refusa una pilota en un mar de caps, durant el partit de la selecció davant Indonèsia, ahir a Alzira Foto: EL PERIÒDIC

Andorra va tenir ahir una oportunitat immillorable de brindar la primera victòria amb Koldo Álvarez a la banqueta. Difícilment podrà tenir una altra similar, donat que Indonèsia va deixar patent a la gespa del Luís Suñer d'Alzira el que ja es sospitava: és una selecció de menys potencial que qualsevol rivals que pugui tocar a la tricolor a Europa en una fase de classificació. L'amistós de la sospita va deixar de ser-ho quan l'àrbitre espanyol Fernando Teixeira Vitienes va pitar un penal al minut 48 que li va costar la derrota per la mínima a la selecció (1-0).

Només començar, Nwokolo va rebre una passada en profunditat, li va guanyar l'esquena a un Maneiro indecís, es va desfer d'un José Antonio que va sortir a la desesperada, però a porta buida, una mica escorat, va xutar fora. Aquesta seria l'única ocasió juntament amb la del penal per als asiàtics al llarg dels 90 minuts.

El problema és que aquest avís tan matiner faria pensar a l'onze de Koldo que tocaria patir igual que en un partit contra un combinat europeu. I va trigar en adonar-se. Durant la primera mitja hora va fer servir com a arma la pilota aturada, però no van encertar ni Ilde ni Marc Pujol en dues faltes directes. Andorra va començar a veure que podia fer mal. Peppe i Vales en el pivot tenien llibertat per pensar i de les botes d'aquest segon va néixer una contra de tiralínies al minut 37 que Rubio va culminar amb un xuts als núvols, sol davant Ardhiyasa. Posició idèntica a la d'Iniesta en el gol contra el Madrid però a la dreta. La següent acció va tornar a tenir a Lorenzo com a protagonista, però quan anava a rematar una centrada de Cristian des de l'esquerra, va ser travat clarament per darrera per Supardi. Teixeira Vitienes se'l va menjar per mantenir el zerozerisme fins el descans.

En la represa va arribar el penal de Rubio, absurd perquè va ser provocat en segona jugada, quan el perill havia desaparescut. Serviria perquè la tricolor acumulés una altra derrota en el seu modest palmarès, però també per adonar-se de que era superior a Indonèsia. Koldo va avançar Peppe al costat de Marc Pujol i va fixar un 4-1-4-1 clarament ofensiu, sota l'ordre «pilotes a l'àrea» que va cridar al llarg de la segona part en reiterades ocasions.

Pujol va obrir el recital d'ocasions –la tricolor va tenir fins a onze, una xifra que difícilment ha arribat ha assolit al llarg de la seva història– amb una falta directa que va salvar el porter. Després va ser Riera qui va rematar des del punt de penal una centrada de Peppe (minut 62) que va aturar Ardhiyasa. Riera va rebre en profunditat però massa lent per als defenses, va haver de xutar des de fora l'àrea i amb presses. Als últims vint minuts Ilde va acabar com a segon punta en un nou dibuix, el 4-4-2, però tampoc. Ell va també va estar punt de marcar de falta (84'), igual que Xavi Vieira des del balcó de l'àrea (85'). A la selecció li va faltar temps per empatar o haver anat abans a l'atac. Una llàstima.

Per a més informació consulti l'edició en paper.