• Jordi Piferrer traça a ?Entre la noche y la esperanza' la biografia del passador que va guiar Sant Josepmaria fins a Andorra
• Veí de Bellestar, va passar dos centeneras de fugitius durant la Guerra Civil

Josep Cirera, guia pallarès. Foto: "ENTRE LA NOCHE Y LA ESPERANZA"

Es deia Josep Cirera, havia nascut el 1914 a la masia de Cal Querol, a Sallent de Montanissell, on els seus pares feien de masovers, i el 1933 trobem tota la parentela –els pares i sis germans més– a cal Roger, a la localitat de Bellestar. A punt per posar-se al capdavant d'aquella estranya colla que havia sortit el 8 d'octubre del 1937 de l'ambaixada d'Hondures on s'havien refugiat i que el 2 de desembre entren en territori andorrà –¡la llibertat!– pel Mas d'Alins. Entre el grup de fugitius hi ha Josep maria Escrivá de Balaguer, fundador de la prelatura de l'Opus Dei i que estava destinat a convertir-se en sant. Una canonització exprès –el 2002, tan sols un decenni després de ser beatificat– però aquesta és una altra història.

No tornarem a explicar aquí el periple del grup d'Escrivá de Balaguer, ni la seva jornada andorrana, recollida pel mateix Jordi Piferrer i per Alfred Llahí a Terra d'acollida. Avui ens centrarem en el guia d'aquella expedició, de qui Piferrer en traça un sucós esbós biogràfic a Entre la noche y la esperanza, traducció al castellà d'El pas dels Pirineus i que Milenio acaba de publicar. Diu L'autor que el destí es va confabular perquè el grup del futur sant es trobés aquell 28 de novembre del 1937 el guia Cirera: de fet, estava viu quasi de miracle, perquè mesos abans havia sigut tirotejat per tres milicians a l'altura dels Tres Ponts, en una de les seves expedicions cap a Andorra, i se'n va sortir per pura bona sort de dos judicis sumaríssims: en un va trobar el valor per fer front al cap de l'escamot de faistes que l'havia enxampat amb un grup de dotze fugitius, i la jugada li va sortir bé; en l'altre, el va salvar la presència al tribunal que el jutjava del metge de la família. Estava tocat per la vareta: com recorda Piferrer, aquell juliol del 1936 els incontrolats van matar a la Seu una vintena de persones.

El cas és que la primera expedició de Cirera data del mateix 21 de juliol del 1936, i el seu client va ser Manel Fiter de Losada, fill de cal Marqués de la Seu; n'hi va haver més: l'octubre del mateix any passa per Mas d'Alins el rector del col·legi dels Escolapis de Barcelona, i entre el maig i l'agost del 1937 va guiar quatre expedicions més, abans de traslladar-se a Andorra, posar-se a treballar a la fàbrica Reig i dedicar-se de forma habitual al contraban. Fins que el 28 de novembre arriba puntual a la seva cita amb la història: recull a la Ribalera el grup d'Escrivá: 23 persones a les quals se n'hi afegiran cinc més a l'alçada de Cal Pallarès, a Noves de Segre, i una colla de contrabandistes prop de casa seva, cal Roger. En total, passa comptes Piferrer, l'expedició que va entrar a Andorra estava formada per una trentena llarga de fugitius: la més nombrosa que mai no va guiar, «ja que fins aleshores només havia passat una persona o grups de quatre o cinc com a màxim». No va tornar a repetir l'experièndia d'una colla tan multitudinària, i de fet la primavera següent va deixar definitivament la feina de passador. Massa perillosa. L'itinerari que va seguir amb el grup del futur Sant Josepmaria surt de Ribalera i passa per Aubenç, Fenollet, Ares, Baridà, cal Roger, el barranc de la cabra Morta, Argolell i Mas d'Alins, abans d'arribar a Andorra. Va ser el 2 de desembre, i com és sabut, el primer que van fer els expedicionaris en arribar a Sant Julià va ser dir Missa a la parroquial. Els va cobrar 1.200 pessetes per barba. Cirera, en fi, va morir l'octubre de 2010 a Barcelona, i diu Piferrer que els últims anys va tenir molta devoció a Sant Josepmaria.

Per a més informació consulti l'edició en paper.