• La CE informarà de les negociacions amb Suïssa Andorra, Liechtenstein, Mònaco i San Marino
• Si no s'avancés haurà d'estudiar opcions per a la implantació de la directiva en aquests Estats

Un Consell de Ministres de la Unió Europea al Palais Berlaymont de Brussel·les. Foto: UE

Dijous passat, Àustria i Luxemburg van aixecar el vet a la implantació de l'intercanvi automàtic d'informació fiscal sobre els estalvis bancaris a la Unió Europea (UE), segons va informar l'agència EFE. L'aixecament del vet permetrà als 28 Estats membres de la UE aprovar la directiva durant les properes setmanes després de sis anys de negociacions, bloquejades perquè aquests dos països volien assegurar-se que Suïssa, Liechtenstein, Mònaco, Andorra i San Marino avancessin en la mateixa direcció per no quedar en desavantatge. De fet, una de les condicions de l'aixecament del vet és que els caps d'Estat i de Govern de la UE demanaran a la Comissió Europea (CE) que conclogui abans de finals d'any les negociacions amb els cinc països extracomunitaris i que prepari un informe sobre l'estat de les negociacions. A més a més, en el cas que no hi hagués suficients avenços, la Comissió haurà d'explorar possibles opcions per promoure el compliment en aquests països. El president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, es va felicitar de l'acord aconseguit en el marc de la cimera de caps d'Estat i de Govern de la UE, afirmant que l'enfortiment de les regles comunitàries sobre la fiscalitat de l'estalvi bancari «és indispensable per lluitar contra el frau i l'evasió fiscals». L'acord, que requeria la unanimitat dels 28 i que serà aprovat en la propera reunió de ministres europeus, va ser possible després que el primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel, i el canceller federal d'Àustria, Werner Fayman, aixequessin el vet a la directiva. Bettel va explicar que l'acord s'ajusta «als termes que volia Luxemburg i als que volien els 28».

Un únic estàndard / Àustria que va alertar que donaria suport a la directiva quan tingués el clar compromís dels països tercers per avançar en la mateixa direcció, també volia assegurar-se que la UE només implementaria un únic estàndard i no dos, en referència al nou estàndard global de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Van Rompuy va celebrar l'acord argumentant que «els sistemes fiscals eficients són elements fonamentals de les economies de mercat social que funcionen bé i per aportar justícia fiscal». La UE instarà els ministres de finances a adoptar la directiva de cooperació administrativa revisada abans de finals del 2014 per tal que la legislació de la UE estigui alineada amb el nou estàndard global de l'OCDE.

El model / El 13 de febrer passat, L'OCDE va presentar la norma que «és una forma multilateral de la Fatca, el sistema d'intercanvi automàtic de dades d'Estats Units», va resumir Pascal Saint-Amans, responsable d'assumptes fiscals de l'OCDE a l'AFP. La llei nord-americana Fatca (Foreign Account Tax Compliance Act) obliga les entitats financeres estrangeres a informar el fisc nord-americà sobre els clients que estan obligats a cotitzar sota pena de multes. En canvi, la norma de l'OCDE obligarà les administracions fiscals dels països que l'adoptin a lliurar totes les informacions a la seva disposició sobre els actius financers de persones o entitats no residents. Inclou els dipòsits bancaris, però també els interessos i les plusvàlues i es basa en el principi del «beneficiari últim i real» , per impedir el frau fiscal a través de trusts i empreses pantalla.

REACCIONS / Davant l'acceleració del procés per implantar l'intercanvi automàtic d'informació fiscal, ahir el president del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra, Ladislau Baró, va argumentar que «és una fet pel qual ja estàvem alerta, i ara ho estarem més». I va assegurar que «des del Govern i des de la majoria s'està treballant perquè Andorra se situï en uns paràmetres de transparència i de col·laboració no només amb els estats veïns sinó també amb la UE». Però va matisar que «l'únic que demanen i demanarem és temps per poder assimilar els canvis i anar-los interioritzant, no només dins el nostre ordenament jurídic sinó també als sector econòmics i socials directament implicats en la qüestió». I va concloure que «no cal que ens precipitem, hi ha un calendari que encara no està dibuixat». Baró confia en que «hi ha uns anys per acabar de perfilar tot això», però va reconèixer que «tampoc tinc una bola de vidre. Ja ho veurem».

Per a més informació consulti l'edició en paper.