• Tamara omple el Centre de Congressos en una vetllada íntima i acústica

La cantant sevillana, en la roda de premsa prèvia al concert d'anit a la capital: va congregar 900 espectadors Foto: ÀLEX LARA

Encara no té 30 anys, però ja en fa quinze que es dedica al negoci de l'espectacle. Tres lustres, una desena de discos i més de 2,5 milions de còpies venudes que la col·loquen entre l'aristocràcia de la cançó romàntica. Aquest és el nínxol en què s'ha anat especialitzant des que el 1995, tenia onze anys, va saltar a la fama gràcies al concurs Menudas estrellas. Segur que molts de vostès ho recorden. I aquí es quedarà si les coses no es posen lletges, lletges, Que no s'hi posaran, perquè la mateixa cantant sevillana es considera una privilegiada: «Tinc des del primer dia el suport de la discogràfica, cosa que lamentablement molts talents d'avui no poden dir, així que no em puc queixar». El que té clar és que els experiments, amb graciosa: «He fet pop, boleros i rancheras, sempre des del vessant més melòdic i romàntic: ¿Si em llançaré mai pels camins del flamenc? Home, sóc néta de cantaor i de bailaora, així que el flamenc el porto a dins, i li tinc tant de respecte que no, no m'hi atreveixo».

Tot això ho va explicar ahir en la compareixença prèvia al concert amb què va celebrar davant de 900 convidats l'11è aniversari de cadena Dial al nostre racó de món. No era una elecció a la babalà: l'emissora ha estat darrere de Tamara des dels inicis, així que no era un bolo més. De fet, va ser una vetllada acústica i íntima, amb la cantant a tocar del públic i amb un repertori basat, és clar, en l'últim disc –Incondicional: a Juan Carlos Calderón, com qui diu acabat de sortir del forn: la gira va començar el 30 de gener a Còrdova– però que va picotejar també en els hits que trufen la seva trajectòria, des d'Herida de amor fins a El gato que está triste y azul, Y qué le voy a hacer i Si note hubieras ido. ¿Per què Calderón? «Perquè es tracta d'un dels productors i compositors més emblemàtics de la música espanyola». Al Centre de Congressos en va interpretar un bon grapat –Tómame o déjame, Te amaré i, naturalment, Incondicional– i ho va fer a més amb la naturalitat i la proximitat que ha convertit en marca de la casa. Una vetllada, en fi, que va demostrar una vegada més el poder de convocatòria de les propostes de Cadena Dial, dirigides a un públic que no sempre troba el que busca en l'oferta habitual, i que potser seria hora que els programadors comencessin a tenir en compte. Hi havia una manera de millorar-ho: amb un duet amb Luis Miguel. Ahir no va ser possible. Però no descartin per a un futur pròxim. Tamara així ho va donar a entendre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.