• Fonts del partit insinuen que cal redefinir l'actual zonificació: «Potser n'hi ha prou amb una zona»

L'entorn cautelar de Sant Martí de la Cortinada va difcultar la construcció de l'aparcament: són casos com aquest els que vol evitar la proposició, segons DA Foto: EL PERIÒDIC

Es veia venir: el grup parlamentari de DA al Consell té coll avall que la proposició de llei de modificació de la Llei del Patrimoni Cultural impulsada pels comuns superarà el tràmit parlamentari. Així ho va augurar ahir un portaveu qualificat del partit, que va justificar el retoc de l'articulat amb arguments similars –no podia ser d'una altra manera–als utilitzats dilluns pel ministre Esteve: «La llei vigent és bona, però també és una llei maximalista que ha obligat els tècnis de Patrimoni a ser massa rígids» La conseqüència d'aquesta «rigidesa», segueix la mateixa font, és que ha provocat «un índex molt alt de descontentament en la població». L'altre argument que justifica el lífting de la Llei del Patrimoni és el consabut retard en l'aprovació dels entorns de protecció: com és de domini públic i el mateix ministre de Cultura repeteix a la menor ocasió –com si ell no fos corresponsable de la situació actual– el text donava un marge de dos anys per a l'aprovació de la setantena d'entorns previstos —un per a cada Bé d'Interès Cultural (BIC) en la categoria de monument–, i un decenni després de l'entrada en vigor de la llei només se n'han aprovat nou.

El cas és que caldria veure quin percentatge de la «població» està descontenta amb l'actual llei. El que està clar és el malestar dels comuns, que són els que van instar la modificació de l'articulat a esquenes del ministre titular del ram i escombrant sense manies cap a casa: el text de la proposició denuncia ingerències «il·legítimes» de l'executiu en les competències urbanístiques comunals en el moment de declarar un BIC, i va al moll de l'os quan reclama reduir de 100 a 20 metres l'entorn cautelar d'un monument –és a dir, mentre no s'aprova l'entorn definitiu. Un període de purgatori en què el text vigent prohibeix la construcció d'obra nova i l'increment de la volumetria dels edificis ja existents, i que és el que ha provocat el creixent malestar dels cònsols, que veuen així mermats els ingressos per llicències d'obra. L'objectiu de DA és –de nou en la línia exposada ahir per Esteve– que la llei doni resposta a les demandes dels comuns «sense malmetre el que tenim, respectant sempre la normativa europea sobre salvaguarda del patrimoni, i seguint l'exemple de països com França, que permeten que es construeixi en aquests entorns cautelars». ¿Com es fa, tot això? Segons el Govern –i ja veurem si de DA– modificant la disposició transitòria de la Llei del Patrimoni i permetent precisament l'obra nova i l'increment de volumetria en la zona d'acompanyament dels entorns cautelars.

Una altra cosa és veure com quedarà la proposició de llei després que els honorables consellers hi diguin la seva. Perquè el que també està clar és que el grup demòcrata hi introduirà esmenes. Una de les quals podria afectar l'actual zonificació dels entorns, dividits en tres àrees: de major a menor protecció, la zona d'acompanyament, la zona sensible i la zona d'influència. Doncs bé, segons DA potser caldrà «redefinir» el model de zonificació vigent: «Hem de veure si cal que existeixin aquestes tres zones; potser n'hi ha prou que n'hi hagin dues; o una». En aquest cas, la mare dels ous serà el grau de protecció que s'estipuli per a la zona o zones finalment existents, i quina serà l'administració competent per definir-ne els criteris de les intervencions urbanístiques: els comuns pretenen tenir la veu cantant en les actuals zones 2 i 3, que el ministeri només hi pugui aquí «proposar», i que els seus criteris només siguin vinculants a la zona 1 o d'acompanyament. També s'ha de dir que aquest és precisament el punt on el ministre Esteve s'ha mostrat més beligerant, amb aquella memorable sentència –«No pot ser que en aquesta matèria [protecció del patrimoni] el Govern proposi i els comuns disposin». Doncs sembla ha arribat el moment que el ministre passi de les paraules als fets. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.