• L'Executiu vol modificar la disposició transitòria de la llei i permetre l'obra nova en la zona d'acompanyament

La plaça major de Sant Julià, que cau de ple dintre de l'entorn cautelar de l'església parroquial Foto: ÀLEX LARA

El Govern va parlar ahir –i ja era hora– sobre la proposició de llei de modificació de la Llei del patrimoni cultural que els comuns van presentar a principis d'any, amb l'argument –segur que ho recorden– d'acabar amb les «ingerències il·legítimes» en les competències comunals que –segons els mateixos comuns– es produeixen quan el ministeri declara un Bé d'Interès Cultural i s'activa el preceptiu entorn de protecció, i els efectes paralitzants en l'activitat urbanística que comporta la proverbial lentitud de l'Executiu a l'hora d'aprovar els entorns de protecció. Sobretot, tenint en compte que la llei estableix un entorn cautelar –és a dir, mentre no es promulga l'entorn definitiu que pot trigar anys (i panys)– de 100 metres al voltant del monument en qüestió, una àrea on segons la llei vigent no es pot fer cap nova construcció ni ampliar la volumetria.

Per refrescar-los la memòria, el que els comuns propugnen és reduir dràsticament aquest entorn cautelar des dels 100 fins als 20 metres, el canvi més mediàtic i també polèmic de la bateria de mesures que proposen; que sigui necessari un informe del comú a l'hora d'elevar un monument a BIC, i no una simple audiència prèvia, com fins ara; i que la participació del ministeri a l'hora d'establir els criteris d'intervenció només sigui vinculant en la zona d'acompanyament, la més pròxima al monument, mentre que els criteris de les zones 2 i 3 –sensible i d'influència, segons la terminologia de la llei– quedin a l'arbitri dels comuns.

Doncs bé, el Govern hi va dir la seva per boca del ministre de Cultura, Albert Esteve, i de la publicació al Butlletí del Consell General del preceptiu informe sobre la proposició de llei. Un document amb sorpresa final, perquè l'Executiu es mostra partidari de suprimir el blindatge dels entorns cautelars. Ras i curt, «tornar a donar la possibilitat de permetre una edificació nova o un augment de volumetria dins d'un entorn cautelar, amb el vistiplau del Ministeri de Cultura». Segons el ministre, «ens trobem que s'estan denegant projectes treballats conjuntament per Patrimoni cultural, la propietat i l'arquitecte, projectes totalment compatibles amb la preservació del monument». Esteve ho té clar: «Hem de buscar la manera de tornar al redactat anterior [la llei del Patrimoni permetia originalment l'obra nova i l'increment de la volumetria, possibilitat que es va vetar a través d'una modificació de la llei del sòl] perquè hi ha obres que milloren l'entorn del BIC». El curiós del cas és que l'informe del Govern no dedica ni una paraula a la retallada dels entorns cautelars, i tampoc el ministre va considerar ahir oportú parlar-ne. Així que ens quedem sense conèixer el criteri de l'Executiu sobre un dels aspectes més sensibles de la proposició.

El govern seu a la taula / En la línia contemporitzadora del ministre, l'informe afirma que la Llei del Patrimoni Cultural «és un bon text», però que la seva aplicació «no ha sigut satisfactòria». ¿El motiu? Que un decenni després de promulgada –va entrar en vigor el juny del 2003– tan sols s'hagin aprovat nou entorns de protecció: «Sortim a un per any, i si tenim en compte que tenim 73 Béns d'Interès Cultural, a aquest ritme acabarem molt tard». El 2070, més o menys. Així que el Govern veu una «voluntat compartida» i creu possible un consens amb els comuns pel que fa a les propostes per «alleugerir alguns procediments previstos a la llei» que incorpora la proposició. Cal suposar que amb aquest llenguatge críptic es refereixen a agilitar la redacció i aprovació dels entorns de protecció, autèntica obra de la Seu del segle XXI.

Aprofita Esteve per flagelar-se a compte de «certs aspectes inconstitucionals» que ha detectat en la Llei del Patrimoni Cultural –que pel que es veu ja no és tan «bon text» com deia– abans de treure pit i marcar territori, per allò de salvar les aparences: «Les atribucions sobre la protecció del patrimoni cultural són i han de continuar sent del Govern, mentre que les atribucions comunals han de ser essencialment urbanístiques». I apunta finalment per on han d'anar els trets: «Hem de mirar que els criteris de protecció siguin el més objectius possibles, i eliminar simultàniament els criteris interpretatius, que són els que provoquen tots aquests problemes pel que fa a l'aplicació de la llei». Caldrà veure com casa aquesta voluntat d'establir uns criteris «objectius» amb la pretensió dels comuns que en les zones 2 i 3 dels entorns de protecció siguin ells –i no el ministeri– els que tinguin l'última paraula, mentre que l'Executiu s'hauria de limitar a emetre propostes sense caràcter vinculant. És exactament sobre aquest extrem que Esteve va ser al novembre inusualment taxatiu: «La conservació d'un BIC és competència del ministeri. No pot ser que en aquesta matèria el Govern proposi i els comuns disposin. Les normes han de ser les mateixes per a tots; no és acceptable que cada comú decideixi què es pot fer i què no es pot fer [en les zones adjacents al monument]». Com es veu, en cinc mesos han canviat algunes coses: els criteris ja no han de ser «els mateixos», sinó «objectius».

El Govern, en fi, «reconeix» els aspectes «negatius» que ha comportat l'«aplicació» de la Llei del Patrimoni Cultural, però també adverteix dels «perills» que la proposició, «tal com està, podria provocar en el patrimoni». Així que tira pel carrer del mig: «No creiem que aquesta proposició sigui la més convenient, però sí que conté esmenes que podrien arribar a ser una solució assumible per tothom». Amb aquests antecedents, a ningú no li estranyarà que el Govern, el grup parlamentari de DA i els comuns ja treballin en un redactat «100% constitucional i compatible amb la llei actual». Tenint en compte que la proposició de llei dels comuns va ser una punyaladeta a l'esquena del ministre –i per part dels seus mateixos commilitons, que té més mèrit– encara se n'ha sortit de forma prou airosa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.