• L'entitat confia en el «sentit comú» i la «conscienciació» dels implicats i vol tancar els primers acords aquest any

El president en funcions de l'SDADV, en la compareixença d'ahir després de l'assemblea general de l'entitat Foto: EL PERIÒDIC

La Societat de Drets d'Autor i Drets Veïns –ja saben, l'SDADV– no tindrà inspectors propis que vetllin perquè bars, restaurants, cafeteries, hotels, discoteques, pubs, sales de balls, grans superfícies, locals comercials, empreses, parapúbliques i administracions –vaja, tothom que tingui un reproductor de música o una televisió i els utilitzi de cara al públic– no facin trampa i punxin més música o tinguin més teles de les declarades. Així ho va confirmar ahir Jordi Barceló, president en funcions de l'entitat fins que el 31 de març el Consell d'Administració no aprovi el nomenament del seu substitut. Segons Barceló, l'SDADV vol fugir en aquest aspecte del model SGAE –que en els temps daurats del controvertidíssim Teddy Bautista tenia petit exèrcit de 200 inspectors/recaptadors– perquè «no ens ho podem permetre, perquè la intenció és mantenir una estructura com més reduïda, millor, i perquè es tracta de fer pedagogia, de conscienciar els sectors implicats que estan utilitzant obres sotmeses a drets d'autor, i de consensuar amb ells una tarifa». Una política conciliadora que vol evitar que s'identifiqui l'SDADV amb una entitat essencialment recaptadora i deixar enrere la polseguera que va aixecar la publicació, el juny passat, de la graella de tarifes de l'SDADV.

Unes negociacions que ja han començat –i amb «molt bon feedback», diu Barceló– tant amb la Unió Hotelera com amb les administracions, que partint de la base de les tarifes ja publicades pretén arribar a un consens sobre les que finalment s'aplicaran. Perquè se'n facin una idea: bars, cafeteries i restaurants, entre 13 i 22 euros mensuals, segons la superfície del local, per punxar música; i entre 20 i 50 per aparell de televisió. Per aconseguir-ho, Barceló ja va augurar al juny que l'SDADV estava disposada a rebaixar fins a un 50% les tarifes aprovades. Es tracta, diu, «de determinar quin ús fa cada local o comerç de les obres susceptibles de generar drets d'autor, i de posar-li un valor consensuat i uniforme per a tots els locals del mateix ram». Perquè no és el mateix, il·lustra, l'ús d'un tema musical que en fa una discoteca que el d'un centre comercial, ni el que en fa un hotel que disposa de pub que un altre que no.

¿Com ho farà, això, una entitat que ha renunciat als inspectors i que només té un treballador en plantilla? «Òbviament, no podem anar establiment per establiment per comprovar quin ús fa. És una informació que haurà d'aportar cada sector implicat i que estarà basada en la confiança». Com es veu, Barceló ho confia tot, com Rousseau, a l'optimisme antropològic i la bona fe del personal, i no vol ni plantejar-se la possibilitat... ¿remota? que el propietari d'un local –o molts propietaris– decideixin no pagar: «El seu mateix ram serà el primer interessat que tots els establiments del seu ram compleixin, de la mateixa manera que els comerços són els primers interessats que ningú no se salti la llei d'horaris». Però, ¿i si no n'hi ha prou, amb aquest control que l'SDADV pretén delegar en tercers? «No som partidaris ni d'imposar ni de litigar, sinó de conscienciar que l'ús de certes obres genera uns drets d'autor que s'han de satisfer. Nosaltres gestionem per llei aquests drets, i si algú no compleix, allà ell amb les conseqüències. Però la legal serà només l'última via [per cobrar les tarifes]».

Música i obres literàries, el 2014 / De moment, les negociacions avancen segons Barceló per bon camí en el front interior i també en l'exterior: en el primer, vaticina que «el segon semestre del 2014, o com a molt tard, el 2015, es començaran a aplicar les tarifes en algun dels sectors amb què actualment s'està negociant, assenyaladament pel que fa a les obres musicals, literàries i audiovisuals». Abans, però, cal l'ingrés a la Confederació internacional de societats s'autors i compositors (CISAC), l'organisme supranacional que té la clau perquè l'SDADV pugui firmar els anhelats acords de reciprocitat amb l'SGAE espanyola i la Sacem francesa: «Ja hem entregat tota la documentació a la CISAC, i ara n'estem esperant la resposta, que confiem que arribi aquest 2014. I no hi ha res que ens faci pensar que no hagi de ser positiva».

Mentrestant, l'SDADV es nodreix dels ingressos procedents de les retransmissions per cable fruit de l'acord amb Andorra Telecom, i tot i que de moment no s'han començat a repartir drets d'autors entre la seixantena de socis de l'entitat, Barceló assegura que ja s'han començat a devengar, que aquestes quantitats es van acumulant i que es començaran a repartir quan es consensuïn les tarifes. I que per a això, primer cal ingressar a la CISAC i després firmar els acords de reciprocitat. Un peix que es mossega la cua. I portem ja tres anys amb aquesta història. Per cert, de Jordi Albà, ni mu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.